El Departament de Salut de Dénia compta amb un nou psicooncòleg. El seu nom és Javier Múrcia, forma part de l'Associació Espanyola contra el Càncer (AECC) i té com a objectiu ajudar els pacients oncològics i als seus familiars en tots aquells aspectes psicològics i emocionals relacionats seua salut i la malaltia.
Quin servei presta l'AECC en el Departament de Salut de Dénia?
La Cartera de Serveis Assistencials de l'Associació Espanyola Contra el Càncer inclou Atenció Psicològica individual i grupal per a pacients i familiars (també en situació de dol), Orientació Sanitària i Atenció Social. També hi ha un Servei de Voluntariat per al suport i acompanyament a malalts de càncer i els seus familiars en el propi Hospital.
¿I Quin és el treball específic d'un psicooncòleg?
Tractem d'ajudar al pacient i els familiars a afrontar d'una manera adaptativa el procés de malaltia, així com reduir les conseqüències psicològiques i emocionals negatives de la mateixa. També tractem d'afavorir actituds i comportaments positius que ajudin a superar la malaltia o adaptar-se de la millor manera possible a la mateixa.
Després de rebre la notícia, Qui sol reaccionar pitjor, el mateix pacient o la família?
Depèn de la persona. Tots tenim una manera diferent de reaccionar a situacions vitals estressants. Depèn de la nostra personalitat prèvia, del moment que estem vivint i de les circumstàncies de la nostra vida. També influeix el suport familiar i social que tenim, si hi ha altres problemes, les nostres creences espirituals, etc.
Estem preparats per afrontar mentalment una malaltia tan dura com el càncer?
Sí i no. Dic que sí perquè l'ésser humà és capaç d'afrontar gairebé qualsevol situació, per extrema que siga, i tenim exemples d'això a tot arreu i moments històrics. Estaríem parlant del concepte de resiliència, que fa referència a la capacitat de les persones de sobreposar-se i afrontar les situacions adverses, i que que no és igual en totes les persones, de manera que hi ha gent que necessita més suport que una altra. També dic que no, perquè la nostra educació com a persones i com a societat no inclou el donar-nos unes habilitats socials i d'afrontament davant situacions negatives. És una cosa que ens veiem obligats a aprendre a la força quan ens passen aquestes coses.
¿Es pot, per tant, treballar la ment de forma prèvia per afrontar una possible situació d'aquest tipus?
Les habilitats socials i d'afrontament es poden aprendre i entrenar. Jo centraria el focus en l'educació emocional. En aprendre a identificar, comprendre i expressar d'una manera saludable les nostres emocions, com a forma d'estar preparats quan aquestes emocions són molt intenses i correm el risc que ens desbordin. Hauríem fer-ho normativament a les escoles, com educació per a la vida.
¿Requereixen els familiars una formació o teràpia específica per poder ajudar els malalts oncològics?
Sens dubte, els familiars i cercles pròxims podrien beneficiar-se d'una formació sobre el que li pot o no ocórrer al seu ésser estimat a nivell físic i emocional, i sobre com poden donar-li suport de la millor manera. Aquest suport no sempre ha de venir d'un professional, sinó que pot es pot rebre d'amics i familiars, encara que en ocasions es fa necessària l'ajuda professional psicològica en la pròpia família.
Des del punt de vista emocional. Què fase de la malaltia pot ser més difícil de superar?
Depèn de cada persona. Algunes poden tindre més dificultats per afrontar el primer diagnòstic. Altres troben més obstacles en la fase de supervivència, quan ja no estan malaltes; n'hi ha que pateixen durant el tractament o en la fase de cures pal·liatives. També ens hem trobat persones que pateixen quan que cal cuidar un familiar malalt i fins i tot n'hi ha que troben més dificultats afrontant el duel per un ésser estimat. A l'hora de tractar a algú, importa molt més la persona que ve a consulta que el problema que porta, ja que una mateixa situació pot produir moltes reaccions diferents.
Quins consells li donaria a un malalt de càncer que ha patit una recaiguda després d'un període de millora o estabilització de la malaltia?
Probablement no li donaria cap consell a priori. Les persones en aquesta situació han de ser conscients que una recaiguda o segon diagnòstic no vol dir ni molt menys que tot estigui perdut; però en aquest moment potser, més que consells, el que necessiten és un suport i una ajuda per adaptar-se a aquest nou cop, que pot suposar una gran frustració i un desànim.
Els canvis físics i estètics que es produeixen durant el procés, Com solen afectar els pacients?
Les seqüeles físiques són una conseqüència important del càncer i els seus tractaments, i en ocasions afecten molt emocionalment a la persona. Des conseqüències de certes cirurgies com el perdre un o dos pits, o l'haver de portar una bossa de colostomia, a altres com perdre el cabell, veure afectades les ungles, la pell, etc.
La persona pot veure molt afectada emocionalment per aquestes coses ja que són una mostra visible de la seua malaltia i tractaments que se'ls recorden. De vegades la persona no es reconeix a si mateixa, o sent por al veure el seu aspecte, o simplement sent por al que altres persones pensin o sentin en veure'ls. El treball en consulta és important, però també facilitar a la persona una informació completa i adequada d'auto cures estètiques per veure i sentir-ho millor possible.
Com se'ls pot ajudar a afrontar psicològicament aquesta dura realitat?
L'ajuda per afrontar-inclou l'aprenentatge d'estils d'afrontament positius, les tècniques per a reducció de símptomes desagradables com els ansiosos i depressius, l'ajuda per dormir i menjar millor, facilitar un bon suport social per part dels cercles pròxims i el treball intern emocional i psicològic que pot fer la persona.
Meditació, aromateràpia, ioga ... Són necessàries les teràpies complementàries per pal·liar els símptomes del càncer?
Depèn de la persona, del que l'ajudi a sentir-se millor. Aquestes activitats s'han demostrat eficaços en aconseguir una millor adaptació a la malaltia, i també altres com l'exercici moderat, risoteràpia, tai-txi, txi-kung, mindfulness, tècniques de relaxació, etc.
-Els especialistes també coincideixen en la importància de l'exercici físic oncològic. És més complicat motivar un malalt de càncer a que comenci a practicar esport?
Sempre depèn de l'estat físic de la persona, del seu estat d'ànim i nivell de motivació. Una pràctica d'exercici físic moderat, adaptat a les capacitats del pacient, pot ser positiva per a reduir l'estrès i l'ansietat, millorar l'estat d'ànim, reduir el dolor i ajudar a una higiene del son.
¿Fins a quin punt la psicologia pot ajudar a superar un càncer?
Jo no parlaria de superar un càncer, sinó de afrontar-lo. La Psicologia pot ajudar, quan la persona ho necessita, a afavorir un afrontament més positiu i una millor adaptació a la malaltia. Amb un major benestar emocional, la persona serà més capaç de seguir les seues tractaments i cuidar-se millor, i tot això afavorirà l'augment de qualitat de vida dels pacients i els seus familiars. L'atenció a les persones amb càncer ha de ser multidisciplinar, ja que és l'atenció integral al pacient el que s'ha demostrat òptim.
Li atorguem a l'atenció psicològica del malalt tota l'atenció i recursos que mereix?
Els malalts de càncer reben una molt bona atenció per part d'uns professionals magnífics. Però tot és millorable. Hi ha certs aspectes de la malaltia, com són els socials, els laborals i econòmics, la reinserció sociolaboral dels supervivents i la visió que socialment es té de la malaltia que encara han de millorar. L'atenció psicològica als pacients continua sent, en molts llocs i hospitals, encara insuficient, i l'atenció als pacients en cures pal·liatives, si bé ha millorat molt en els últims anys, podria millorar més.
