La dissenyadora gràfica deniera Diana d'Arias ens ha enviat la seua opinió sobre la importància de la selecció d'una marca i sobre els dissenys escollits durant l'últim any a Dénia per il·lustrar festes o cultura:
Com ciutadana de Dénia i professional del sector del disseny gràfic considero que Dénia ha tingut un mal resultat a l'elecció de la marca que promocionarà La Seu Universitària de Dénia, afectant directament en la seua imatge pública cap a la cultura i la bona comunicació.
La història, la cultura i la tradició d'una ciutat com Dénia és realment seriosa i rellevant com per vulnerar la seua perdurabilitat i integritat sota una sèrie de resultats de concursos realment pèssims.
Em remeto a concursos de disseny que durant anys s'han publicat a nivell popular de festes, falles o la gota que fa vessar el got: La Seu Universitària de Dénia. Aquest any 2016 hi ha triplet.
La veritat és que un recull el que sembra ia la vista està que això només pot perjudicar i infravalorar la imatge d'una ciutat. Si des de les institucions i organismes públics no es prenen seriosament transmetre la cultura, valors i costums a través d'una correcta comunicació que siga referent per a la societat, ¿pretenen que els ciutadans i turistes tinguin una bona imatge del que significa per a nosaltres, els deniers, la ciutat de Dénia?
És tanta la inèrcia que s'ha agafat a publicar any rere any aquests concursos, que ni s'adonen que hi ha escassos professionals del sector que es presentin a ells pel poc ètics que són, ja que en la realitat el que aconseguixen és omplir la taula de propostes a costa de molts i en benefici d'un, el convocant, a un cost realment reduït, i ni tan sols són capaços de tindre un criteri fonamentat causa de la desprofessionalització del jurat.
El disseny no són gustos, senyor @ s, el disseny ha de cobrir unes necessitats bàsiques com la funcionalitat, la transmissió, i la resolució de problemes, més enllà de l'estètica i la subjectivitat. Els logotips pertanyen a una identitat de marca, que ha d'interactuar en infinitat de suports i aplicacions, on preval la seua versatilitat, llegibilitat i proporcionalitat.
Fer les coses bé no costa tant. Hi ha organitzacions que proposen models ètics i assessorament a empreses o organismes que convoquin crides a projectes des de la igualtat de condicions, com l'ADCV (Associació de Dissenyadors de la Comunitat Valenciana) que proposa fórmules equitatives tant per al convocant com el convocat. També ICOGRADA (Consell Internacional d'Associacions de Dissenyadors Gràfics) que va publicar en 2010 la seua posició al respecte, fixant els criteris que s'han de donar perquè una convocatòria a dissenyadors siga justa: mateix reconeixement per a tots els participants, protecció dels drets de propietat intel·lectual de els participants i jurat qualificat amb majoria de dissenyadors professionals.
Estic segura que si Dénia pren un canvi de rumb en aquest sentit adquirirà una visió global molt més professionalitzada i amb millors resultats.
Els dissenyadors no treballem per amor a l'art.
Doncs té tota la raó, hi ha molts cartells que semblen ocurrències o sortides del pas. Un professional no és garantia d'èxit, però clar ix més car. La cartelografia festiva és confusa, quan no anodina tantes vegades. I tot hauria de ser bilingüe, no només per a uns pocs a una ciutat oberta i turística.