Una nova associació de poesia neix a Dénia

Diògenes diu:

TEMPESTA INTERIOR
Posted on maig 31, 2012
TEMPESTA INTERIOR
(VERS I PROSA: POESIA)

Per:
BENJAMÍ

1

DEDICATÒRIA: Serveixi aquesta, la meua pobra aportació a la literatura, com ofrena al ALTÍSSIM, qui, no només m'ha proporcionat una rica vida interior, sinó també la inspiració per pensar, sentir i escriure, així com l'oportunitat de difondre el meu missatge. I, com no, serveixi aquesta, també com a mostra de gratitud cap ADRIANA, la dona que Déu va posar en el meu camí
per comprendre LA PARAULA, rescatar-me del pecat i curar la meua ànima, la meua ment i el meu cos
Lloat siga EL SENYOR !. Amén !. i ¡AMÉN!

INTRODUCCIÓ
En aquest text, que hui ix a la llum, els presento una breu selecció de la meua producció literària, que vaig començar als dotze anys d'edat i que es perllonga fins a l'actualitat, acabats de fer els cinquanta-tres, només interrompuda per una dècada en que vaig perdre la salut i, amb ella, la fe i la inspiració .De la malaltia, a Déu gràcies, vaig eixir enfortit en la meua fe i en el meu Cosmovisió, el que em va permetre connectar de nou amb les muses, per oferir-los més i millors lectures .
Però, de la prostració, vaig obtindre alguna cosa més: una lliçó d'humilitat. Per això mateix, ignoro si els meus poemes tenen la suficient qualitat per merèixer ser publicades. Si m'atreveixo a editar-los, és per una voluntat de servei al proïsme: pretenc transmetre un missatge de fe, amor, pau i esperança, en un to senzill i lúdic. No voldria morir-me sense deixar-li a la humanitat una amorosa LLEGAT de OPTIMISME, que obri el cor i desperti un somriure de complicitat, fins i tot en els textos més lúgubres.
Si el meu missatge cala en algun dels meus lectors i desperta en ell una emoció estètica o, millor encara, una profunda comunió amb mi, em sentiré prou pagat i, a més, profundament agraït.
Permetin-me, a més, que faci unes consideracions sobre el títol i subtítol del llibre. Així doncs, com podran observar, els textos en prosa no són ni un conte, ni una novel·la, ni un assaig; constitueixen, més aviat, sengles poemes, que no cabien en els estrets marges de les estrofes tradicionals, ni encara en el dels versicles.
D'altra banda, el títol és un símil de la tempesta atmosfèrica i, com bé diu la saviesa popular, "ja escamparà" o "després de la tempesta ve la calma". Al principi, la meua ment és una pluja d'idees, emocions i sentiments, de vegades contraposats, que fan saltar trons, llamps i trons. Però, finalment, totes les peces del puzle encaixen i els núvols s'aixequen, de manera que neix una nova obra, sota un sol resplendent i l'arc de Sant Martí a l'horitzó. Que quede clar, doncs, que el títol de l'obra fa referència a la manera de concebre cada poema i no a cap tipus de conflicte intrapsíquic, siga neuròtic o psicòtic, que em obligui a viure en permanent combat amb mi mateix. Aquesta etapa de la meua vida, fa molt temps que va quedar enrere .I, ara per ara, puc dir ben alt i clar, que goig de la Pau en Crist Jesús i de la Força que m'atorga L'Esperit, per afrontar la vida amb la enteresa que les circumstàncies requereixin i acceptar de bon grat el Pla que el Salvador tingui per a mi, a la major glòria de Déu Pare.
I, ja per acabar, voldria fer-los unes breus confidències respecte del tema de les llengües. La major part dels textos estan escrits en castellà, ja que aquesta és la meua llengua materna. Els meus pares em van educar en espanyol amb la noble intenció de facilitar-me les tasques del col·legi, en aquells temps franquista i monolingüe. No obstant això, vaig aprendre català simultàniament, ja que els meus pares parlaven entre ells aquesta llengua i els meus avis i companys d'escola també. El resultat és que penso, fonamentalment, en castellà i, secundàriament (paral·lelament, diria jo) en valencià i, de vegades, a "catanyol", ja que no tradueixo d'una llengua a l'altra, sinó que barrejo els dos idiomes: l'altre dia em
5
vaig sorprendre a mi mateix pronunciant la paraula "foscuridad" (vocable mixt entre foscor i foscor). Per tot això, vull retre tribut d'homenatge a la meua segona llengua amb dues composicions, una a prosa (una breu reflexió filosòfica) i una altra en vers (un sainet).
És més, com em maneig relativament bé en una tercera llengua, la bella llengua de Molière, que va ser el meu segon idioma escolar i el tercer d'ús quotidià, vull incorporar aquí un breu text en francès, escrit en rima assonant i seguint les regles de la Fonètica, que no les de la Ortografia, en què intento explicar el motiu del títol del llibre:
Tempete intérieure
Un tempête ha Eclaté
sous la nuit fermé de París;
une, des noms et adjectifs,
dedans mon cerveau fatigui.
Uneix tempête que_ha fai _eclater,
sous la nuit parfaite deParís,
des étincelles à mon esprit.
Mais, en fi, celle-ci ha dissipé;
et s'a montre larc-en-ciel
donc uneix neuf poesie_est fini,
sous la Lune, pour vous oferir
uneix nouveau lectura en français.
Uneix tempête ha Eclaté
sous la nuit fermé de París;
une, des noms et adjectifs,
dedans mon cerveau fatigui.

Sense res més que afegir i amb l'esperança que aquest llibre siga del seu grat, els quedo molt
reconegut pel temps que em dediquen:
BENJAMÍ d'DENIA

3

PRÒLEG

Després de l'avaluació de "TEMPESTA INTERIOR", el gabinet de lectura d'aquesta editorial ha donat el seu vistiplau a la impressió de l'obra que ens ocupa, doncs compleix, més que de sobres, els requisits de qualitat exigits a les publicacions del nostre segell. I aprofitem l'
ocasió per felicitar a l'autor, per la tasca creativa que ha dut a terme, donades la seua senzillesa, originalitat, coherència i consistència.
Es tracta d'una obra, no només lírica, sinó també pedagògica, en la qual el missatge moral apareix clar, sense vocables estranys, ni fosques imatges, qualitats que es veuen recolzades pels breus comentaris que precedeixen a cadascuna de les seues composicions. I sempre des de les més radicals honestedat i llibertat.
Ens resulta grat, que hi hagi dissertat, des de la intimitat de la poesia, sobre tan variada gamma de temes, que abasten des del xicotet objecte quotidià, fins a les matèries més profundes. I, especialment curiosos, ens han resultat els dos primers poemes, les Sonoritats, donat el seu destí.
Pel que fa a la part formal, volem ressaltar la seua destresa a l'hora d'emprar el vers curt, la qual cosa dota cada poema d'un ritme intern extremadament àgil .E, igualment, trobem encertat i adequat el fet que hagi escrit en diferents idiomes , ja que dóna suport a la idea de la diversitat de maneres de veure la vida per una única persona, cosa que, segons sembla, és l'essència del seu llibre.

MAYTE GUERRERO
Assessora Literària
EDICIONS LLETRA CLARA

PRIMERA PART: VERSOS
6

sonoritats
Aquestes composicions, encara que de vegades pugui semblar el contrari, no contenen cap significat ni missatge. Simplement pretenen fer soroll. La seua musicalitat les converteix en especialment aptes per a nens.

I ª

_! Bongo, Ubongo, mondongo!
_Cantan els negres del Congo,
fumant en pipa del fong.
Criden: _! Mondongo !, mondongo !.
_Bailan els negres del Congo;
riuen amb els follets del fong.
¬_! Bongo, Ubongo, mondongo!

7
2 ª

Sandra, Sandrasa; nansa, nansa, nansa;
tu, que volteges amb encert la passa;
tu, la soltera, que mai es casa;
guarda amb zel caní la teua casa,
que, fora, t'espera, qui res passa.
Vine, nena, amb mi: Sandra, Sandrasa,
que T'inhibeixes meu mico-amino-oxidasa.
No confonguis sosa més amb potassa.
I, prest !, fica ia mà a la massa.
El teu, Sandra, ets la meua nansa; nansa, nansa;
embolicada ja en seda, en tuls o en gasa.
Sandra, Sandrasa; asa.asa, nansa.

8
GRANS TEMES
Aquestes composicions tracten temes que, com el temps cronològic o el sentit de la vida i de la mort, han suscitat, des de sempre, la inquietud de la Humanitat. Només pretenc aportar un gra de arena des de la meua particular Cosmovisió i, si és possible, un xicotet raig de llum per a qui caminés entre tenebres.
LA VIDA
La vida és un constant combat amb l'adversitat en què es despleguen mil milions de possibles-tats, sense que res estigui predeterminat, tal com succeeix en el joc dels escacs .Per afrontar aquesta batalla, sense provar l'amargor de la derrota, hauràs obrar amb molta cautela i també amb algunes gotes de risc, alhora que càrregues amb la teua Creu (és a dir, amb els errors de la teua vida passada) des de la més absoluta resignació. En aquesta lluita diària se't permetran certes llicències, certes picardies, certes xicotetes trampes, però amb la condició de no traspassar el límit de la delinqüència; de tal manera, que, al final de la teua existència, pugues sentir-te orgullós de tu mateix i de la teua vida, per haver preferit el "SER" (l'ésser autèntic, el ser fidel a tu mateix, sense concessions al "políticament correcte" ) a "TENIR" (a l'afany insaciable d'acumular riqueses, que sol resultar de la renúncia a la recta consciència).

És un tauler d'escacs maleït,
per jugar a mort amb el Fat
i enterrar cada peó com un soldat,
a errar en un càlcul infinit.
Tot és possible; res està escrit,
però si fuges de ser un derrotat,
hauràs de ser 'prudent !; ¡I arriscat !;
carregant amb la teua Creu com un beneït.
Hauràs de meditar cada jugada
en el marge de temps concedit.
I, conscient del punt d'acabada,
podràs ser brivall, però no bandit,
de manera que, al final de l'apostada,
conserves el ORGULL de HAVER ESTAT.

EL TEMPS
9
Diuen els Científics que estudien la Física Quàntica que "el temps no existeix", doncs, per més que s'entestin, aquesta variable no cap en les seues complexes equacions. I proposen les més variades i pelegrines explicacions per a aquest fenomen. I, però, jo, amb les meues curtes enteniment, es que és el temps i no una altra cosa, el que s'ha encarregat de plantejar les meues temples ( "després transcorre").
A més, tal com resa el poema, no tenim sempre la mateixa percepció del curs del rellotge: unes vegades, marxa molt de pressa (quan gaudim), i, d'altres molt a poc a poc (quan patim, o, simplement, quan ens avorrim, o quan esperem - i desesperamos-.
I, ja per finalitzar aquesta introducció als versos que el seguixen, he de ressaltar que l'última part d'aquesta composició, no és sinó una pregària al Creador, perquè ompli la meua vida de segons pletòrics de pau, harmonia i alegria espirituals, doncs, això, és el que requereix una vida sense inquietud (molt més que una llarga i pròspera existència), alhora que reclam el privilegi de penetrar en les entranyes d'aquest Misteri, que és el temps, almenys, quan mori, després d'una breu i lleu agonia.

Misteri generós, el temps,
que inunda de segons
l'estany de la meua vida.
Segons fugaços,
¡Com centelles !:
segons de plaer
Inaprensibles i escassos.
Segons plomissos de badalls.
Segons eterns de plor i de menyscapte.
Segons en cascada
Ininterrompuda i breu,
que esgota les hores tan buscades,
tan estimades i vitals,
10

per viure intensament
en obres o en projectes.
Segon, el primer,
l'respirar primer.
Segon, el segon
que el seguix.
Segon després segon,
fins a l'últim segon
l'últim sospir.
Dóna'm, Senyor, un temps
llarg o breu, però ...
plena l'estany de la meua vida
'De segons encisadors!
I dóna'm, Senyor, finalment,
un segon d'agonia,
per entrar al segon eteri,
en què conclou el temps
i coneixes la seua Misteri.

11
LA GUERRA
No sembla que els desastres sense conte de la guerra (la sang vessada, la devastació causada, la fam patida i les humiliacions infringides), hagen dissuadit a l'home d'assajar noves aventures bèl·liques. I, si alguna cosa ha frenat la confrontació total entre les Nacions més poderoses del Planeta, és el principi de "DESTRUCCIÓ MUTUA ASSEGURADA", a causa de l'arma nuclear.
Aquesta perseverança en l'error, no pot explicar-se només per les diferències ètniques, polítiques, econòmiques, etc .La veritable causa cal buscar-la en la maldat que nia en el fons del cor de l'home: de cada home i dona; de cada un de nosaltres; tal com pretén reflectir la moralitat de l'últim tercet d'aquests versos.
Aquest sonet va ser escrit a molt primerenca edat (16-18 anys) i no pot amagar la inexperiència del compositor.

La pesada Tizona de la guerra
és ràpid torrent incontenible
per on avança, gairebé incommovible,
la sang, com a exemple a la postguerra.
No és el vencedor, que sempre erra,
qui pateix la pastura de l'invencible;
ni és al vençut suportar possible
l'ostentació que el vencedor tanca.
Aquesta harpia, lletja entre les lletges,
ha crescut molt i ja és adulta.
I pretén una pira d'allò més brees.
Qui sap contestar ?: On s'amaga?
I un savi respon: - "busca-, ausculta;
la trobaràs en tu, com a Roma a Enees ".

12
TESTAMENT
Que consti que, en aquests versicles, no pretenc fer una apologia de la mort i, menys encara, del suïcidi o l'eutanàsia .¡Dios em lliure! La mort no és una cosa desitjable; és, juntament amb la malaltia i altres limitacions de la nostra materialitat, corporeïtat o animalitat, una conseqüència de la condició humana i, aquesta, al seu torn, per als creients, del Pecat Original. No obstant això, i, malauradament, és una mesura higiènica necessària per a l'evolució de la Humanitat en el seu lent caminar cap a la perfecció moral i material, a través del flux incessant de les noves generacions. Per descomptat, ningú vol que li arribi la seua hora, però és la mesura de la Naturalesa (o de la divinitat) més justa i socialista que existeix: La Parca ens iguala a tots (pobres i rics, descamisats i poderosos, nobles i plebeus, feliços i desgraciats, sedentaris i esportestes; etc ...). El problema és que no se'ns educa per morir, quan hauríem de veure amb la mateixa naturalitat el principi i el final de la nostra existència material.
La mort no hauria de causar-nos cap temor. Des d'un punt de vista laic, en paraules de Machado, "mentre nosaltres som, ella no és; i, quan ella és, nosaltres ja no som ".I, quan s'aborda des de la fe, hauria de ser causa d'alegria, si realment creiem en les meravelloses promeses que tots els textos sagrats de totes les religions fan sobre la VIDA després de la Vida.
Confidencialment, els he de confessar, que jo sentía un pànic terrible no només davant la idea de la mort, sinó també davant de qualsevol perspectiva o situació de risc imminent (malaltia, cirurgia menor, viatge, etc.), que poguera posar en perill la meua vida. I això em causava un estat d'angoixa permanent. Així que, un bon dia, vaig decidir plantar-me i examinar en profunditat les meues idees i sentiments sobre la mort i la meua mort. I, fruit d'això, va sorgir aquesta obra que amb totes les llicències poètiques que el lector vulgui trobar, resumeixen aquells. .I va funcionar : aquesta introspecció, meitat reflexió, meitat meditació, va actuar de catalitzador de les meues idees més positives sobre la mort (fruit de la meua fe) i va allunyar per sempre tot temor:

Quan La Parca.
a tocar la meua espatlla
abast;
i, dels meus llavis,
l'últim sospir
exhali,
no derraméis els gots
de la tristesa;

13
ni almacenéis feréstecs
pensaments.
Els que em vau voler:
¡Recordeu!
Pronunciad meu nom,
acariciad la meua roba,
llegiu els meus versos,
que, en ells, resideix encara
el meu alè.
¡Felicitaos, ... si us vaig fer mal!
Més ...:
Enterreu la destral de la guerra,
deixeu anar el llast de la ira
i tanqueu el llibre de les queixes.
'En qualsevol cas ... !:
¡! ENVIDIADME !!
Hauré trencat les cadenes.
Posaré INFINIT, on abans
hi va haver REIXES.
La VERITAT, en la recerca,
em s'afanyi, amb força,
ja no podrà burlar-me MAI.
Ja no hi haurà penes.
Amb el meu record no feu
Jocs florals. No vull:
14
dol, ni clavells, ni corones.
Tampoc: elegies,
botafumeiro, ditirambes.
Que el meu nom siga un ressò
al desert
i la meua imatge
un record vague!
Mai em van agradar les cues
d'hipocresia condoliente:
m'interessen poc les jugades
de l'últim partit
i menys
les "parides" de l'alcalde.
Alceu els ulls i mireu
EL IMMENS:! Magnífic consol !.
No em perdoneu amb el vostre plor!
Vull gaudir de pressa
l'amplitud de la meua última morada!
Vull ser UN amb EL ETERN!
A la fi, podré vagar
nu i sense rubor.
Per fi, navegaré
sense rumb i sense error.
I llegiré amb destresa insuperable
en el Firmament.
15

Dels meus despulles,
no feu relíquies:
ateneu
les necessitats de la vida;
oferiu el meu cos
als que lluiten encara
pel seu
Permeteu, finalment,
que el vent arrossegui
les meues cendres.
¡Gaudiu quan La Terra
em convertix en el seu aliment!
Al cap ia la fi ...,
seus mamelles van ser la meua sosteniment.
Li dec, aquest, el meu
darrer obsequi.
Rebeu també.
VOSALTRES. a mans plenes
el que no vaig saber, o,
potser, el que no vaig voler
lliurar-vos cada dia:
Accepteu
el FERM testimoni
de la meua AFECTE!

16
xicoteteses
Aquestes composicions tracten d'elevar a una categoria poètica objectes de la vida quotidiana que, a primera vista, només tenen una utilitat pràctica, exempta de bellesa estètica, com ara les sabates, la galleda de les escombraries o l'aixeta de l'aigua calenta. Així doncs, en dir de les nostres àvies, "com a mostra, només cal un botó":

MIS SABATES
Jo tinc a les sabates
dos aliats de cuir,
que marxen, fidels, amb mi,
caminant al mateix temps,
al mateix pas, sense queixa,
sense retret, ni lament.
Tenen la pell de nena tendra
i ànima i somnis de viatger.
Tots dos són bons amics,
meus dos amics sincers,
de trepitjar em eviten sempre
el dur asfalt del sòl
i acullen a les seues plantes
les plantes amb què em moc.

17
POEMES D'AMOR
HUMÀ, fratern, FILIAL, ETC.

ENMA
Pseudònim d'una dona a la qual vaig estimar, estimo i estimaré.
En realitat, descric a una dona ideal, que reuneix les característiques de tres dones diferents que han deixat empremta perpètua en la meua vida .Les 3 són xicotetes i aparentment fràgils, però gaudeixen d'una vitalitat exuberant, que només pot explicar-se si prové del seu interior : "... Vaig veure: una ànima pura, / de nena, amb tant / vigor, ¡tant !, que ...! Les tres són molt femenines, que no coquetes, ni necessàriament belles, tant en el físic com en el psíquic. "... el vaig veure, esculpit, / segons el meu cànon ..." I constitueixen un trio de treballadores infatigables, dedicades, d'una manera o d'una altra, al servei dels altres: "... humil, ¡clamo / a tu! i demano / ja, els teus cures ... ".
Però, a més, cadascuna d'elles, posseeix uns trets propis i particulars, entre els quals cal destacar els següents: La primera, amb la qual seguixo mantenint una fluida relació, és un clar exemple d'equilibri entre les facetes espiritual i material de tot ésser humà, amb dos avantatges afegits: sap discernir entre l'autèntica caritat i la bondadosa, però maldestre commiseració per tot tipus de farsant, alhora que sap dir prou! a temps, quan se superen certs límits; d'ella, em separen, o, em separaven, dos o tres punts importants dels nostres idearis personals; potser, algun dia, arribem a convergir: "... torno hui a tu, / en pobre estat, ..." .La segona, amb la qual vaig conviure un temps, va ser, juntament amb la meua àvia, l'única persona que m'ha estimat incondicionalment, amb els meus escasses virtuts i els meus abundants defectes; ens van allunyar el temps i la distància, a causa del seu forçós i forçat exili d'immigrant sense papers, en temps més difícils que els que corren. Molts em van advertir que l'únic que li interessava de mi era legalitzar la seua estada al país a través del matrimoni, però ho dubto molt, atès que jo l'he vist plorar de dolor, ràbia i impotència cada vegada que li confessava un més dels meus horribles pecats: "... del meu interior / vas saber tant ..." .I, ja finalment, de la tercera només cal elogiar la seua laboriositat, honestedat i humilitat, modèstia i senzillesa, tot i ser una de les afortunades hereves d'un xicotet imperi comercial i d'exercir, gairebé devotament, una professió liberal de prestigi i ben remunerada. D'ella em van separar les freqüents crisis dels meus pitjors anys de malaltia, especialment, els arravataments d'eufòria, que afirmava no poder suportar (quan a mi el que em preocupava era tot el contrari). "... I un neó daurat / va il·luminar la teua ànima / i els meus ocasos ....".

18
En suau vers
vull dir-te,
_casi gritarte_,
que, el teu vas trencar,
¡Teua ... !, les cadenes
de la meua ànima trista.
En suau vers,
dolça i rimat,
teixit al so
tebi, acordat,
d'un cor de mil
nens sense arc.
I, a cau d'orella vull
explicar, en baix,
que, pels teus ulls
nets, clars,
del meu interior
vas saber tant.
I, per deixar anar el
llast, el meu plor
trocose en aquesta.
I un neó daurat
va il·luminar la teua ànima
i els meus ocasos.
19
I el que vaig veure:
Ai !, ni somiant !.
Vaig veure: el teu solera
de vi ancià
i el teu pell morena
d'olivera i gra ..
Vaig veure: una ànima pura
de nena, amb tant
vigor, ¡tant !, que,
a alçar-ho,
el teu cos noi,
no pateix en va.
I vaig veure el teu cos,
amb no mirar-lo ...
tot just, nou
i transformat:
el vaig veure, esculpit,
segons el meu cànon.
En suau vers,
vull dir-te,
_casi gritarte_,
que, el teu vas trencar,
¡Teua ... !, les cadenes
de la meua ànima trista.
I, així doncs, lliure
20

i esperançat,
torno hui a tu,
en pobre estat,
a lliurar-me,
sincer i planer,
ia tot sencer.
I és que, hui, amor,
desig només
el teu bon costat.
Per això i més,
humil, ¡clamo
a tu !, i demano,
ja, els teus cures.
En suau vers,
vull dir-te,
_casi gritarte_,
que el teu vas trencar,
¡Tu ... !, les cadenes
de la meua ànima trista.
En suau vers,
dolça i rimat,
teixit al so
tebi, acordat
d'un cor de mil
nens sense arc.

21
SALVADORA

La meua àvia materna no va tindre una vida fàcil (guerra, postguerra, pobresa, treball dur, malaltia, etc..), Però va fer front a totes les contingències de la vida amb una fèrria disciplina espartana, que la porto fins a "la autorenuncia", per lliurar-se en cos i ànima als seus afins, fins i tot quan va emmalaltir de mort. Només en la vellesa ( "hivern"), va aconseguir un cert benestar material i espiritual, acompanyada de l'afecte incondicional "dels seus".
Fa al voltant de trenta anys que va morir i encara sento ganes de plorar, quan la recordo. Però el dolor cedeix aviat, quan imagino el seu somriure angelical, que transmetia AMOR, fins i tot sense pronunciar cap paraula .I, a sobre dels súmmums, jo encara conservo, almenys a nivell afectiu, el tatuatge que ella mateixa va imprimir en la meua galta esquerra , en despertar, per un instant de la seua "coma clínic", quan jo vaig arribar al seu llit de mort i la vaig cridar: miraculosament va obrir els ulls, em va mirar i va estendre el seu braç dret fins a tocar el meu rostre, per tornar immediatament al seu estat de coma; va ser la seua manera de acomiadar-se.

Qui diria, ÀVIA, que de la mà
destra -i de sorpresa- la darrera
carícia vaig rebre, si no tinguera
en el meu rostre el tatuatge d'un Tiziano?
Qui sabria de la teua ànima de espartà,
si, callat, com tu, no sabés,
que tardor, que estiu i primavera,
pot patir i no viure en va?
¿Sabrien del teu amor immaculat,
sense veure que, fins i tot en l'agonia, estimes
mes els teus, que busques el teu compte?
Qui diria, ÀVIA, que encara em mateixes,
sense veure amb que somriure teu em animes,
a cantar-1 SONET ENAMORAT?

22
ELEGIA
A Ondara, el meu poble veí, ha nascut un fruit amarg del taronger que, antany, donés fruita sucosa i tendra.
I em anuncien una trista nova: ha expirat un contracte d'amistat, que mai vam tindre temps de complir.

A) Comiat i tancament (per al dolor)

Adéu amic,
amic ...
¡L'ànima!
Què misteriosa força
t'ha vençut?
Quin poder sobrehumà
s'ha marcit
les espigues de la teua blat
abans que hagués gra?
Què arravatament
de tanatos
ha pogut doblegar
el enhiesto pi
de la teua eros inflamat?
Adéu Adolfo,
Adolfo ...
¡L'ànima!

B) Moviola i revival (per l'assossec)
23
Mireu-com es va,
vedle com s'allunya.
És molt el que es porta,
Però molt més
el que ens deixa!
T'has marxat,
¡Si !, t'has marxat,
Però no molt lluny!
Et puc veure encara ...,
i contestes, quan et dic.
Perquè encara vius en la meua ànima !,
amb la vida que et atorga
el poder de la Memòria.
Perquè encara vius en els meus Somnis!
i et mous amb les seues ales
per l'altre de la Màgia,
posat el rumb cap a El Etern.
Vives, ¡si !,
com viu el Pensament,
com viuen els Records

24
Vives, ¡si! .I el teu aroma
s'infiltra entre les robes
i taca els vestits,
com el fum de la pólvora.
Vives, ¡si !, vius i perduras !,
per que tinc presoners
el xiprer de la teua figura
i la gemma de la teua ànima.
Mireu-com se'n va,
vedle com s'allunya.
És molt el que es porta,
Però molt més
el que ens deixa!

25
DIVERSOS
Es tracta d'una sèrie de composicions, que no guarden cap nexe en comú: ni per tema, ni per metre, ni per llengua.

EL TREN
Jo, encara vaig conèixer el tren a vapor. Es tracta d'una composició infantil, en la qual, sota la forma d'al·legoria, es procura establir una similitud entre el breu curs de la nostra exstencia humana i el trajecte d'un xicotet tren de rodalies mediterrani, de tal manera, que destaqui "l'immens amor de Déu per totes les seues criatures "(" l'aMOR ", amb majúscules), atès que s'afanya a esperar-los a l'estació de" el seu últim viatge ", amb els tremolors pròpies d'un adolescent davant la visita del seu Estimada (" el ànima Immortal ").
El tren part des d'un origen desconegut i travessa el bell hort mediterrani, deixant enrere l'empremta del seu passat ( "després de si deixa ... / i una espessa fumera.") De manera que deixa la seua empremta en el paisatge assolellat ( "prestant brillantors nous / a la llum d'aquesta selva. "), fins a l'estació final, tal com succeeix en la vida real.
I, tot això, amb les limitacions pròpies de la primerenca edat de l'autor (entre 12 i 14 anys)

El tren dels camps curta
mentre rere seu deixa
dues línies infinites
i una espessa fumera.
Entre taronges i raïm,
corre el tren, zizaguéa,
prestant brillantors nous
a la llum d'aquesta selva.
Hora rere hora, El AMOR,
a l'estació espera,
inquirint al culpable
de la seua tremolar, que arriba.

26

A LA MEVA VIDA
Es tracta d'una breu al·legoria en què estableixo un paral·lelisme entre els sentiments que pot inspirar-me una dona atractiva i aquells altres que m'inspira l'esdevenir de la meua pròpia existència .Quizás hagués encaixat bé sota l'epígraf "Poemes d'Amor".
Sense cap dubte, és una de les millors poesies d'aquest text. Almenys des dels meus particulars gustos.

No necessito parlar d'amor
per voler-te;
ni necessito inventar floretes,
per lograrte.
En tinc prou amb l'alegria
de prendre.
I em sobra amb el duel
de temerte.

27
arenga
(Contra qualsevol tipus d'opressió)

Es tracta d'una composició surrealista .Jo la vaig escriure espontàniament, sense adonar-me que anava dirigida contra una persona molt concreta, que era el prototip de l'individu castrador, tal com em va fer veure, a, posteriori, una psicòloga molt competent. No li aconsello a ningú que seguisca els consells del poema, perquè va néixer fruit de l'odi i del ressentiment, emocions ambdues gens recomanables. Si ho incloc en aquest llibre és, simplement, perquè estimo, que, des del punt de vista formal, és una de les meues obres més aconseguides.

Quan vegis les ombres
caure sobre tu;
quan un espès fullatge,
t'impedeixi gaudir del Sol,
¡Rebel·la't !.
Arrenca l'arbre des de les seues arrels!
Enfonsa les dents afilades
en el seu fàtua i deïficada carn.
Fes que ragi la saba redemptora!
No dubtis ...
No ho dubtis ni un instant! Ni mig !.
No veus ... que cada minut, cada segon,
empalideces més ....
T'estàs tornant lívid:

28
lívid, com el marbre d'una làpida;
lívid, com una ombra davant l'alba;
lívid, com un fantasma ignorat.
I tu saps que les làpides
detesten tota alegria!
I tu saps que les ombres
no tenen voluntat pròpia!
I saps que els fantasmes
no existeixen !.

29

ESTIC GROS
Encara que he perdut més de trenta quilos des que vaig compondre aquest sainet, no em resisteixo a oferir a la seua consideració, aquesta, la meua única obra poètica en valencià. No ignoro que un sainet és una obra de teatre, però els meus versos estan imbuïts del mateix to jocós i sorneguer, que caracteritza aquest subgénero teatral.
Tothom vol menjar amb plaer,
NINGÚ fam ni setembre vol patir.
Però el meu, ¡collons !, és mes trist:
'Voler menjar i no poder !.
Els meus budells són un avenc;
la meua boca: 1 molí,
que bavetja en quant porta el vent
Perfums de pa, d'oli i bon vi.
Dels meus ulls no cal dir-vos res:
s'obrin i formin redolins,
si veuen menjar devant d'ELLS.
Tothom vol menjar amb plaer,
NINGÚ fam ni setembre vol patir.
Però el meu, ¡collons !, és mes trist:
'Voler menjar i no poder!
Jo no tinq cap fam d'aliments:
ni menje poc, ni fam pateix.
Domes pateix gola de cuiner.
El Metje m'ho et Prohibit:
no puc pendre Dolços ni mel.

30
.
I ma mare amaga el sagí
Perque tinc cul de Moliner.
Tothom vol menjar amb plaer,
NINGÚ fam ni setembre vol patir.
Però el meu, ¡collons !, és mes trist:
'Voler menjar i no poder !.
No Volen veure'm gros, roig;
nomès a Volen: xuclat i prim.
I per fi, no Volen sabers'en res
s'hi-acabi d''un hospital al llit.
I Tots és tornin bons consellers,
si és tracta del meu patir.
'HI-ANEUSE'N A buidar ELS BUDELLS!
Tothom vol menjar amb plaer,
NINGÚ fam ni setembre vol patir.
Però el meu, ¡collons !, és mes trist:
'Voler menjar i no poder!

31
SEGONA PART: PROSA

No procedeix cap comentari sobre aquests textos. S'expliquen per si mateixos.

DARWIN TENIA RAÓ
'Tot d'una ...! Em vaig trobar pagant mil pessetes per un tros de paper gravat amb la inscripció "MAMBO", una espècie de diploma, que em atorgava el títol de "ballador" per una nit.
Que ironia! Jo, el major detractor de les discoteques, ficat en una d'elles. I el pitjor de tot: per voluntat pròpia! .No cap tipus de pressió aliena que em empenyés.
Ambient, pretensiosament exòtic; gent, avorridament "marxosa". Llanguiment general de la veritable comunicació interpersonal festiva.
Tan sols un signe de vida!: L'aigua, que rajava, sonora, d'una font pàl·lida com el local.
Una entrada, alhora funcional i versallesca, conduïa veloç al moll de l'assumpte: la pista de ball. Els miralls que cobrien les seues parets, traspuaven el sarcasme obert de qui se sap fidel intèrpret de la nostra identitat. Fins al més incaut hauria adonar del que errant i sense sentit dels seus passos, en veure reflectit en cadascuna de les facetes d'aquest vidre de transparent opacitat.
Tot era la quinta essència del tedi, adobat amb les més variades guindes de la pastisseria electrònica, de la vida artificial: del "AMERICAN WAY OF LIFE".
La pista de ball-el supòsit cor de la discoteca- acabava de vessar el got de la meua desesperança. Un continu bategar de llums com flaixos, va finalitzar per congelar l'escàs alè de vida, que els meus sentits eren capaços de percebre. Els moviments -gairebé contorsiones- de la gent es enlentecían. Els meus pensaments es van escapolir i em vaig trobar, per uns instants, observant el deambular insegur dels primers astronautes pels paratges desèrtics de la Lluna. Tot era com un grotesc retrat d'un altre temps i un altre planeta en una altra dimensió.
Però, de sobte ...! .¡Volvió la vida !. ¡Es va fer la llum, van cessar els flaixos i vaig descobrir una nova realitat, tamisada per una sínia de llums de colors!

32
I allà estaven !: aquella "vamp", trasplantada al present des de l'època daurada de la màfia novaiorquesa. Aquell "play-boy" de via estreta i gairebé penedit. Aquesta noia de moviments deslabazados, que volia divertir-se i només sabia revelar-nos la seua personalitat de dona fatal. I aquest jove, que repetia, monòtonament, els mateixos passos, amb la rigidesa de qui es veu forçat per la marea abandonar la platja dels seus amors i tornar a l'asfalt de les seues calls.
I, en conjunt, una massa simiesca, que contreia i estirava el seu cos, amb destresa o sense, amb llanço o amb negligència, però sempre amb l'extrem abandó dels que, conscient o inconscientment, estan remuntant-emparats pel somriure complaent del poder- els camins de l'evolució humana, per trobar-se, per unes hores, amb els seus orígens.
I, al final, la força catàrtica de l'ambient em va arrossegar.
Simi vaig anar i en simi em convertiré.

33
Pensaments I SENTIMENTS

Altres hi-han pensat el que jo vaig pensar, però "mai", "tot" el que jo pense; ni'n cadascuna cosa que vaig pensar, amb Tots els Matisos que jo afegix, ni'n el ordre'n que jo ho vaig pensar; n'hi-han arrivat a les mateixes conclusions a MATEIX temps, ni p'els MATEIXOS mitjos.
Per AIXÒ MATEIX, I, malgre tot l'anterior, vaig pensar jo que Davant tot I Damunt tot el que precedix, la gran I Fonamental diferència qu 'em separa de Tots els altres (homes, dones i Noys) és que ningú "sent" el que jo vaig pensar.
Però, no Menys cert, que el gran nexe m 'Uneix a tothom, és que vaig pensar i senc, com ELLS; I que, a vegades, Pensem i Sentim el MATEIX.
I aixo, ho Sentim mutuament.

TEMPESTA INTERIOR
(VERS I PROSA: POESIA)

Per:

BENJAMÍ

.

Publicat a Uncategorized | Deixa un comentari | Edita
EL SUÏCIDI DEL CAPITALISME
Posted on maig 31, 2012
EL SUÏCIDI DEL CAPITALISME Amb, .Aquest, que prosseguix, pretenc inaugurar, en una TRILOGIA d'articles, un breu ASSAIG sobre el que jo considero una autèntica CRISI del CAPITALISME com SISTEMA i els seus CAUSES veritables, els seus CONSEQÜÈNCIES pràctiques, les seues possibles SOLUCIONS, i , en últim extrem, els seus ALTERNATIVES.
I tot això, DES les més absolutes llibertat, honestedat, neutralitat i independències ..

1º PART: INTRODUCCIÓ
Fa tot just unes poques DÈCADES - no més de 2 o 3-, el CAPITALISME (amb la llibertat i la democràcia per banderes) ES VA IMPOSAR al comunisme (que, aviat, va degenerar en un Capitalisme d'Estat), per raons d'eficiència econòmica i, fins i tot, de superioritat moral, ja que el primer oferia als seus ciutadans més febles l'almoina de l'ESTAT del BENESTAR. Aquest, constituïa la RESPOSTA d'Occident al fals igualitarisme del SOCIALISME Reial i la manera de JUSTIFICAR seus VICIS d'origen (tema, que abordaré en la 2ª part aquesta trilogia).
Van sucumbir al cataclisme l'URSS i els seus aliats, especialment, Alemanya de l'Est, de manera que el FENOMEN es va conèixer com "La caiguda del Mur de Berlín". TOT JUST si van quedar uns pocs països governats per dictadures d'esquerres: Cuba, Corea del N., Xina continental, etc. , En raó de les seues peculiaritats particulars.
Durant molts anys, les coses van rodar bé per a Occident, tant en el polític, com en l'econòmic, fins, que, en el passat 2008, va esclatar la més greu i duradora CRISI Econòmica i, sobretot, FINANCERA,, que han conegut Europa i els Estat Units, des de la Gran Depressió de 1929. I. com sempre, LES SEVES CONSEQÜÈNCIES recauen sobre les espatlles dels "descamisats d'Eva Perón", també coneguts a Espanya com "poca roba".
El tsunami S'ENDUGUÉ per davant, qual "ídols de fang", institucions financeres de reconeguda solvència, TALS com Lehman Brothers, a USA, i fins a alguns països europeus, entre els quals, GRÈCIA és l'exemple paradigmàtic. SENSE OBLIDAR que Espanya es troba en el tall de la navalla.
Els ECONOMISTES i els Agents Econòmics han descrit les més diverses i peregrines TEORIES sobre l'origen d'aquesta hecatombe i les seues possible solucions: per exemple, la bombolla immobiliària i les hipoteques escombraries. Però tot això, dit siga de passada, SENSE el menor ÈXIT.
I TAMPOC sembla que les solucions assajades, a un i altre costat de l'Atlàntic - de diferent signe- hagen CURAT al malalt. Tenim, d'una banda, polítiques EXPANSIVES i neokeynesianes als EUA, que pretenien dinamitzar l'economia; i, d'una altra, polítiques RESTRICTIVES i neoliberals a Europa, l'objectiu era reduir el dèficit de l'Estat i
incentivar les Empreses Privades perquè actuessin com a motor de la recuperació de l'activitat econòmica.
No obstant això, un xicotet RAIG de LLUM s'entreveu a l'horitzó. Recentment, un jove AGENT de BORSA, anomenat Joseph Ashjram, l'aspecte físic no sembla concordar amb el seu ofici - prés porta un anell que travessa el seu envà nasal i té el seu cos ple de tatuatges, que arriben fins al dors dels dits de les seues mans -, ha publicat un breu LLIBRE, titulat "la solució", en el qual sintètica, intel·ligible i encertadament, dESCRIU la veritable causa del problema, PROPOSA "la solució" definitiva i iNSTA als Poders Públics "a agafar
"El toro per les banyes" ia deixar-se de "draps calents".
No entraré, ara en el contingut del text esmentat, ja que no és prudent ni oportú, donada la ja excessiva extensió d'aquest article. Em limitaré a assenyalar amb l'ínclit Sr. Ashjram, que el nostre polítics estan tractant la malaltia de la crisi amb, MEDICAMENTS, quan el que es requereix és una solució QUIRÚRGICA. Les medicines -com tantes vegades succeeix en el món galénico_ només ACTUAN sobre els símptomes i no sobre les causes. Sobre això versarà el contingut de la SEGONA part de l'assaig que estic confeccionant i, que plasmaré, resumida, en el meu proper article.
I, finalment, apareixerà un tercer lliurament de la saga en què plantejaré la no infundada sospita que estiguem assistint a una gegantina i monstruosa CONSPIRACIÓ UNIVERSAL,
per acabar amb el ESTAT PROVIDENCIA i reduir a la CONDICIÓ de proletariat a les classes
mitjanes i populars., de tal manera, que les RIQUESES quedarien concentrades en unes POQUES mans.
Si això fos aixÍ, com em temo, el CAPITALISME adoptaria una perillosa DERIVA cap a la seua SUÏCIDI com a Sistema polític - econòmic d'Occident, ja que es donarien les CONDICIONS necessàries i suficients, per a "l'ESCLAT social" i el triomf de la REVOLUCIÓ, encara que en un altre cistell i amb altres vímets, tal com va profetitzar MARX en so obra "EL
CAPITAL "- i els asseguro que no sóc marxista. Solament una excepció més: al Capitalisme li
Quedaria, com a últim obstacle, la ABSÈNCIA d'alternatives reals.

PE-TOTS els meus articles periodístics i TOTS els meus assajos, com el que estic desgranant,
apareixeran signats sota el pseudònim de DIÒGENES, per allò de que "NINGÚ és PROFETA a la seua terra" i també perquè es tracta d'una metàfora basada en un MITE grec, LLIUREMENT interpretat ( "La Llanterna de Diògenes"). Si Diògenes vagava en la foscor, buscant algú que mereixés ser cridat "un HOME", jo pretenc assenyalar qual és el meu paper en aquest Món: ser l'etern PELEGRÍ a la recerca del fanal esquiu, que il·lumini el camí de la VERITAT (almenys de la meua Veritat).
Sempre al seu servei: Copyright DIÒGENES de DENIA.

2ª PART: SINOPSI de "LA SOLUCIÓ" (de Josph Ashjram):
Al TEXT esmentat a l'encapçalament d'aquest article, no només es EXPLICA l'origen
de la Crisi actual, d'MANERA clara, concisa i coherent, sinó que es PROPOSA una solució fàcil, ràpida, segura i definitiva (i més sense cap preu polític, econòmic o social) i es ANIMA a la nostra "classe dirigent" a implantar-la , sense més dubtes, vacil·lacions ni dilacions.
Aquest manual, que hui analitzem, ofereix, com a mitjà PEDAGÒGIC per comprendre el fenomen que patim, la COMPARACIÓ del funcionament del Sistema FINANCER Mundial, amb una LLOTJA de Peix, on cada AGENT Econòmic o TRANSACCIÓ Comercial de la SUBHASTA, s'assimila amb un els factors que intervenen en la gènesi del problema.
I, ara, permeteu-me 1 INCISO: el principi que regeix el Capitalisme, és, sense cap mena de dubte, obertament immoral; es tracta d'un dels 7 Pecats Capitals: la AVARÍCIA, és a dir, de l'afany desmesurat de lucre per part de cada individu ,, o bé, de les Empreses
Nacionals o Multinacionals.
D'altra banda, tot el TRUC de les Grans Fortunes es basa en el "sagrat principi" de la ESPECULACIÓ, que consisteix en COMPRAR BARAT, per VENDRE CAR, SENSE que el factor
TREBALL, pel que fa a quantitat i qualitat, valgui la menor CONSIDERACIÓ.
D'aquesta manera, el PEIX -el objecte de compra-venda-, serien els BONS de, que emeten els ESTATS per sufragar el seu DEUTE. El SUPERVISOR de QUALITAT de la mercaderia, serien les AGÈNCIES de QUALIFICACIÓ, com ara Moody o Standart & Poorsch, les quals, amb el seu TAXACIÓ més o menys professional i imparcial de la valor del deute dels països, podrien portar a la FALLIDA a nacions senceres. Als pescadors se'ls s'assimilaria amb els ESTATS, la salut econòmica seria l'objecte d'estudi i qualificació. I, finalment, els peixaters, és a dir, els venedors de peix, constituirien els MERCATS, on es produeix l'especulació, ja que es tractaria d'
vendre el peix -entenent els bons- al millor preu possible, segons el principi, ja expressat, de comprar barat i vendre car.
A més, convé remarcar que, tal com revela El Sr. Ashjram, la ABSÈNCIA de CRÈDIT, no és més que un MITE: les entitats financeres no ofereixen crèdit al CONSUMIDOR final (per exemple, a qui vol adquirir un cotxe), però són magnànimes i generoses amb els eSPECULADORS. A aquests, se'ls concedeix un AMPLI marge de confiança, que
pot ACONSEGUIR fins quatre-centes vegades el valor de l'invertit; i, tot això, SENSE avals NI garanties i, A MÉS, pràcticament sense interessos.
I, arribats fins aquí, s'imposa fer un nou INCISO, per DESTACA la descomunal desvergonyiment i absència de tot principi ètic, que regeix la PRÀCTICA de les institucions creditícies, que, Malgrat d'haver estat sanejades amb Fons PÚBLICS-seus i meus- , nO serveixen a l'interès general, si no, úNICAMENT, als seus astuts interessos particulars. No en va, MANQUEN de predicament entre el comú dels mortals.
Però tornant al tema que ens ocupa, NOMÉS queda per desvetllar l'última baula d'aquesta cadena de despropòsits; A SABER: en un MECANISME perfecte i diabòlic, però terriblement
SENZILL i l'abast de qualsevol (només cal un ordinador portàtil i un programa específic). Tothom, pot vendre bons estatals SENSE haver-los comprat ABANS
(O, el que és el mateix, haver-los comprat a crèdit), amb la CERTESA que van a CONTINUAR baixant de preu .El benefici que s'obté resulta de l'DIFERÈNCIA entre els dos preus, és a dir, de restar al preu de COMPRA ( més car, però generosament finançat, de manera que no s'inverteix ni un cèntim), el preu de VENDA (més barat). Es podria dir que es COMPRA paella, per VENDRE foc. Per expressar-ho d'una altra manera i fer-lo més comprensible, DIGUEM que es ven, ESPERANT comprar més barat, GUANYANT la diferència, ja que NO s'ha invertit RES amb anterioritat i, ara, S'ÉS amo i propietari d'uns bons de valor "x" . JUGADA, que es pot REPETIR fins a l'infinit ...
I, això, ni més ni menys, segons el perspicaç Sr. Ashjram, és el que fan, a GRAN escala, Els FONS DE CAPITAL-RISC: ESPECULAR amb els BONS de Deute dels Estats de la UE i d'USA Aquests Fons, es nodreixen de l'ESTALVI de moltes persones, INCLOENT gent humil,
però són gestionats per uns POCS, privilegiats i poderosos ADMINISTRADORS, que no respecten cap principi ni frontera morals, atents només A LA RENDIBILITAT més punyent.
Evidentment, de ser cert el que precedeix, La SOLUCIÓ seria "senzilla i barata": vindria donada per La PROHIBICIÓ, concertada i simultània, pels AFECTATS, de TALS pràctiques
de ENGINYERIA financera, o, almenys, la seua limitació en termini i quantia.
ASSEGUTS els arguments anteriors, cal CONCLOURE, que si els nostres DIRIGENTS no resolen el problema, només pot ser degut a dos motius: IGNORÀNCIA o MALICIA. Si ho un, dolent; si allò altre, pitjor. Amb franquesa, no crec en el recurs a la ignorància com a justificant, ja que "Doctors té l'Església" i Assessors, els nostres polítics. .Així doncs, únicament, queda la segona possibilitat, sobre la qual dissertarà el tercer i últim article d'aquesta sèrie.

Sempre al seu servei:
Copyright: DIÒGENES de DENIA.

3ª PART: "LA CONSPIRACIÓ"
.
Com bé solen dir els gallecs: "Jo no crec en les meigas, però haver-les, n'hi ha". Doncs bé, jo voldria NO creure en "La teoria de la conspiració", però, al llarg de la meua vida, he assistit a tants esdeveniments, mai demostrats, però si més no, sospitosos de "tongo", que he PERDUT la innocència i em he tornat escèptic i desconfiat.
Ho sento molt, però JA NO puc confiar en el joc NET de cap tipus de Poder Constituït - millor coneguts com PODERS FÁCTICOS-: ni POLÍTICS, ni ECONÒMICS (tant si provenen de les multinacionals farmacèutiques o de les PETROLÍFERES o de qualssevol altres), ni ECLESIÀSTICS (provingan de l'Església que provingan, des de la Catòlica, fins l'Anglicana, passant per la budista o la musulmana), ni MILITARS. etc .Són TANTS els progressos humans ANUNCIATS, després DESMENTIMENTS i, finalment SILENCIATS .Podría citar centenars de casos, però em limitaré a uns pocs: des del motor d'aigua, fins a la fusió freda, passant per la memòria de l'aigua, que confirmaria científicament l'eficàcia empírica de l'Homeopatia; i els múltiples remeis proposats per al càncer. I, TAMBÉ, les morts prematures i mai ben aclarides de JFKennedy, o del Papa Albino Lucciani, més conegut com Joan Pau I. Són MASSA els silencis i veritats a mitges, el DARRER dels quals és el desmentit que els neutrins viatgin a una velocitat superior a la de la llum, atribuint-ho a un ordinador defectuós, que va alterar les mesures de velocitat avaluades. I, tot això, per no parlar del tema UFO, que tan NERVIOSOS posa als militars.
D'aquesta manera, no m'estranyaria gens que fos real el rumor que hi ha Un GOVERN MUNDIAL a la OMBRA, que dirigís nostres DESTINACIONS, d'acord amb els INTERESSOS de Les GRANS COMPANYIES, es digui TRILATERAL, G-8, o qualsevol altre eufemisme; qualsevol cosa, menys L'ONU. És un fet cert que els nord-americans proclamen, SENSE rubor, el següent LEMA: "El que és bo per a la General Motors, és bo per a Amèrica".
I, en aquest moment, després de les anteriors disquisicions, més o menys oportunes, tornem al tema principal del nostre assaig i formulémonos algunes PREGUNTES:
1º) per què ELS GOVERNS de Les Nacions AFECTADES per La CRISI no extirpen, de soca-rel, el TUMOR, que ens malalta, en lloc d'administrar QUIMIOTERAPIA per les seues conseqüències, tractament que debilita encara més al pacient, ja que SEGIMOS APROFUNDINT al ABISME ?. ¿Són tan VÍCTIMES, com nosaltres, de la citada CONSPIRACIÓ planetària i tenen
les mans LLIGADES o estan en CONNIVÈNCIA amb els poders fàctics, que ens CONDUEIXEN cap a la MISÈRIA? No voldria prejutjar, ni "pensar malament", però hem de raonar per la nostra

compte i concloure que, si més no, actuen com a peons d'aquesta Gran CONSPIRACIÓ Mundial, que pretén implantar una nova versió del Liberalisme RADICAL i del Capitalisme SALVATGE, precisament ara que, davant, no té un RIVAL, que li pari els peus i que moderi seues pretensions més injustes i més desencarnadas.Este és el MODEL que proposa, com PANACEA universal, el privilegiat Sr. Mario Vargas Llosa, amb la fe del convers. Se li S'OPOSA, un altre llatinoamericà i també Premi Nobel de Literatyura, Gabriel García Márquez, de IDEOLOGIA comunista i NOSTÀLGIC del Socialisme Real, el qual tampoc suposa CAP solució al Tercer Mil·lenni.
2º) Aquesta DERIVA del Capitalisme serà ACCEPTADA sense resistència? Em temo que NO. Es produirà un ESCLAT social i un moviment REVOLUCIONARI, de tal magnitud i intensitat, que POT arrambar fins i tot amb el més SAGRAT: La Democràcia Representativa i L'Estat de Dret. El PITJOR és que es tractaria d'una revolució de rebels SENSE causa i
SENSE rumb clar cap a un OBJECTIU ben determinat. Sense alternatives CLARES, els agents revolucionaris, el ÚNIC punt en comú seria oposar-se al desmantellament de l'Estat-Providència, anirien donant batzegades d'un extrem a l'altre de l'arc polític. I, el PITJOR de tot, acabarien implicant, de nou, al EXÈRCIT, que no tindria més remei que INTERVENIR per posar un poc d'ordre i concert al CAOS.
D'altra banda, entrant en el relliscós terreny del que ESOTÈRIC, la mil·lenària i avançada cultura dels MAIES, va profetitzar, per al 12-12-12, el FI del Món, ALMENYS, tal com hui el coneixem, és a dir, EL fINAL d'un estat de coses, d'un ordre ESTABLERT. Tenint en compte que el calendari maia no concorda exactament amb el nostre, es tracta d'un SUPÒSIT màgic, que AVALA les meues pròpies conclusions.
I, ja per concloure ,:
3º) Què ESPERANÇA ens queda? .I, també,: ¿Sorgirà alguna ALTERNATIVA seriosa amb futur? DES meu punt de vista PARTICULAR, EXISTEIX l'esperança que, més aviat o més tard, algú DONI amb una SOLUCIÓ que conciliï els variats interessos en joc. JO MATEIX, per la meua part, estic documentant, amb la INTENCIÓ de trobar la quadratura del cercle i fer COMPATIBLES Llibertat i Justícia, des d'una NOVA òptica diferent de la socialdemocràcia tradicional.
.En últim extrem, m'atreveixo a PREDIR que la solució vindrà d'una TERCERA Via, que, superant, sintetitzi el millor del Liberalisme i el Socialisme Clàssics i prescindeixi del que erverso, superflu i accessori de cada un d'ells, fins que, algun llunyà dia, lA HUMANITAT estigui preparada per conviure, sense conflictes seriosos, segons les premisses de la ANARQUIA.

Sempre al seu servei:
Copyright: DIÒGENES de DENIA.