Discurso de despedida de Vicent Grimalt

Este és un ple on simplement s’ha de donar compte de la meua renúncia a l’alcaldia, com sabeu, en compliment del pacte de legislatura signat pels Socialistes de Dénia i Compromís.

Simplement, sí.

Però després d’11 anys com a alcalde de Dénia, i malgrat no ser jo gens amic de la nostàlgia, pero sí de la memòria, hui no hi ha res que siga simple…

Així que permeteu-me que en este comiat dedique uns minuts
a fer balanç d’una de les millors etapes de la meua vida;
a agrair també, enormement, sincerament, este gran honor amb què els meus veïns i veïnes m’han fet saber que la política feta des del cor encara val la pena;
i a expressar, finalment, una sèrie de desitjos que, ara ja com a un denier més, espere que es facen realitat.

11 anys han passat molt ràpid i, al mateix temps, viscuts des de la intensitat de la política, són una xicoteta vida.

I una vida pot ser tan curta o tan llarga com les ganes de viure-la et facen perdre-la o gaudir-la.

I jo li he posat ganes, moltes, i a mès, multiplicades per les de les persones que m’han acompanyat al llarg d’este camí.

Estic orgullosíssim d’elles i ells, i estic també orgullós d’haver-nos mantingut sempre fidels a

un projecte de progrés per a esta ciutat;
a les promeses adquirides;
a un pla de treball i de transformació de Dénia que no és altra cosa que la manifestació de l’enorme estima que sentim pel nostre poble.

Només treballant des del cor s’aclarix suficientment el cap com per a saber que un canvi de model urbanístic i la protecció del territori eren inajornables.

Des del cor uno és capaç d’assumir reptes que semblaven impensables, com la peatonalització del centre urbà per a què el passegen les persones.

A partir d’un “pálpito”, d’un pressentiment d’eixos forts que et diuen que això SÍ que és possible, han anat naixent espais plens de vida que han fet reviure la ciutat, com són: Arxiduc Carles, la nova Glorieta, Valgamedios i María Hervás.

I per a que a ningú li s’oblide, això no és casualitat: els governs socialistes som els que hem entés sempre que les ciutats han de ser per a les persones i no per als cotxes, com ja va demostrar el govern de Paqui Viciano amb la plaça del Convent de Sant Antoni, la plaça de Mariana Pineda i la transformació dels carrers del seu entorn.

També una tremenda biblioteca pública, un museu de la mar, un nou museu arqueològic, una inversió de més de 3 milions d’euros en un castell que ha fet visitables espais inèdits per a nosaltres… Són la materialització dels batecs d’un cor que sap que només la cultura ens mantindrà lliures.

I són especialment significatius, en un moment en què la “marea verda” li ha plantat cara a la precarització de la nostra educació pública, el nou col·le de la Xara, l’aulari d’infantil del Pou de la Muntanya, les pistes esportives del Vessanes, el menjador per al col·le Pare Pere de Jesús Pobre, el futur nou Raquel Payá…

L’autèntic cor de qualsevol societat: els seus xiquets i xiquetes, amb què el Pla Edificant, del Conveni del Botànic, SÍ que es va comprometre.

I tot això i molt, molt més, contra vent (la Glòria), marea (la DANA) i una pandèmia mundial que primer ens va encongir el cor, i després ens el va omplir de coratge per a superar, units, possiblement un dels episodis més durs que hem viscut i viurem mai.

La clau, no em cansaré mai de dir-ho, va ser la unitat, de la ciutadania i de les forces polítiques que en aquell moment vam haver de fer front a la crisi.

Com he dit abans, només escoltant el cor s’aclarix el cap, i tots els regidors i regidores d’aquella corporació vam tindre molt clares quines eren les prioritats. Gràcies, de nou.

També vull demanar hui disculpes, amb el cor a la Microsoft, per tot allò que no ha eixit segons els plans previstos, pels projectes que encara no han pogut veure la llum i pels errors que, per descomptat, també hem comés.

Això sí, tant per a celebrar èxits com per a assumir la decepció que hem pogut causar, sabeu que tant a mi com a tots els regidors dels meus equips ens heu tingut sempre a la vostra disposició, per a escoltar-vos, per a explicar-nos, i fins i tot per a assumir que moltes coses es podríen haver fet millor.

I ha arribat ja el moment dels agraïments, perquè sense ells no tindria sentit la reivindicació d’un llegat, el d’estos 11 anys, que ha sigut possible gràcies a la confiança, el suport reiterat i també la participació de la ciutadania de Dénia.

5.042 vots en les eleccions del 2015, que ens van donar als socialistes 7 regidors; 7.890 vots en 2019, una majoria absoluta de 12 regidors, única en la història d’esta ciutat; i 6.832 vots en 2023, els 9 regidors d’este mandat.

GRÀCIES!

Perquè per a un socialista de cor, amb un uelo alcalde republicà durant la Guerra Civil, Vicent, i un pare regidor també pel PSOE, Sebastià, no són només vots i victòries electorals: són la confirmació que esta ciutat, la meua, te uns valors i uns principis que parlen de progressisme, d’igualtat i llibertat, d’integració i convivència; de sostenibilitat i medi ambient; de recuperar la vida als carrers i les places per als xiquets; de preocupar-se perquè cap persona, com déiem en pandèmia, es quede enrere; d’interés públic i justicia social; d’honestedat i transparència.

Valors que han regit os meus tres mandats com a alcalde de Dénia. I estic ben orgullós i agraït.

Els mateixos valors que compartisc amb els meus companys i companyes dels Socialistes de Dénia, als que no puc oblidar en este comiat: sou el suport indispensable sobre el que hem construït este gran projecte de ciutat i per a mi, personalment, totes i tots sou referents d’un treball il·lusionant i incansable per una ciutat que estimeu tant com jo, un treball que es reinicia amb cada campanya.

Sense vosaltres, res d’això hauria sigut possible. Ni jo estaria ací, ni Dénia seria ara LA MILLOR DÉNIA.

I un record emocionat per als que ja no estan amb nosaltres i que van lluitar amb nosaltres per recuperar el govern progressista que la pitjor política, la del transfuguisme i la moció de censura, va arrebatar a Dénia.

Qui anava a dir-me a mi en 2007, quan Paqui Viciano, una grandíssima alcaldessa de Dénia, em va brindar l’oportunitat de fer el salt a la política activa, que uns anys després jo ocuparia el càrrec d’alcalde, i que jo seria la cara visible d’un equip, el millor, que va despertar Dénia i la il·lusió per reprendre un projecte transformador, amb les persones sempre al centre.

Vosaltres, els nostres veïns i veïnes, ens vau dir “avant, ens agrada eixa Dénia de futur que ens proposeu. Feu-ho possible!”. I ho hem fet possible junts.

I jo he tingut la sort de tindre al meu costat sempre regidores i regidors que han entés la política com jo: com una eina importantíssima per a millorar la vida de les persones.

Des del primer dia d’esta aventura, amb mi: M. Josep, Paco i Javier. Pilars fonamentals del meu equip en diferents etapes: Óscar, Maite, Elisabet, Cristina i Juan, que en breu s’incorporarà de nou a l’equip de govern.

I, com no, hui ací en el meu comiat: Sandra, Raúl, Melani, Pepe i Marta.

Totes i tots heu demostrat que la política transforma ciutats i vides, des de l’humiltat, el treball incansable, la coherència i la fe absoluta en un projecte que sabíem que ompliria Dénia d’esperança i de futur.

MOLTES GRÀCIES i endavant!

No puc oblidar tampoc que darrere de nosaltres estan els treballadors i treballadores d’esta casa, l’autèntic motor de l’Ajuntament de Dénia, els que li han posat cap i peus a tantes idees nascudes des del cor, per a fer-les realitat.

Vocació de servei públic, entusiasme, molta professionalitat i, també, una paciència infinita amb nosaltres, els polítics, els defineix.

Com he recordat abans, no ha sigut este un camí fàcil; pero la resposta als nombrosos obstacles als que hem hagut de fer front, amb la pandèmia com a paradigma, és el millor exemple de què Dénia està en molt bones mans.

MOLTÍSSIMES GRÀCIES!

I en el torn dels agraïments, el més especial i emotiu, és el dedicat a la meua família. Hauria sigut impossible recórrer este camí, i gaudir-lo tant, sense el vostre suport constant i incondicional.

Difícilment puc trobar hui les paraules per a transmetre-vos com d’important ha sigut per a mi tindre-vos sempre al meu costat. Cada celebració compartida, cada paraula d’alé, l’orgull que sempre he vist en els vostres ulls i la confiança plena en mi han sigut l’impuls i la força que m’han sostingut en una de les etapes més il·lusionants de la meua vida.

Des d’aquella primera investidura, l’any 2015, que vaig tindre la gran sort de poder viure encara amb mon pare, fins a este comiat, res hauria sigut igual sense una família que celebra la vida i plora las pèrdues sempre unida, que m’ha mantingut amb els peus a terra i on he trobat el refugi on retrobar-me sempre amb el Vicent Grimalt pare, marit, fill, germà, amic, el de la Banda i el de la farmàcia.

És un privilegi tindre-vos amb mi. Gràcies.

I ja toca anar tancant esta intervenció…

I vull fer-ho amb un missatge contundent, reiterant que NO, jo no sóc amic de la intolerància i l’exclusió.

Tampoc de la utilització de la política com a “arma arrojadiza” contra els que no pensen igual que tu; ni com a ferramenta per a promocionar interessos particulars per damunt del bé comú.

He tingut el gran honor de ser alcalde de Dénia, una ciutat meravellosa on he tingut la gran sort de nàixer i prosperar sense que la vida m’haja apretat massa el coll… Eixa és la gran benedicció de vindre al món en un lloc privilegiat, on a més la democràcia i l’estat del benestar, pels que moltes persones van perdre fins i tot la vida, s’an instaurat i consolidat.

Però sóc perfectament conscient que no és més que això: SORT; la que no ha acompanyat als milions de persones que en este món continuen patint pobresa, la misèria de la guerra, la crueltat d’una dictadura, la persecució de les seues idees, l’opressió sobre la seua identitat, la falta de llibertat i la supressió d’una mínima esperança de futur.

Un missatge molt clar: vivim bé, molt bé, ací a Dénia.

Però no oblidem mai que en un futur possible nosaltres podríem ser els exclosos, os perseguits, els marginats, els assenyalats.

Perque tots els futurs son possibles quan li obrim la porta a l’odi…

Per tant, fem possible, per a totes i tots, el futur que voldríem per als nostres fills i filles.

Per als meus companys regidors i regidores, de tots els colors, un prec: que treballeu sempre per esta ciutat sense oblidar mai per a qui treballeu realment.

Estaria molt bé que arribara per fi un tren, o un tramvia, des de Gandia a Dénia… Sí…

Però també estaria molt, molt bé, que els nostres majors tingueren una segona residència; que els nostres joves pogueren formar-se en un nou institut de formació professional adaptada a la realitat i les demandes del nostre entorn; que el CRIS i el CEEM de la Pedrera obriren algun dia les portes; que el Centre Ocupacional de la Xara, les persones usuàries i APROSDECO reberen l’atenció i el tracte digne que mereixen.

Que l’educació i la sanitat públiques foren realment universals, inqüestionables i la prioritat absoluta dels governants en qualsevol escala de l’administració pública.

No perguem mai de vista el que la nostra gent necessita.

No oblidem mai perquè estem ací.

Moltes gràcies i ens vegem per Dénia!