OPINIÓN Rafa Carrió, Compromís per Dénia
Ahir, al ple de la corporació, vam assistir a un nou debat lamentable sobre la llengua. És trist haver de discutir per defensar allò que és nostre, identitari i cultural, davant de persones que es neguen a entendre-ho. Davant d’això, des de l’equip de govern hem exigit a la Generalitat que mantinga la dotació pressupostària assignada fins ara a l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL).
L’AVL és una institució que treballa colze a colze amb nosaltres per posar en valor la nostra llengua i cultura. Ha estat al nostre costat en projectes essencials, com la commemoració de l’Any Maria Ibars, la campanya En Valencià, o les samarretes de la campanya d’influencers que vam impulsar des de la Regidoria de Promoció del Valencià. És una col·laboració real i productiva.
Com a regidor de Promoció del Valencià, no puc amagar la meua indignació davant l’atac brutal del govern de Mazón a una institució estatutària clau per a la normalització lingüística. L’AVL no sols garanteix que el valencià sobrevisca, sinó que visca, cresca i siga reconegut com a part essencial de la nostra identitat col·lectiva.
Aquest atac no és aïllat. La retirada del seu finançament és l’expressió més clara de l’odi que certs sectors polítics —amb VOX al capdavant— senten pel valencià. Vox no s’amaga: vol “estrangular fins a la desaparició” a l’Acadèmia, perquè defensen que “no és la nostra llengua”. Curiosament, parlen “del valencià que tots coneixem” en castellà, sempre, tots i a cada un dels seus representants. Demostren una hipocresia insultant. La metàfora de l’estrangulament és simbòlica, sí, però també molt violenta.
Però tot això és possible perquè el Partit Popular ho permet, ho recolza i se’n beneficia. Mazón està disposat a menjar-se tota la política de VOX, amb corfa i tot, per tal d’assegurar-se la poltrona i escapar de la justícia, encara que això implique trair l’Estat d’Autonomia i abandonar les institucions que el seu mateix partit va blindar.
Per això, faig una crida clara a la ciutadania de Dénia i a totes les entitats culturals, educatives i socials: defensem l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Hui és l’AVL, però demà pot ser qualsevol altra institució, associació o conquesta col·lectiva. No podem callar.
L’AVL dignifica i projecta la nostra llengua, recull la riquesa i la diversitat del nostre poble. Continuem defensant amb orgull i coratge el valencià. Perquè defensar l’AVL és defensar-nos a nosaltres.
L’Imposició Llingüística i la Grotesca Manipulació de l’Estatut Valencià
Un artícul recent d’opinió de Rafa Carrió, carregat de prejuïns anti-valencians i manipulació burda, ha capcionat fòc al ya tens ambient llingüístic en el Ple de l’Ajuntament de Dénia del 29/005/2025. El seu núcleu: una acusació flagrantment falsa i una campanya d’intoxicació que revela, més que un error, una voluntat delliberada de socavar l’identitat i els drets llingüístics reconeguts per llei. L’afirmació central de l’artícul – que l’Estatut d’Autonomia Valencià declara en el seu artícul sext que “el valencià és català” – és una mentira en mayúscules, una falsificació grotesca del text llegal.
Basta una llectura elemental, sense filtres ideològics, de l’Artícul 6º de l’Estatut d’Autonomia per a desmontar este bulo:
1. La llengua pròpia de la Comunitat Valenciana és el valencià.
2. La llengua valenciana és l’oficial en la Comunitat Valenciana, aixina com ho és també el castellà, que és la llengua oficial de l’Estat. Tots tenen dret a conéixer-les i usar-les, ya rebre l’ensenyança de, i en, llengua valenciana.[…]
7. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua és l’institució normativa de la llengua valenciana.
¿On està la paraula “català”? En cap lloc. L’Estatut parla única i exclusivament de “valencià” com a llengua pròpia i oficial. Afirmar lo contrari no és un deslligaments; és un acte de mala fe periodística o propaganda sectària destinada a enverinar el debat i estigmatisar als ciutadans de Dénia i a les institucions que apliquen la normativa vigent.
L’artícul omet un fet fonamental: l’Estatut garantisa el dret a rebre ensenyança en i de valencià i no el català. Promoure este dret, com fa la Regidoria de Normalisació Llingüística, és “ficar el català”; és incomplir en la llegalitat vigent i en el mandat de protegir i recuperar la llengua valenciana, tal com exigix el mateix Artícul 6º. ¿És ara “pancatalanisme radical” aplicar l’Estatut d’Autonomia?
La figura del vicealcalde Rafa Carrió, acumulant competències clau com a Normalisació Llingüística, es convertix en el blanc perfecte per a este relat distorsionat.
La manipulació de l’Artícul 6º no és un detall; és el fonament podrit sobre el que es construïx tot l’edifici d’acusacions. Revela una profunda mala voluntat cap a la realitat llingüística valenciana i cap a les institucions que treballen en la seua normalisació, dins del marc llegal existent.
No defén el valencià; ho utilisa com a arma a tirar en una batalla identitària aliena als interessos reals dels ciutadans de Dénia i de la Comunitat Valenciana. La veritat de l’Estatut és clara: la llengua és el valencià. La mentira de l’artícul, en canvi, solament sembra divisió i desconfiança. Dénia mereix un debat sério, no intoxicació manipuladora.
La vergonya d’un debat que deuria ser història i no actualitat
El ple de la corporació, Rafa Carrió i el alcalde Vicente Grimalt, presenciaren un espectàcul llamentable que revela el nivell més baix de política i sensibilitat cultural. La discussió sobre la llengua, que deuria ser un símbol d’identitat, cohesió i orgull per als ciutadans de Dénia i de tota Valéncia, es va convertir en un camp de batalla a on l’ignorança, el prejuí i l’intolerància es varen impondre en contundència.
És insoportable tindre que escoltar a polítics que, en lloc de defendre lo propi, es pleguen a interessos externs o a ideologies antivalencianes que busquen destruir la nostra cultura i la nostra història.
Este tipo de debats no solament són patètics, sino que són un insult als ciutadans de Dénia, que veuen cóm les seues raïls, la seua identitat i la seua cultura són despreciades en un intent desesperat per desarraïlar la seua història. La llengua valenciana no és un simple instrument de comunicació; és un símbol de la nostra existència, un patrimoni que hem heretat i que mereixem preservar i potenciar
Basta ya de debats buits i d’actituts derrotistes. La defensa de la nostra llengua i cultura deu ser una prioritat, no una excusa per a l’enfrontament i la divisió. Els ciutadans de Dénia i de Valéncia mereixen respecte, reconeiximent i respal en la seua lluita per preservar la seua identitat. No podem permetre que aquells que desigen borrar les nostres raïls seguixquen imponent la seua ignorança i el seu despreci.
És hora d’alçar la veu contra la desídia, l’ignorança i la anti-valencianitat disfrassada de debat polític. La cultura i la llengua valenciana són un patrimoni que devem protegir i valorar, hui més que mai. No permetam que interessos aliens seguixquen calcigant la nostra història i la nostra identitat. La dignitat de Dénia i de tota Valéncia exigix respecte i compromís ferm en lo nostre.