Entrevista a Marina Sanmartín

Fa quatre anys, Marina Sanmartín va proposar a l'ETC formar un grup de teatre per a discapacitats dins de l'escola. La iniciativa es va tirar endavant amb molt bona acollida i des de llavors és la seua professora. Actualment els dos grups de teatre per a discapacitats de l'ETC sumen un total de 30 alumnes procedents de diferents associacions -APROSDECO, ADISDE i TAPIS- que s'agrupen sota el nom "Els in-visibles"

Des de quan formes part del món del teatre?

De joveneta vaig fer teatre al meu poble (Bellreguard) i vaig participar en les obres que l'AMPA feia per als nens de l'escola. A banda, des dels 7 anys he fet dansa i m'he format a Gandia, València, Barcelona i França, sobretot en dansa contemporània. En 2005 vaig tornar de Barcelona després de 5 anys i vaig aterrar a Dénia, i des de llavors la meua vinculació al teatre ha estat principalment a través de la ETC.

Explica'ns com vas començar a fer les classes de teatre per a persones discapacitades.

La primera vegada que vaig donar classes a la gent discapacitada va ser a Gandia, a la Fundació Espurna. Com va ser una experiència extraordinària, vaig impulsar un festival d'Arts Escèniques i Discapacitat a Gandia i un any després, vaig proposar a Mario Passero crear un grup de teatre per a discapacitats a la ETC. Comencem a 2006 i la veritat és que ha funcionat molt bé aquests anys, els alumnes estan molt contents i implicats i cada any han anat creixent els grups.

A més del teatre, has fet i fas altres activitats?

Sí, a més del meu currículum artístic estic llicenciada en Ciències Polítiques i de l'Administració i tinc un postgrau de Gestió Cultural. M'agrada fer de tot i la veritat és que aquesta diversitat es reflecteix en el meu treball. A part d'en l'Escola de Teatre, treball en una empresa com a tècnica i faig projectes molt diversos relacionats amb temes educatius, socials i culturals.

Què t'aporta l'activitat pedagògica que desenvolupes a l'ETC?

Em aporta, a més de mals de cap i un poc de patir, moltíssima satisfacció perquè és molt emocionant veure com els alumnes van evolucionant cada any i són capaços d'enfrontar situacions inimaginables. He après molt durant quests anys, he descobert a persones magnífiques i he aconseguit una forma de treball que funciona per a tots. La veritat és que estic contenta amb el treball que hem fet fins ara, perquè sempre s'ha basat en les potencialitats de tot el grup, i això fa que els nostres espectacles sigan únics, perquè creem a partir de les discapacitats i la creativitat de cada un .

De quina manera repercuteix el teatre a les teues alumnes?

En primer lloc, crec que per als meus alumnes només el fet de formar part de l'ETC ja és un pas en la seua integració, ja que és una activitat "normalitzada" de la qual se senten part. També crec que tant per als meus alumnes com per a molta altra gent, el teatre és una manera de fer teràpia que et fa créixer emocionalment en molts aspectes. A més d'aquesta part terapèutica, també és molt important la part d'educació artística, ja que permet desenvolupar la imaginació, potenciar l'autonomia i afavorir la seua integració.

I com els veus en l'aspecte social?

Crec que continuen sent in-visibles però que a través de la seua voluntat i l'ajuda de molts professionals estan donant passos en el camí de la integració. El grup dels in-visibles pretén contribuir en aquesta lluita a través de la feina que fem a les classes ia través de la feina que fem a les classes ia través dels espectacles que vam crear amb la intenció de fer-nos visibles. Crec que mostrar-nos a la societat a través de el teatre és molt important, perquè posa de manifest la capacitat de crear un espectacle amb qualitat artística a través de la diversitat de les nostres aptituds.

En l'evolució de l'escola, quin seria el teu somni?

Que no hi hagués un grup de teatre per a discapacitats, que hi hagués un grup format per gent amb o sense discapacitat amb ganes de treballar en un projecte comú. Això seria magnífic!

Una reflexió sobre el panorama teatral de la ciutat.

Hi ha molta gent i molts col·lectius a Dénia que contribueixen al foment de la cultura a través de les seues iniciatives, però crec que seria necessària més implicació municipal. S'ha fet un pas amb la creació d'Artístics com a espai obert a les associacions culturals locals, però convindria continuar apostant encara més per fer de Dénia un referent cultural comarcal. Pel que fa al teatre en concret, considero indispensable la construcció d'un teatre amb una programació cultural completa i diversa que acosti la cultura als ciutadans de Dénia.

Quins projectes i desitjos tens per al futur?

Pel que fa a desitjos, que els meus alumnes continuïn lluitant per fer-se visibles i que sigan un exemple a seguir per altra gent. Pel que fa als projectes, em conformaria amb continuar treballant en coses que m'agraden.