Es va presentar el llibre "Sara, la dona sense atributs" de Carles Cortés Premi de literatura eròtica la Vall d¨Albaida 2009, Acompanyat per To Fornés (escriptor), Helena Ferrando (professora de filosofia) i Maribel Font (Tècnica de Cultura).
Atès que no he pogut llegir el llibre, intentaré reflectir el que els presentadors van esmicolar sobre un públic escàs sobre l'obra referida:
Després d'una breu presentació de les persones presents a la presentació per part de Maribel, To, com a escriptor, entre altres coses va recalcar la dificultat de relatar l'obra en segona persona i l'habilitat de l'autor en això, deixant-li la pregunta de saber qui era aquesta segona persona.Sin descobrir la trama de l'obra va resumir la trama com una baixada als inferns de Sara i la seua destrucció física i psicològica.
Helena la va descriure com un relat de passions humanes turbulentes i una explosió de sentiments, una obra psicològica bàsicament. També va fer esment al fet que al llarg del llibre hi ha una relació directa amb títols de cançons d'Edith Piaf. També es pregunta qui escriu l'obra: Ibrahim, Sara, l'autor ....
Prenent la paraula l'autor i, prèviament a llegir-nos uns paràgrafs de la pàgina 69 del llibre, ens va explicar com s'havia gestat aquesta, la seua primera novel·la eròtica. Començada i relatada en primera persona per la Sara, es va quedar congelada al calaix i represa després d'acabar la seua segona novel·la (escrita aquesta en 2ª persona) i que va donar peu a meditar, reprendre-la i escriure-la, també en segona persona, cosa poc habitual, però com ens va dir l'autor, dóna molt de joc.
La novel·la part de descobrir Sara (50 anys) a través d'una pàgina de contactes a un gigoló de 20 anys que paga els seus estudis amb aquesta porfesión.A partir d'aquí Sara entra en una espiral destructiva en mans d'un Ismael, incapacitat per estimar el que li dóna un poder sobre ella que origina aquesta baixada als inferns ... i descobrint poc més de la trama, l'autor, i malgrat la màxima que "el lector és molt lliure d'acabar els llibres", va requerir en aquest cas arribar al final, perquè el considerava indispensable per entendre la seua obra.
Com sempre us requereixo per assistir a aquest tipus d'esdeveniments culturals, que requereix un gran esforç als autors i els promotors, i que sempre deixen un pòsit cultual i humà molt important, al marge que per poder opinar sobre l'obra, sempre hi ha que degustar un mateix i valorar-la en primera persona. Perquè a més com a bona obra plena de sentiments a cada un ens arriba i afecta de diferent manera.
Aquest tipus d'esdeveniment comporta la generació d'un desig per conèixer l'obra en primera persona, de manera que us animo a llegir-lo i no deixar mai de llegir, tan necessari com menjar o respirar.
