El Jutjat contenciós administratiu núm. 4 d'Alacant ha desestimat el recurs d'impugnació, presentat pels regidors del grup municipal del partit Popular, Maria Mut i Jose Antonio Cristóbal, contra l'aprovació de l'requisit lingüístic per als processos selectius que es celebren a l'Ajuntament de Dénia des del 1 de gener de al 2020 (acord plenari de el 29 d'agost de al 2019).
Segons expliquen els socialistes en un comunicat, "una vegada més, el Partit Popular ha intentat judicialitzar temes que no suposen cap problema per a la ciutadania. Temes, a més, perfectament i clarament legislats per les institucions supramunicipals".
El PSPV lamenta les declaracions que va fer al seu dia el diputat nacional del PP, César Sánchez, en què acusava els socialistes d'haver convertit Dénia en “un satèl·lit de Catalunya” per la implantació del requisit lingüístic. “Això és una mostra més que el PP de Dénia es passa de frenada en un tema que està més que normalitzat a la nostra societat", expliquen.
PSPV: "Estem molt satisfets per la contundència de l'veredicte judicial"
La implantació d'el requisit lingüístic a l'Ajuntament de Dénia era un assumpte pendent que calia desencallar per complir amb la legalitat vigent en un doble vessant: d'una banda, com a cita la mateixa sentència, la Llei d'ús i ensenyament de l'valencià i la Llei de la funció pública; de l'altra, l'obligació de les administracions de garantir a la ciutadania l'accés, en aquest cas al seu ajuntament, en qualsevol de les dues llengües oficials a la Comunitat Valenciana, en una zona de predomini lingüístic valencià.
Els socialistes s'han mostrat satisfets per "la contundència de l'veredicte judicial" i afegeixen, "és una sentència que mostra una clara i necessària evolució i respecte al tractament de la nostra llengua i el desterrament de prejudicis i conflictes al voltant de l'valencià, que ja estan molt obsolets ".
Els arguments exposats en la Sentència
La jutge encarregada de valorar el cas i emetre sentència fa seus els arguments que el Enjudiciat n.º 1 va emprar per desestimar l'altre recurs judicial que va presentar un sindicat, havent presentat aquest recurs d'apel·lació davant el TSJCV.
La sentència desmenteix les acusacions amb què els demandats justifiquen el recurs d'impugnació. Pel que fa a la suposada falta de negociació amb els treballadors i treballadores, un cop estudiada la cronologia de reunions amb la Taula General de Negociació, amb representació política i sindical, "s'adverteix una actuació i voluntat negociadora entre les parts assistents".
Respecte a la qüestió de fons, la legalitat de l'acord plenari i de la introducció de el requisit lingüístic en els processos selectius, el dictamen judicial fa referència a el pronunciament de Tribunal Superior de Justícia en casos semblants: la Llei 4/1983, de 23 de novembre de 1983, d'ús i ensenyament de l'valencià, en els articles 30.2 i 3, "estableix que en les bases de convocatòries per a accés a l'exercici de càrrecs, ocupacions i funcions públiques, la Generalitat Valenciana i les corporacions locals, en l'àmbit de les respectives competències, es valorarà el coneixement de l'valencià ".
Així mateix cita l'article 29.4 de l'Text refós de la Llei de la funció pública valenciana que especifica que "qui superi les proves selectives, acreditarà els coneixements de valencià mitjançant la presentació dels certificats, diplomes o títols homologats per la Generalitat o mitjançant la realització d'un exercici específic ".
Per tant, conclou la magistrada, "l'Administració pot establir per a un determinat lloc de treball com a requisit un determinat nivell de coneixement de valencià, de manera que només pot accedir qui tingui la titulació corresponent".
Finalment, s'aborda la "proporcionalitat" de la mesura aprovada i el jutjat destaca que "com consta en l'expedient administratiu, fulles 32 i 22, per a més de l'80% dels llocs de treball (auxiliars administratius, agents de la policia local. ..) l'exigència és de el nivell elemental, el mínim ".
Bon dia. Tot això està molt bé pel que fa a la cooficialitat de les llengües (que no idiomes) i l'exigència en aquest cas d'un nivell elemental mínim sobre el domini de l'valencià. No és més racional que aquesta exigència siga de l'idioma Espanyol en totes les seues províncies ?. Vehicle cultural que servirà a l'ciutadà en aquest cas, als deniers per moure no només per tot Espanya i les altres regions amb un altre parla regional. . Si no per Tot el mundo.Mas de 500 milions de castellanoparlants
No seguim establint diferències, perquè els no nascuts a la Regió, tinguin dificultats d'entesa, quan en REALITAT AIXÒ NO HI HA més en en els caps interesasas dels POLÍTICS.
Simplifiquem la vida, la burocràcia, l'entesa i els costos. Tot es farà més fàcil i senzill. SI ES VOL.
Atentament César Pi