César Sánchez, número 1 del Partit Popular al Congrés per Alacant, va visitar ahir Dénia per a fer la seua particular i sorprenent aportació a la precampanya a la nostra comarca: “El PSOE fa servir la llengua per a dividir la societat, mai per a unir-la”, va dir l’exalcalde de Calp en referència al requisit lingüístic aprovat pel Ple per a l’accés a la funció pública. I en este monotema encara s’hi va animar més, fins a acusar l’alcalde, Vicent Grimalt, de voler convertir Dénia en “satèl·lit de la Catalunya nacionalista”.
Pensem que estes són manifestacions que no mereixen obrir-ne un debat seriós al voltant. El PP no en sap més. La seua nul·la política, en clar retrocés en els darrers anys, ha vist en els esdeveniments catalans -l’anomenat “procés”, la declaració unilateral d’independència, les detencions posteriors dels líders nacionalistes, la sentència i els aldarulls de la setmana passada- una taula de salvació a la qual agarrar-se ben fort per a no ofegar-se en la mar revolta que és ara la dreta espanyola, on ja són molts els que intenten pescar els mateixos peixos amb la canya del populisme irresponsable.
Encendre i estendre el conflicte, generar alarmisme, mentir, si cal, per a espantar la ciutadania és una estratègia bruta, però habitual en les campanyes dels partits de dreta.
Tanmateix, considerem la possibilitat que el senyor Sánchez, realment, estiga patint per la deriva catalanista del govern denier i, per a calmar el seu neguit, recordem que la implantació del requisit no és més que l’aplicació de la Llei per a aconseguir l’equiparació de les dos llengües oficials a la comunitat. Més enllà del vessant emocional de la llengua, dels prejudicis, de les pors que alguns tracten d’alimentar, esta mesura vol garantir, simplement, el dret de qualsevol ciutadà a ser atés, almenys a Dénia, en la llengua cooficial que trie.
Quasi amb resignació assumim que, periòdicament, declaracions d’este tipus arribaran als titulars de premsa. Perquè no en saben més, ni tenen més recursos per a intentar que els votants aposten per ells.
De totes formes, també periòdicament, el temps posa a cadascú al seu lloc. I César Sánchez bé ho sap. El seu alarmant recurs al Tribunal Constitucional contra la Llei de Mancomunitats de la Generalitat, acusant, una altra vegada, els governs progressistes de catalanitzar la Comunitat Valenciana, va rebre la resposta esperada: el Constitucional va validar la Llei i la figura de la mancomunitat comarcal.
Igualment sorprenent es sentir com persones com Sánchez, que no fan ús del valencià, carreguen indiscriminadament contra la nostra llengua. Que els màxims esforços d’un càrrec polític es dediquen a menysprear una manifestació tan gran de la nostra cultura i identitat. Que la seua màxima aspiració siga convertir en problemàtica la convivència entre el valencià i el castellà en la nostra terra, en contraposició al respecte mutu i l’elecció lliure de qualsevol persona d’usar-ne un o l’altre que defensa, per exemple, el requisit lingüístic de l’Ajuntament de Dénia.
El psoe siempre apoyando a los enemigos de España y los españoles.
Son los bedeles de los nazionalistas. Con el solo objetivo de gobernar para robar. Andalucía es un ejemplo.
¡ Valencianos despertemos! Oh acabaremos como los Catalanes.
Bien escrito y articulado , esta nota no responde al tema de fondo que si interesa a la ciudadanía : la izquierda se alía con la extrema izquierda y con los independentistas catalanes de la comunidad valenciana . La ideología de la normalización justifica el monolinguIsmo oficial y copia paso a paso lo vivido en Cataluña y luego en Baleares , Navarra etc la promesa de Pesoe de convertir la comunidad en un feudo excluyente de lo español – castellano para perpetuarse en el poder y manejar nuestro dinero . Excluir al 90% de españoles que no habla o escribe valenciano de cualquier empleo ( por ejemplo mis hijos criados fuera y que son trilingües ) no genera ni progreso ni mejora la convivencia . Esto ya lo hemos visto en el norte . Queremos seguir sus pasos ?