Aquest dissabte ens ha deixat Manuel Soler, natural de Sueca però que des dels 55 anys gaudia d'una tranquil·la jubilació a Les Rotes, lloc del qual es va enamorar durant els seus permisos quan era jove i on residia els darrers anys en una cabanya de fusta feta per les seues pròpies mans.
En Manuel va tindre una vida extraordinària, plena d'històries que semblen tretes d'un llibre d'aventures. Durant 38 anys va recórrer els mars de tot el món com a capità de la marina mercant, esquivant mines i enfrontant-se a pirates en alguna ocasió. Va ser durant aquests anys quan va començar a despertar el seu interès pel que seria la seua passió durant la jubilació: la fusta.
Si per alguna cosa és conegut a la nostra zona és pel tresor que guardava al seu terreny, en una altra cabanya molt a prop d'on residia. Aquí s'amagava la xiloteca més gran d'Espanya, una col·lecció de fustes sense igual a tot l'estat. Unes 4.260 peces componen aquest increïble mostrari, amb exemplars de tot el món i algun ja pràcticament il·localitzables.
Ara, després de la mort de Manuel es desconeix què serà de la col·lecció, una de les grans preocupacions del seu amo durant els darrers mesos. La seua esperança era que alguna administració se'n fes càrrec perquè tots pogueren continuar gaudint-la, com sempre havia perseguit l'antic marí.
El sepeli tindrà lloc durant la vesprada del diumenge a les 16:00 al tanatori de Dénia.
Coneix la història de Manuel Soler i la seua xiloteca a aquest reportatge que Dénia.com li va fer fa un any.
Ha estat extraordinari poder coincidir amb el Manuel. Una persona única i irrepetible, de les que deixen empremta. Va tindre tantes vides en una sola vida que és admirable. Una energia inesgotable el va acompanyar fins al final. Allà on estigui segurament ja estarà creant alguna cosa, com a bon Capità que era. El nostre temps plegats va ser breu, però intens. Sempre el recordaré i sempre tindrà la meua admiració, la que em va impulsar desenfrenadament a conèixer-lo el dia que vaig saber de la seua vida.
Fins sempre Capità, el teu gran amic el tripulant.
Els reportatges d'agraïment i de propagació no s'hauria de fer pòstum. Ja sabem que «l'artista» li dóna poca valoració als premis, però si vol veure un cert reconeixement a la seua obra.
El nostre xicotet homenatge des de la Formació Professional de Fusta i Moble. Manuel va col·laborar amb totes les iniciatives de xiloteques que se li van plantejar.
Enllaç.
https://balonesdemadera.wordpress.com/2021/11/15/manuel-soler-xiloteca-de-denia-una-gran-e-inolvidable-persona-las-xilotecas-del-mundo-estan-de-luto/
Ens va rebre amb la generositat de sempre a casa seua a Denis i vam tindre la sort de tindre-lo com a hoste a la nostra a Costa Rica.
El portarem sempre a la nostra memòria i al nostre cor.
Des d'aquestes llunyanes terres, una forta abraçada i el nostre condol a tots els seus.
Gran persona Manuel. Grans i bonics records. Inoblidables els seus coneixements sobre fustes i consells cap als nostres alumnes de formació professional. Gràcies per tot Manuel.
Vas ser família, mestre i amic. Ara a més, camí i llum.
Se't van quedar xicotets els mars del món i ara solques els de l'eternitat. Potser en un altre vaixell de fusta construïts per Noè però ara amb la teua ajuda.
Tant de bo la teua xiloteca seguisca alimentant el saber i la vida de moltes persones i no es perdi en el temps.
Tant de bo cada trosset de fusta que ens deixis ens torni la mirada a la Terra i allò senzill i ens ajudi a admirar-nos del regal de la creació.
Sempre estaràs amb nosaltres.