Recórrer les empremtes de la República, la Guerra Civil i la repressió a Dénia a través de l'itinerari de memòria democràtica

L'Ajuntament de Dénia ha col·laborat amb la Comissió Cívica d'Alacant per a la Recuperació de la Memòria Històrica en l'elaboració de la guia Itineraris de Memòria Democràtica: Dénia, que es va presentar ahir a la vesprada a la Biblioteca pública amb la intervenció del regidor de Cultura , Raül García de la Reina i les autores. L'itinerari de memòria democràtica dedicat a Dénia està traçat i redactat per Teresa Ballester, historiadora pionera a l'estudi de la República i la Guerra Civil a la Marina Alta i Rosa Seser, arxivera de Dénia, ambdues ben coneixedores d'aquest període de la nostra història recent, que n'han escrit amb cura i rigor històric el contingut.

Presentació de la guia Itineraris de Memòria Democràtica a Dénia

La Comissió Cívica d'Alacant per a la Recuperació de la Memòria Històrica és la impulsora d'aquests itineraris, projecte subvencionat íntegrament pel Ministeri de la Presidència i Memòria Democràtica, que inclou també l'edició de les guies a les ciutats d'Oriola i Monòver, poblacions que també van ser escenari d´esdeveniments importants durant els anys de Guerra Civil i primer franquisme. La Universitat d'Alacant s'encarrega de coordinar l'edició.

A l'itinerari dedicat a Dénia hi tenen cabuda dades relatives a la República, la Guerra Civil i l'època de repressió posterior, tot estructurat en una guia de 56 pàgines, amb fotografies i documents procedents de l'Arxiu municipal de Dénia, editada en valencià i en castellà , i que en no gaire temps, es podrà consultar amb un codi QR que facilitarà l'accés a tothom.

La ruta traçada té un temps estimat de recorregut de 2 hores, començant al port i finalitzant a la plaça de Valgamedios. Les autores proposen 9 punts de parada, en què recomanen aturar-se, fer introspecció i aturar-se a pensar què sentían aquells deniers i denieres, ajudant-se de la guia per situar els fets a l'espai per fer-los reals. Per exemple, recórrer el túnel-refugi imaginant la foscor, l'amuntegament de la gent que s'endinsava fugint dels bombardejos, la incertesa i la inseguretat, l'olor de la por...

O passejar pel carrer de la Via conscients que el matí del 18 d'octubre del 1938, l'aviació alemanya va deixar caure les seues bombes sobre la ciutat matant 14 persones, la majoria soldats que estaven fent una trinxera de protecció, però també alguns civils, com José Avargues, un jove denier de 16 anys.

Els vianants també podran sentir un estremiment en conèixer els que van ser espais de repressió en acabar la guerra: el soterrani del col·legi Maristas, que acollia presoners, o els magatzems de Morand, al carrer de la Mar amb Carlos Sentí, que a l'origen guardaven panses; durant la República van ser escoles públiques; a la guerra, centre d'acollida de refugiats i, en acabar, centre de tancament de presos dels partits judicials de Dénia i Pego. També els edificis de l'avinguda de Gandia amb l'avinguda de València, on hi havia el camp de concentració Espanya, una instal·lació on hi van arribar a haver més de 1.500 persones.

Les nou parades pel nucli urbà es complementen amb visites a llocs situats als voltants de la ciutat com el cementeri, l'abisme del Montgó, les construccions defensives, les viles confiscades durant la guerra i, fins i tot, la Cova de les Calaveres, a Benidoleig, on es va traslladar la fabricació d'armament des de Dénia per ser un lloc més segur, fora del perill de les bombes que castigaven la ciutat.

Tot plegat amb l'objectiu de donar difusió al públic en general i, en especial, al món escolar, dels fets d'aquest període tan significatiu per a la nostra història. I també per descobrir els espais que encara es conserven i procurar-ne la preservació. I, en tercer lloc, cal destacar la història del patrimoni monumental denier, amb indicació de l'origen de les construccions i dels fets més rellevants.