L´àrea d´Arqueologia i Museus de l´Ajuntament de Dénia ha organitzat la ruta guiada Morir a Dénia. Necròpolis, maqbars i cementeris. Serà el dissabte 4 i el diumenge 5 de novembre, amb l'objectiu d'apropar a la ciutadania, ia les persones visitants, als rituals funeraris que els nostres avantpassats han construït al llarg de la història.
La ruta a peu està programada a les 11 hores, amb eixida des de la plaça de Valgamediós. Cal inscripció prèvia trucant al 96 642 02 60, en horari de dimarts a diumenge, de 10 a 00 hores.
El seguici iniciarà la singladura funerària amb el primer indici de la nostra ciutat, la sepultura col·lectiva, datada fa 5.000 anys, en una cova del turó que constitueix l'ònfal de la nostra geografia i sobre el que, molts segles després, s'hi assentarien ibers, romans i musulmans, i on es fundaria la vila de Dénia: el castillo.
La comitiva s'acostarà a l'espai i el temps de les necròpolis romanes, a les seues sepultures i epigrafia funerària; a les tombes de la Dénia visigoda i als cementeris islàmics, maqbars, on reposen les restes de poetes, filòsofs i qui sap si Mujahid, el gran rei de la Taifa de Daniya.
Després s'aturarà a contemplar, des de la perspectiva que ofereix el temps, els cementeris posteriors a la conquesta cristiana, el fossat de l'església de la vila i les criptes de les esglésies de la ciutat, per posar un bri de llum sobre aquest aspecte que roman entre tenebres.
La pompa fúnebre conclourà al cementeri, la fundació del qual, remet a l'any 1843, fa 180 anys. Josefa Morand Cardona, representant d'una de les famílies de més ressò social, va deixar en testament 4.000 pessetes per crear un recinte funerari adequat on ser enterrada la pròspera i burgesa Dénia de la segona meitat del segle XIX. Des d'aleshores, homes i dones il·lustres, mecenes, polítics i comerciants reposen en panteons sumptuosos, on la iconografia reflecteix ideologies o professions i altres aspectes interessants de la vida d'aquelles persones que van marcar tota una època.
Un passeig pels espais enjardinats del cementeri permetrà aproximar-nos a esdeveniments luctuosos com l'epidèmia de grip espanyola del 1918, els afusellats de la Guerra del 36 i la repressió que va succeir, o aquells relacionats amb el nacionalsocialisme. Però també posar nom a personatges de la nostra més estimada intrahistòria com Carmen Martí Palop, primera dona regidora de l'ajuntament de Dénia el 1925; Mercedes Colveé, escultora; o l'historiador Chabàs; el pintor Domingo Llorens o el tenor Cortis, artistes, mestres o industrials, la vida dels quals i mort, constitueix una singular font d'informació per conèixer de primera mà la nostra història contemporània.
