L'any passat, l'ONU va declarar la “dècada dels oceans” (2021-2030) com a resposta a la necessària protecció i estudi dels nostres mars. El conjunt d‟activitats està coordinat per la Comissió Oceanogràfica Internacional, de la UNESCO. Durant aquest decenni, s'insta tant a governs i administracions com a associacions, empreses i la població en general que promoguin, donin suport i participin en els reptes que planteja la ciència en relació amb el mar. Un d'aquests reptes el configura la contaminació emergent per microplàstics, que ja són presents a tots els mars i que lamentablement també es troben en molts organismes marins, incloent-hi moltes de les espècies que ens mengem.
Des de l'Estació Científica Montgó-Dénia-UA i en col·laboració amb l'Oceanogràfic de València s'estan duent a terme diferents estudis sobre els microplàstics presents tant a les aigües litorals com a diferents organismes. Es defineix com a microplàstic aquells trossos de qualsevol tipus de material plàstic de menys de 5mm, ja sigan fibres o làmines.
Els primers resultats de microplàstics presents al mar realitzats al mar litoral entre València i el litoral de la Marina Alta van mostrar que les fibres eren el 75% de tots, principalment d'origen tèxtil (roba i industrial) o de restes de caporals. El 25% restant corresponia a microtroços, l'origen dels quals és la degradació de plàstic film (com les bosses i envasos). Després d'analitzar més de 150 mostrejos realitzats amb xarxes de plàncton (amb una llum de malla 0,2 mm), els resultats van oferir unes densitats entre 1 i 120 trossos per
10m 3 d'aigua i una distribució força aplicada.
Aquestes xifres indiquen que alguna cosa haurem de fer. És clar que no hem de tirar plàstics al mar, ni directament ni indirectament. Si hi ha plàstics en un barranc, o al carrer, eixiran al mar quan plogui, com encertadament s'ha anunciat en alguns embornals de municipis de la Marina Alta.
Els embornals d'aigües pluvials poden arrossegar plàstics de tota mena que acabaran més tard o més d'hora al mar, on es fragmentaran fins a formar microplàstics, facilitant així que entrin als animals de la cadena tròfica marina i, finalment, al nostre cos .
Però i les fibres d'on ixen? Principalment de les rentadores quan es tracta de roba feta amb polièster i altres plàstics que les depuradores no són capaços d'eliminar Per què no incorporar filtres a la eixida de les rentadores? Aquesta seria una solució barata i efectiva per eliminar una gran part d'aquestes fibres que s'acabaran al mar. A més, evitaríem que s'acumulessin a l'aigua depurada o als fangs de les depuradores i, si després es rega, al sòl agrícola, on diferents organismes la poden ingerir i passar a la cadena tròfica d'animals terrestres. Obligar a la instal·lació d'un d'aquests filtres a totes les rentadores amb prou feines costaria uns quants euros i ajudaria a solucionar un gran problema ambiental i de salut.
Primers estudis de microplàstics i animals marins
El primer grup d'animals marins en què s'ha estudiat l'efecte dels microplàstics en aquesta col·laboració entre l'Estació Científica Montgó-Dénia-UA i l'Oceanogràfic és a les meduses. Tot i comptar amb una certa mala fama entre els banyistes per ser urticants, són animals summament importants en els ecosistemes marins. A més de servir d'aliment d'altres espècies (tortugues, tonyines, peixos espasa, peixos lluna, bonics, etc.) també serveixen de refugi de les etapes alevins d'alguns d'ells (bogues, sorells i servíoles entre d'altres) i ajuden a controlar excessos d'altres espècies (plàncton o etapes juvenils d'espècies més grans). En morir s'enfonsen les restes al fons del mar i, d'aquesta manera, participen en la transferència d'aliment des de la columna d'aigua al sòl marí, i allà baix hi ha moltes espècies d'interès comercial, des de peixos a crustacis.
Els resultats d'aquests estudis, que seran difosos en congressos internacionals i publicats a revistes científiques, mostren que encara que les meduses no són capaces d'acumular els plàstics de manera indefinida, sí que els retenen per un temps al seu organisme, cosa que facilitaria aquesta transferència dels plàstics que hi ha a la columna d'aigua, cap al terra marí una vegada es moren. A més, les meduses al medi natural també es
ha constatat que una gran majoria (el 78%!) tenen microplàstics.
Aquests estudis sobre microplàstics serviran com a base per elaborar una sèrie de propostes per aconseguir una reducció dels plàstics al mar que s'enviarà als diferents centres de presa de decisions (tant nacional com internacional), ja que cadascuna té unes competències i una capacitat dactuar. Es cercarà la implicació i el compromís tant dels ajuntaments, com dels governs autonòmics, nacional i de la Unió Europea o la
ONU a través del programa de la Dècada dels Oceans.
L'Estació Científica Montgó-Dénia-UA es consolida com a centre de recerca marina i ambiental de primer nivell
L'Estació Científica Montgó-Dénia-UA desenvolupa estudis científics de caràcter ambiental i activitats de formació i divulgació de la ciència des de fa més de cinc anys. En aquesta trajectòria els seus treballs, la majoria realitzats a la Marina Alta, ja han estat publicats a les millors revistes científiques i col·labora de manera constant amb altres universitats espanyoles i d'altres països. També col·labora en programes sobre medi ambient i recursos naturals d'organismes internacionals com ara la Comissió Europea, l'Organització Mundial del Comerç o l'ONU.
L´Estació Científica va sorgir de la iniciativa entre diferents entitats públiques com la Universitat d´Alacant, l´Ajuntament de Dénia, l´Organisme Autònom de Parcs Nacionals i la Conselleria d´Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica. I forma part de l'estratègia de la UA d'apropar la investigació al territori (https://web.ua.es/es/sedes-aulas-y-estaciones.html) per ajudar a resoldre els nombrosos reptes ambientals i de recursos naturals a qui ens hem d'enfrontar.
A veure si finalment destaca Dénia per una cosa que no siga destruir el territori.