Hui es commemora el Dia de l'Orgull per defensar els drets i recordar la lluita del col·lectiu LGTBI. Amb aquest motiu, a l'ajuntament, la biblioteca i el centre social de Dénia oneja aquests dies el arc de sant Martí, com a mostra de suport a les persones que durant anys han estat perseguides per la seua orientació sexual.
Perquè hui en dia costa creure-ho, però a molts espanyols se'ls va considerar delinqüents per estimar a aquells que realment estimaven, i no als que la societat deia que havien de estimar. I molts no van conviure únicament amb una exclusió o marginació, sinó que les represàlies els van marcar de per vida.
Un d'aquests casos, de què es va fer ressò El Periódico en 2018 y Quatre en 2019, Va ser el de l'valencià Antoni Ruiz i Saiz, que va haver de refugiar-se a Dénia després de patir en carn pròpia la llei franquista de perillositat social el 1976, quan aquesta encara estava en vigor.
Antoni Ruiz, després de confessar a la seua mare que era homosexual, va ser empresonat durant diversos mesos, on va patir violacions per part de presos amb el consentiment i fins i tot la incitació d'agents de la Policia Armada. Després de la seua confessió, la mare va demanar consell a una monja, sent ella la que el va denunciar a la Brigada Criminal de València. "Amb aquest pots fer el que vulguis, que és maricon", Comenta en una entrevista que va dir un agent a un company de calabós. Tenia llavors 17 anys.
Un cop fora de la presó, el van obligar a mantindre una distància de 100 quilòmetres de casa, València, durant un any. El destí que va triar per al desterrament va ser Dénia, "als 100 quilòmetres justos, ni un més".
Va ser acollit per familiars que es trobaven residint a la capital de la Marina Alta. "Vaig estar treballant amb el meu oncle, que era de dretes però em va dir que havia de ser jo i que no em preocupés. Quan va passar l'any, vaig tornar a València i vaig començar la meua lluita pels drets LGTBI", Comenta Ruiz a El Periódico.
Ara bé, el retorn no va ser senzill ja que la societat li va tancar totes les portes per aconseguir una ocupació digna, abocant a exercir la prostitució, cosa a la qual, segons explica, es veien obligats molts homosexuals en aquell moment al no trobar una altra manera de seguir amb les seues vides.
Però els anys van passar i les coses van anar canviant. Antoni Ruiz va arribar a presidir l'Associació d'Expresos Socials i, junt a l'desaparegut Pedro Zerolo, va liderar el moviment social que va aconseguir la petició de perdó de l'Estat i indemnitzacions als perseguits per la dictadura.
L'homosexualitat es va considerar delicte a Espanya fins al 1978, però encara després molts espanyols van ser perseguits i sancionats per escàndol públic. El 2004 es va aprovar el matrimoni entre persones de mateix sexe que va ser clau, junt a la llei de memòria històrica, perquè tots aquells que van patir el mateix que Antoni Ruiz pogueren tancar amb el seu passat per poder mirar a un futur més esperançador.
