«La democràcia no és cap broma»

Vicent Grimalt, secretari general del Socialistes de Dénia i alcalde de la ciutat fa una reflexió sobre els resultats del 9J

No vaig a entrar en el joc ni a caure en la trampa d’interpretar en clau local els resultats de les eleccions europees. I això que podria traure pit celebrat que Dénia, una vegada més, i resisitint esta ventolera ultradretrana que bufa en tota Europa, ha tornat a apostar pel socialisme.

Vicent Grimalt en les votacions

Però crec que hui ningú hauria de felicitar-se. Fa un parell de setmanes, en el míting que va oferir Teresa Ribera a Dénia, vaig fer una reflexió que considere vigent fins i tot hui: qui, preguntat directament, diria NO a la llibertat, a la justícia social, a la igualtat, a la solidaritat, a la pau, a la protecció del medi ambient, a millorar el món que hem de deixar a les generacions futures?

Tanmateix, ahir, davant l’oportunitat de participar directament en la construcció d’eixe futur millor i d’un present d’oportunitats per a totes i tots, molts van decidir votar en contra dels seus propis interessos. En una espècie d’autoboicot com a societat, de ‘pataleta’ sense sentit, una bona part de la ciutadania europea ha decidit regalar el seu vot a l’ultradreta i l’antieuropeisme.

I alguns em direu «un poc d’autocrítica, Vicent». Però, sincerament, què voleu que critique: les polítiques progressistes de les que totes i tots ens beneficiem, en el nostre dia a dia, mentre anem a votar els missatges bel·licosos i xenòfobs de Vox o la burla al sistema polític i democràtic que significa el partit d’un tal Alvise?

De veres, voleu que critique la pujada del salari mínim, els ERTE de la pandèmia, la reforma laboral, l’anomenada «excepció ibèrica» a la pujada de l’electricitat, les polítiques d’igualtat i contra la violència masclista, la revalorització de les pensions, la llei de memòria democràtica, els impostos a la banca i a les energètiques, l’ingrés mínim vital, la llei ‘trans’, la llei d’habitatge?

No he de fer-ho. Potser ens hem acomodat massa en esta democràcia que tant ens ha donat, que hem oblidat que per la democràcia i la llibertat s’hi lluita, dia a dia; que per la democràcia i la llibertat molts van morir; que ací sabem molt bé el que és viure en una dictadura ultradretana.

Potser eixa ha de ser l’autocrítica: que ens hem oblidat que la democràcia no és cap broma.

I com a persona de profundes conviccions democràtiques i socialistes, no pense rendir-me. Però hui, el dia després del 9J, costa prou assumir que Europa, l’Europa que va renàixer com a gran potència garant de la pau i la llibertat després de la II Guerra Mundial, ha votat amb tant d’odi.

Moltes gràcies a totes i tots els que tampoc us rendiu i ahir vau anar a votar per la democràcia, la solidaritat, la igualtat i la llibertat.