La conselleria d'Agricultura, Ramaderia i Pesca i la Fundació Oceanogràfic han posat en marxa un projecte pilot destinat a la reproducció, cria i reintroducció d'exemplars d'eriçó de mar (Paracentrotus lividus) al litoral de la Comunitat Valenciana amb l'objectiu de reforçar-ne les poblacions afectades a tota la regió.
En el marc del projecte, els tècnics de la Fundació Oceanogràfic han aconseguit reproduir prop de 2.000 juvenils d'eriçons, que han arribat als vuit mesos. Del total d'exemplars criats a l'Oceanogràfic de València, 600 s'han deixat anar recentment en aigües de Dénia.
Es tracta d'una iniciativa pilot a la qual també s'hi uniran algunes confraries de pescadors interessades a col·laborar en les fases d'engreixament i solta d'aquests animals marins.
Amb tot això, la Fundació Oceanogràfic i la Conselleria reiteren el compromís amb la conservació marina a fi de contribuir significativament a la recuperació de les poblacions d'eriçons de mar a la Comunitat Valenciana.
Les fases del projecte
Els reproductors es recullen a les zones on posteriorment es realitzaran les soltes. Durant les fases larvàries -les primeres fases del desenvolupament-, els exemplars es mantenen en tancs en forma de con i s'alimenten de microalgues criades a les instal·lacions de l'Oceanogràfic de València.
Posteriorment, a l'aquari, aquestes minúscules larves s'assenten al fons i inicien la seua fase de transformació.
Quan adquireixen la mida suficient, s'alimenten principalment d'algues naturals, micro i macroalgues (com Ulva lactuca), també criades al centre marí de València. Seguint les recomanacions de centres de referència com el Centre d'Experimentació Marítima (CEP) de la localitat gallega de Castropol, un cop els exemplars superen una mida mínima d'aproximadament dos centímetres es pot fer la reintroducció al mar.
La reintroducció dels exemplars es fa a zones que compten amb estudis previs de l'hàbitat i presència de l'espècie, així com es farà el seguiment dels exemplars reintroduïts. El projecte compta amb la col·laboració de l´Institut d´Ecologia Litoral i el Servei Ambiental Marí i de Pesca de l´ajuntament de Dénia.
Característiques de l'eriçó de mar comú
L'eriçó de mar comú presenta una coloració variable des de verd a marró o violeta. La seua distribució abasta les costes del NE Atlàntic i el Mediterrani, ocupant principalment fons superficials i tolls intermareals. S'alimenta majoritàriament de macroalgues fixes al substrat i, ocasionalment, de restes de matèria orgànica animal.
Els equinoderms, animals exclusivament marins, destaquen pel seu esquelet calcari conformat per espícules, d'on deriva el seu nom en llatí, que significa espines (equí) a la pell (derm). Aquesta classe inclou diverses espècies, com estrelles de mar, eriçons de mar i holotúries o espatlles.
