La Guerra Civil a Dénia es va viure des de la rereguarda, cosa que no implica que no es patís. Són ben coneguts els molts bombardejos que va aguantar la ciutat en mans dels avions italians. Alguns devastadors, com el que va perpetrar La Pava sobre el carrer La Via, deixant una dotzena de morts i mig centenar de ferits. Per amagar-se de les bombes, com també coneixem, es va iniciar la construcció de l'actual túnel del castell. Però no va ser l?únic refugi. Abans de concloure les obres, un bon nombre de llars van cedir els soterranis perquè els seus veïns pogueren esquivar la desgràcia.
Durant el conflicte, per tal de salvar els veïns dels bombardejos de procedència marítima, el Comitè Local de Defensa Passiva va registrar el 1937 un llistat d'edificis els soterranis dels quals van ser habilitats com a refugis. En ells es van poder protegir més de 3.000 persones (en una ciutat que aleshores tenia entre veïns i refugiats uns 13.000 habitants), complint una funció vital per protegir la població.
Vital però no segura, ja que amb prou feines era eficaç contra els bombardejos de l'aviació. Però era l'única solució possible mentre s'executava la creació del túnel. Eren en total 33 soterranis situats al que hui és el centre de la ciutat i que donaven refugi fins a 3.158 persones. L'única protecció que tenien, de fet, els que es trobaven en aquell moment a la ciutat.
Estaven tots concentrats a Marquès de Campo, carrer Diana, a la plaça del Mercat (actual Glorieta del País Valencià), carrer Pedro Esteve (Pare Pere), Canalejas (De la Mar) i Santiago Reig (Cop).
Aquells que treballaven al port ia les fàbriques de joguines, que durant aquests temps es van centrar en la producció de materials bèl·lics, tenien el seu propi refugi. Pitjor era la situació d'aquells que eren al camp, l'única opció dels quals era amagar-se o seguir les instruccions d'un fullet enviat pel govern on s'explicava com construir un simple refugi excavat a la terra.
Un refugi provisional
Però almenys, als soterranis d'aquelles cases, els veïns tenien un sostre on protegir-se de manera provisional. Molts d'aquests refugis casolans eren xicotets, on no hi cabia ni un centenar de persones. Però altres van poder ser compartir per gairebé 400 alhora.
Fins que el túnel va obrir era l'única cosa que tenien cada cop que sonava la sirena d'alarma, des del port o el castell, que advertia de l'aproximació d'aviació. Durant la guerra, Dénia va patir 37 bombardejos. A més de grans destrosses i més d'un centenar de ferits, les bombes també van deixar al seu pas 32 víctimes mortals.
Hui a Dia on ens dirigim quan hi ha perill/guerra? Hi ha búnquer?