No paren d'arribar noves informacions sobre l'incendi que ha tingut lloc a València i que, de moment, s'ha cobrat la vida de quatre persones, deixant diversos desapareguts a hores d'ara perquè els bombers encara no poden accedir a l'interior de l'edifici. A més, són moltes les persones que han perdut els seus habitatges, i són devorades per les flames en qüestió de minuts.
Aquest és el cas de Betlem, una veïna de Dénia a qui li ha agafat la tragèdia a la seua residència de la capital de la Marina Alta. «He vist cremar el meu pis per les càmeres de seguretat que tenia dins de la vivenda, he vist com es cremava tot», declarava a Europa Press ja des dels voltants de l?edifici on tenia un pis en propietat, el seu habitatge habitual, i que ha estat devorat pel foc. Fins i tot s'ha desplaçat per comprovar de primera mà l'abast de la desgràcia.
Ha mostrat la seua preocupació, a més, pels seus veïns que eren a l'edifici, agraint la tasca dels bombers en la intervenció.
🔴MINUT A MINUT | Betlem és una veïna de l'edifici incendiat a Campanar: "Ens va agafar Dénia i vam veure pels càmeres com s'anava cremant la nostra casa" #IncendiCampanar #Campanar #IncendiValènciahttps://t.co/WkvEVuO9EB pic.twitter.com/3SXVUFyWXu
- À Punt NTC (@apuntnoticies) Febrer 23, 2024
Si si si……
Fa 10 anys vaig demanar un permís de construir per a una casa de poble que volíem el més ecològica possible.
El permís i les normatives eren de molt alta exigència.
Però hi ha funcionaris-inspectors formats als ajuntaments per seguir aquestes obres i controlar aquestes exigències?
Quan seguixo l'evolució de la construcció de certes finques presumint de luxoses em sembla espantós la qualitat més que dubtosa d'elles….
rendiment, rendiment, i res més.
Hi ha una normativa molt extensa per a l'edificació i la nostra Pàtria, especialment en protecció contra el foc. Però no un seguiment real a l'obra, s'ocupen més de veure si als albarans d'entrada s'observa la classificació al foc, assaig i
esment dels certificats,que en comprovar la mercaderia embalada.
I se n'acostuma a ocupar un administratiu. Havent-hi tècnics àmpliament qualificats per a aquests menesters, com Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers de l'edificació .
Fa anys, d'això se n'ocupava el cap d'obra, un mestre a l'ofici, figura de confiança, un de permanent a cada obra, que coneixia les normes i regles de l'art de cada ofici de «similars» que intervenien a la seua obra.
Hui dia com abans deia la normativa és molt extensa, molta exigència que el personal tingui els seus diplmes de riscos laborals, maneig de bastides grues etc. equipats amb com si foren a treballar l submergits sota laigua. de vegades aquests equips dificulten la visió, la respiració i el rendiment laboral. En fi tot un despropòsit, com passa actualment a gairebé
tot a la nostra vida quotidiana.