Natalia Ripoll Ortolà, una jove estudiant de 22 anys de Belles Arts, és la ment després dels virals cartells que van aparèixer als parcs de Dénia convidant pares i mares a abandonar els telèfons per centrar-se en els seus fills. Un projecte de conscienciació que sorgeix arran de l?observació detinguda de senyals de prohibició en parcs naturals i del comportament d?adults amb nens en aquests llocs.
El projecte, del que se'n va fer ressò Dénia.com fa uns dies, consisteix en el disseny i col·locació de cartells en què es veu un senyal de prohibit telèfons mòbils acompanyada de la frase «Prohibit no jugar amb els teus fills» a cinc parcs de Dénia: Parc de la Pedrera, Plaça Jaume I, Torrecremada, Chabàs i La Via. Aquests cartells busquen fer reflexionar els usuaris sobre la manera com ens relacionem amb els nens i el temps de qualitat que els dediquem. Se centra especialment en mares i pares que, en moments d'impaciència, recorren a l'ús del mòbil lliurant-lo als nens des de ben xicotets per mantindre-los entretinguts, o aquells adults que se submergeixen en pantalles, descuidant l'atenció als xicotets.
Després de la intervenció als parcs, Ripoll va realitzar una anàlisi del comportament dels usuaris. Va notar que, malgrat la presència dels cartells, molts pares continuen prestant més atenció als dispositius electrònics que als seus fills. A més, va observar situacions on nens jugaven sols mentre els pares estaven ocupats amb els mòbils.
L'artista també va presenciar escenes on nens jugaven amb armes de plàstic, sent gravats per un mentre disparava a un amic. Aquest fenomen ressalta la influència de les accions dels adults en la conducta dels nens, que imiten allò que veuen sense comprendre completament les implicacions de les seues accions.
La pantalla d'hui, les inseguretats de demà
Ripoll reflexiona sobre la importància que els nens desenvolupin certa independència, però subratlla la necessitat vital que sentin l'atenció i l'amor dels pares en edats primerenques. «Poden arribar a pensar que els telèfons són molt més importants que ells i desenvolupar inseguretats que perdurin en el desenvolupament personal».
Tot i les diverses reaccions, l'estudiant es va trobar amb mares a favor del projecte, compartint les seues experiències personals i expressant l'esperança que els cartells provoquin una reflexió als adults. «Al final, com a artista, em quedo amb la satisfacció d?haver aconseguit fer reflexionar almenys una persona durant un minut del seu temps».
L'anònima ja no ho és. Voluntat o necessitat?
Natalia….olé olé i olé per tu!
Sento tristesa ràbia i impotència de l'ús que fan els més xicotets dels mòbils i altres pantalles per a la tranquil·litat dels seus pares, avis, cuidadors.
És tan injust! Penso que hi hauria d'haver una llei en què no es permetés fer ús d'aquests dispositius als nens fins a certa edat i, en conseqüència, els seus educadors donar-los la mateixa imatge. PAPÀS, MAMÀ, ÀVIS, CUIDADORS…fomentar principis sans en les primeres etapes dels nens perquè en dependrà molt el seu futur. Reflexionar i recolzar Natalua amb la seua iniciativa q és admirable!
Bravo per aquesta persona tan jove, per visibilitzar i fer reflexionar sobre allò que tots veiem. Moltes vegades va simplement més enllà de només el mòbil». Els pares, estiguem on estiguem, ens hem de responsabilitzar dels nostres fills, és més, implicar-nos en el seu desenvolupament i dedicar-los atencions, tant en un parc, com en una reunió amb amics, en un passeig o en qualsevol lloc, tant públic, com privat. Tota atenció i més encara fins als sis anys aproximadament, anirà determinant-ne el desenvolupament.
PERÒ MOLT MOLT BONA IDEA.
Aneu més lluny. Quan veiem mares passejant en un carro els seus nens o i elles portant audiòfons.
És llàstima són moments de xerrades i presència amb xicotets igual nadons, que sempre em
emocionen quan uns pares ho practiquen.
Llàstima també quan creuo un carretó amb un nen que ja tingui davant de l'encesa un iPad amb una pel·lícula perquè el nadó no plori,
bé millor dit per tindre pau.
llàstima llàstima