Excursions per Dénia: Ermita de Santa Paula

Al voltant de les viles cristianes i immerses en l'espai rural, en els límits amb boscos, silvas i algunes en àrees llavors desèrtiques, s'aixequen, durant els segles XIV i XV, ermites que presenten uns trets similars quant a la seua arquitectura. Són edificis de nau única, amb capelles laterals o no, cobertes d'armadura de fusta i teulada a doble vessant. Capçalera plana.

La sostrada està sostinguda per arcs diafragma apuntats, o bé apuntats. La seua presència és constatada en tot l'àmbit valencià.

L'ermita de Santa Paula de Dénia és un testimoni excepcional. S'assenta sobre les ruïnes d'una alqueria o rafal andalusí tardà i s'aixeca com a part d'un complex edifici o monestir. Comptem amb documentació que precisa les causes de la seua erecció i la seua cronologia.

És un edifici de planta rectangular, de nau única, amb tres trams separats per dos arcs diafragma lleugerament apuntats. Capçalera plana. Els arcs diafragma estan construïts amb carreus de pedra sorrenca local i arrenquen des del paviment i des contraforts interiors. En els treballs de documentació previs a la restauració es va trobar un portal d'accés obert al mur septentrional, en el primer tram, sens dubte pertanyent al moment fundacional de l'edifici. En l'actualitat s'accedeix per l'oest. Aquest accés lateral, sens dubte, tindria alguna relació amb la circulació i connexió amb el complex edilici del monestir, que hauria de comptar amb altres dependències al nord de la nau de l'ermita. La coberta, a dues aigües, es sustentaria en jàsseres entre arcs i sobre permòdols o cans de pedra.

Alguns aspectes de la vida i activitat de Sor Caterina Bas, ISOR Basotaî, i el seu impuls en la construcció de l'ermita de Sant Antoni (Xàbia), En terres del convent de Sant Jeroni, a les Planes de Xàbia, apareix reflectida en la historiografia des del segle XVII.

Dos documents de 1404 acrediten el motiu de la fundació de Santa Paula, que denominen ìsglesiaî, o ìmonestirî, així com la seua construcció, amb Caterina Bas com a protagonista, a la partida del Real.

Text: Josep A. Gisbert Santonja, publicat a "Annuaris Culturals. Monuments. 2008. "

FESTA DE SANTA PAULA, 26 de GENER

La festa de l'advocada de les malalties cutànies i especialment de la sarna, se celebra en aquesta ermita
rural des d'època medieval. A la mateixa s'uneix un "porrat" de profundes arrels i tradicions en terres valencianes.

El fester s'inicia a l'alba amb l'arribada dels porrateros i el muntatge de les seues parades, que donen un ambient de mercat a la commemoració. Cap a les nou s'obren les portes de l'ermita perquè els romeus i devots puguen ofrenar ciris a la santa i fer les seues rogatives i oracions, després de la visita a les
diferents parades del "porrat". Durant tot el matí l'incessant sonar de la campana de l'ermita avisa els veïns de la partida del dia de la festa.

Al migdia se celebra una solemne missa al final de la qual, i després el càntic dels goigs a Santa Paula, es reparteixen bunyols, coca maria i mistela. Els romanís que assisteixen a la festa després d'aquests actes procedeixen a la celebració d'un dinar campestre amb els aliments que han portat amb si. A la vesprada continuen les visites al "porrat" ia l'ermita, buscant la protecció de la santa. La festa acaba al vespre amb
el càntic dels goigs, la retirada del "porrat" i la visita dels associats a la Residència d'Ancians, on fan lliurament de bunyols i coca maria als allí residents.

Text extret de l ' "Estudi Multidisciplinar de l' Parc Natural del Montgó (Alacant) ".
AA.VV.