El ayuntamiento de Dénia ha acogido esta mañana el acto institucional del Día de la Mujer, en el que se ha leído el manifiesto en apoyo a la igualdad de género y tras el cual ha tenido lugar el homenaje a las estudiantes del curso de 1995 de la EPA.
"Abrieron el camino en el que hoy seguimos avanzando". Así se ha dirigido Vicent Grimalt a las homenajeadas, las alumnas de la Escuela Para Adultos que se enfrentaron a la sociedad y, en ocasiones, a sus propias familias para recuperar aquello que durante el franquismo les habían arrebatado: una educación y, por tanto, una vida.
Ya han pasado 25 años desde que estas 25 alumnas superaron lo que hoy parece impensable, superaron el analfabetismo.
El que fue su profesor, Juan Luis López, también ha participado en el acto visiblemente emocionado. "No era solo instruirlas, sino que habían perdido una vida. Perdieron una infancia", comentaba López, cuya función afirma que no fue únicamente enseñarles a leer y escribir, de lo cual dependía también sus vidas, sino que fue descubrirles todo lo que se habían perdido.
Salvadora Ausina, una de estas exalumnas la cual nos contó a Dénia.com lo que supuso para ella esa experiencia, se ha deshecho en halagos para su profesor, sin el que, asegura, "no hubieran avanzado".
Manifiesto Día Internacional de la Mujer
Des del Consell de les Dones de Dénia, volem commemorar el 8 de març “Dia Internacional de les Dones”. Amb un missatge clar i concís: la necessitat d'aconseguir la igualtat REAL. Aquest dia és cada vegada més una ocasió per a reflexionar sobre els avanços aconseguits, exigir canvis i celebrar els actes de valor de dones comunes, que han exercit una funció extraordinària en la història; reclamant drets bàsics, com l'accés a l'educació, la cultura, el treball o la política. En el segle XXI, quan la tecnologia i els mitjans haurien d'afavorir l'accés als coneixements i a la informació per a totes i tots, és inacceptable que quasi 500 milions de dones i xiquetes continuen privades de l'accés al coneixement, i amb això, de les oportunitats que comporta l'educació. Una dona formada tindrà les eines per a canviar el curs de la seua vida.
El Dia Internacional de les Dones és el dia de la lluita pels drets de les dones, no es limita només a l'àmbit laboral, concerneix la vida personal, la doble jornada, la sexualitat, l'ús i abús del nostre cos, les imposicions i restriccions de tota mena i, per descomptat, la violència de gènere.
Reivindiquem la igualtat de drets entre dones i homes; i en particular:
El dret a la vida i a la integritat física i psíquica, no a la violència masclista: assassinats de dones, mutilació genital femenina, violacions i abusos, matrimonis forçosos, maltractament físic, psíquic, econòmic, verbal, imposicions en la manera de vestir, restriccions a l'educació.
El dret a no ser explotades sexualment, no al tràfic, la prostitució i la pornografia, sí a les relacions lliures.
El dret a no ser explotades reproductivament; no als ventres de lloguer, no al tràfic de bebés.
El dret a no ser explotades econòmicament; no a la feminització de la pobresa, no a la invisibilitat i gratuïtat dels treballs no remunerats imprescindibles per a la vida i que recauen sobretot en les dones, acabar amb l'absència de corresponsabilitat i reivindicar infraestructures socials com escoles infantils, residències de majors, ajudes a la dependència. No a la precarietat laboral, reduir significativament el major atur en les dones, no a la feminització del temps parcial, no a la bretxa salarial i de pensions, no a l'escassa presència de dones en les cúpules directives d'empreses i institucions.
Que ens visibilitze el llenguatge, que ens restituïsquen en la història, que valoren les nostres aportacions. Visibilitzar-nos és un pas imprescindible per a conscienciar a les generacions més joves sobre l'immens valor del llegat heretat, la igualtat de gènere. Un llegat, que ara toca preservar.
El feminisme reivindica la igualtat entre dones i homes, siga com siga el seu color, la seua religió o el seu ateisme, la seua nacionalitat, la seua classe social, la seua edat o la seua cultura, el seu estat civil, el seu grau de dependència o d'independència, migrants o no. Perquè totes som oprimides pel fet de ser dones.
Oprimides pels micromasclismes, aquestes accions, actituds o comportaments que denoten el domini masculí en la vida quotidiana. Solen ser gestos acceptats socialment, ja que quasi són imperceptibles.
La societat demostra cada dia, tindre una consciència social, contra les violències masclistes, i comença a avançar cap a una cultura social contra la desigualtat i el masclisme, que donen manteniment a aquesta violència.
Davant aquest panorama, totes i tots, hem de lluitar perquè cada un dels drets i llibertats de les dones, que han sigut fruit de grans esforços, es mantinguen. Perquè les nostres xiquetes i xiquets continuen creixent amb una mirada de gènere. I aconseguisquen que la igualtat de dret es convertisca en igualtat de fet. Amb una corresponsabilitat real, entre dones i homes, en l'àmbit familiar. Amb un lideratge compartit, en l'àmbit laboral. Amb una igualtat salarial. Amb una cultura igualitària. Amb unes relacions sentimentals, basades en el respecte, amb una masculinitat vinculada a l'empatia i la cooperació.
