El 11 de desembre de 2015, Dénia era designada Ciutat Creativa de la Gastronomia de la UNESCO. Un poc més de dos anys després d'aquell reconeixement i amb moltes experiències a l'esquena, la ciutat ha presentat el pla d'acció Dénia&Marina Alta #Tastinglife com el full de ruta per a l'economia de la Marina Alta.
Els que coneixen aquest projecte des de fora afirmen que Dénia i la Marina Alta "Saben el que volen ser de grans", I aquest pla és una mostra d'això.
Aquest dilluns s'han presentat les conclusions en un acte celebrat al CDT que ha comptat amb la participació del secretari autonòmic d'Agricultura i Desenvolupament Rural, Francisco Rodríguez Mulero; l'alcalde, Vicent Grimalt, I els responsables tècnics del document, Floren Terrades i Vicent Martín, de l'Oficina de la Innovació i la Creativitat.
Precisament ha estat l'Oficina de la Innovació i la Creativitat la qual ha coordinat els treballs del pla, que engloba les aportacions de tots els sectors implicats en el projecte a través de tècniques d'investigació qualitatives com tallers, panell d'experts o entrevistes personals.
L'estudi s'ha dividit per àrees temàtiques, que han llançat les següents conclusions:
Sobre la producció agroalimentària, El pla conclou que el mapa agrícola de la Marina Alta està format, majoritàriament, per cítrics (1 48% del cultiu total), vinya, olivera, ametller i tot just un 1% d'hortalisses. L'edat mitjana de l'agricultor és superior als 50 anys i escasseja el relleu generacional. Altres grans reptes als quals s'enfronta la comarca en aquesta àrea és l'abandonament agrícola i la pèrdua de coneixements i usos agrícoles de gran valor que convé salvaguardar.
Per afrontar aquesta situació, el pla proposa el disseny d'un mapa de producte on participin els productors i els consumidors de manera que es pugui establir un marc de beneficis comuns. També aposta per promoure els intercanvis de coneixement i experiències, les estructures col·laboratives per abaratir costos de producció i comercialització o la innovació en el model de producció.
Sobre la comercialització de productes locals es detecta una manca de coneixement de l'existència del producte local i on comprar-lo, la desconnexió entre el sistema productiu i la demanda, o la manca de marcadors que diferenciïn el producte local de la resta d'oferta agroalimentària i que li aporten un valor afegit com a producte de proximitat.
El diagnòstic proposa identificar el producte local en mercats i comerços amb un identificador que el diferenciï de la resta, incrementar la formació en comercialització i tècniques de venda per al productor i l'elaborador, entre d'altres.
Un altre dels aspectes que aborda el pla és la formació agroalimentària a Dénia i la Marina Alta, on hi ha poca demanda de formació específica des de l'agricultura. L'estudi remarca també que la formació contínua i dual és molt escassa i que hi ha poca coordinació entre agents formadors.
Com a solució es proposa impulsar un mapa unificat de formació agroalimentària a la Marina Alta que reflecteixi les distintitas necessitats i demandes formatives; dissenyar un model formatiu dual (formació i pràctiques al mateix temps), que la formació incorpori productes i receptes tradicionals i que, a través de la formació, es promoguin valors emprenedors.
Pel que fa a la gestió del territori, Es detecta un desequilibri poblacional a la comarca, amb grans diferències entre la costa i l'interior que originen conseqüències mediambientals i socioeconòmiques. El pla d'acció proposa que el sector agroalimentari actuï com reequilibrador del territori. Aposta per la valorització de l'entorn rural i els espais agrícoles de la comarca, sol·licita implicar la indústria turística a la recuperació del territori paisatgístic i cultural i aconsella promoure estudis sobre gestió i planificació dels recursos naturals de la Marina Alta.
El pla fa també èmfasi en la gastronomia. El pla proposa la recopilació i divulgació del saber de la cuina tradicional; prestar especial atenció a la formació del personal de sala com a pont entre la cuina i el client; oferir formació contínua als professionals; la col·laboració activa amb els centres de formació professional, especialment el CdT i l'IES Maria Ibars, o afavorir la creació d'estructures de compra del producte local per maximitzar temps i costos.
Tot això per pal·liar una de les grans debilitats que s'ha detectat, la manca de temps dels cuiners per poder dedicar-se a investigar, conèixer i comprar i la falta d'investigació científica amb productes singulars de la Marina Alta que permeti descobrir el seu potencial gastronòmic.
La comunitat educativa ha estat la que més ha interioritzat el pla i la que millor ho sap transmetre. En aquest sentit, cal destacar la posada en marxa dels horts escolars, els programes Erasmus + "Youth 4 Food" i "Tastingschools" o la implantació de la figura de l'agricultor-formador.
Com a accions futures, es proposa l'ús de productes i receptes tradicionals en els menjadors escolars o animar els restaurants a bandejar el "menú infantil" poc variat i amb molta presència de fregits per menús específics de productes locals i cuina tradicional per als nens.
Sobre el turisme, El pla detecta un increment del turisme de vacances enfront del residencial i es defensa marcar un full de ruta per definir el model agroturístic i de turisme gastronòmic. Així mateix es proposa fomentar el turisme d'interior com a element de desestacionalització.
Els emprenedors formen una part important del pla. Referent a això, s'ha detectat la baixa formació existent i una falta d'infraestructures de comunicació i tecnològiques necessàries per atreure inversió i talent, a més de poc teixit associatiu. Per pal·liar aquesta situació, el pla d'acció proposa la creació d'espais per compartir experiències i coneixement que permetin innovar en el sector agroalimentari; la creació d'un clúster agroalimentari; promoure un ecosistema financer complet i afavorir les relacions entre emprenedors, teixit empresarial, associacions i la resta d'actors econòmics de la comarca.
Finalment, el pla aborda el patrimoni. En aquest àmbit es proposa facilitar i promoure una conservació activa; promoure una indústria cultural creativa i practicar la solidaritat institucional, de manera que es doni suport als ajuntaments que no disposen dels recursos necessaris per poder recollir la informació i catalogar el seu patrimoni.
