Opinión de Vicent Martín, técnico de la Oficina de la Innovació: «La validesa d’un projecte local amb raons globals»

Abans de donar-li forma a un projecte és habitual visualitzar com es vol que siga. Normalment es tenen en compte precedents o la pròpia evolució de la temàtica. En música, i altres disciplines artístiques, s’usa molt allò de les “influències”. Quan s’entrevista un artista que acaba de presentar una obra se li sol preguntar per les influències que ha rebut. De vegades és el mateix autor qui comenta quines han sigut les seues. La cultura és el que diferencia l'ésser humà: anem construint sobre allò que ja han fet, o dit, altres. Els treballs són singulars en funció de la capacitat d’interpretar la personalitat del que el defineix.

Programa Descobreix el paisatge de la Oficina de la Innovació

Quan Dénia redacta la candidatura per a Ciutat Creativa de la Gastronomia els tècnics i consultors encarregats reflectiren aquesta singularitat, però també es fixaren en tendències, visions i polítiques que hui ja ens resulten més que familiars. Al darrere tenien les pròpies “influències”: sostenibilitat, identitat, creativitat, innovació, proximitat, cultura, patrimoni, local... Compromisos del projecte amb el territori i les seues gents. Tot allò es va reflectir en una candidatura sentida, creïble i autèntica que, finalment, va obtindre el reconeixement de la Unesco, amb tot el que açò implica.

Poc després de ser concedit el reconeixement, es va crear l’Oficina de la Innovació i la Creativitat, encarregada de desenvolupar el projecte. Una de les seues primeres tasques va ser el Pla d’Acció Denia&Marina Alta #Tastinglife. Fou un treball de recerca per diagnosticar les capes que conformen els teixits de la cultura agrogastronòmica de la Marina Alta des de totes les seues vessants possibles. A través de la producció, comercialització, territori, formació/educació, consum responsable, cuina, innovació, turisme o cultura i tradició, vam construir un pla per fer de la Marina Alta un territori que mira al futur des del respecte a la pròpia història i tradició. Singularitat.

Per documentar aquella recerca i donar-li contingut teòric ens vam reflectir en tots aquells organismes o institucions que parlaven un llenguatge semblant al que nosaltres volíem transmetre: Unesco, Agenda 2030, FAO, Pacte de Política Alimentària de Milà (del que Dénia forma part des de 2017), Organització Mundial del Turisme (OMT), Fòrum Rural Mundial (FRM); Fòrum d’Accés a la Terra (FMAT), plans, programes i estratègies territorials de la Unió Europea, nacionals o regionals sobre alimentació, agricultura, innovació o turisme. Tota una tasca que ens recolzara el discurs, però també que, al mateix temps, ens transmetera la confirmació que Dénia i la Marina Alta per primera vegada en la seua història (amb permís del comerç de la pansa) formaven part d’un escenari global, compartint mirades, objectius i fins i tot accions, amb alguns d’aquestos organismes. Això és un acte d’autoafirmació col·lectiva molt important a tindre en compte.

Molt s’ha parlat aquests últims mesos sobre el rumb que pot i/o deu agafar la socioeconomia mundial. Hi ha veus que parlen de reforçar les comunitats locals, la seua producció de recursos alimentaris, indústria i tot allò que puga garantir la seguretat i qualitat de vida dels seus habitants. Si pensem sota aquesta premissa, en la Marina Alta, com a territori receptor, això representa molt a escala econòmica, perquè som un territori que depén en gran mesura dels residents, segones residències i visitants d’altres territoris i, per tant, hem de reforçar encara més, si cal, aquest anell de garanties bàsiques. Però no sols això, ho hem de fer amb els valors i la personalitat que correspon a un territori tan singular. El nostre gran valor afegit, del que tant es parla últimament, és el mateix territori, cuidarlo,
aprofitar-lo i anar sumant la resta de valors afegits com la qualitat, la tradició, la professionalitat, la sostenibilitat, la innovació o la inversió. És el que ens permetrà seguir sent especials. Això no es pot deslocalitzar a tercers països.

És veritablement difícil avui fer prediccions, poder endevinar un escenari a pocs mesos vista. Se’n diuen tantes que algú encertarà. En molts casos, les pròpies necessitats del dia a dia superen qualsevol predicció. Siga com siga, tal com hem escrit ja en articles anteriors «estem a prop i anem avant», tenim la forta convicció que el camí encetat és el que volem seguir i és el que pot beneficiar al conjunt de l’ecosistema social, econòmic i natural de la comarca.

Ho tenim clar, i és molt motivador compartir aquest discurs amb tants altres territoris de la Xarxa Unesco, ciutats, organismes o institucions de tot el món, però ens ha causat especial satisfacció el fet que els últims dies s’hi haja sumat la Comissió Europea, amb un document tan concret i tan pròxim a la nostra idea que a més, sense dubte, deixa ben clar cap a on s’han de dirigir les polítiques europees, les que marcaran les tendències alimentàries en els pròxims anys.

La citada Comissió Europea acaba de publicar en Brussel·les (20/05/2020), en una comunicació al Parlament Europeu, al Comité Econòmic i Social, i al Comitè de les Regions, la seua estratègia “De la granja a la taula” (que ben bé recorda el projecte encetat recentment per la Diputació de València: “Del tros al plat”), una proposta oberta, pública i decidida de transformació social. La coincidència dels nous postulats europeus amb el camí mamprés per Dénia, és una espenta més al projecte iniciat amb la incorporació a la xarxa de Ciutat Creatives de la Unesco. És interessant conéixer el document europeu i en un pròxim article tindrem ocasió d’analitzar-lo i determinar com pot afectar a les nostres perspectives.