Entrevista a Josep Vicent Giner, organista i clavicordista

Text: Amparo Sevilla
Fotografies: Foto Guillén

Josep Vicent Giner (Dénia, 1970) és organista, clavicordista i el director artístic del cicle de concerts Dénia-Clàssics, Que es desenvolupa a Dénia de gener a abril dins la programació de la regidoria de Progrés Cultural de l'Ajuntament de Dénia, i del prestigiós Festival d'Orgue de Pedreguer que enguany ha celebrat la seua edició número catorze. Actualment Josep Vicent Giner combina la tasca docent com a professor d'orgue al Conservatori de Música de València amb una intensa activitat concertística per tot el país i la resta d'Europa, un dels pilars de la seua vida, segons ens confessa: "Perquè tocar és el que manté la flama viva de la creació i de la interpretació".

L'atracció per la música, i especialment per l'òrgan, van sorgir quan JV Giner era tan sols un nen: "Recordo que de xicotet anava amb els meus pares a l'església de l'Assumpció i quan escoltava tocar aquest instrument -que encara hui es conserva- a mi tot vibrava. Encara hui no entenc com sentir un òrgan em pot produir aquesta commoció interna ". Va iniciar els seus estudis musicals amb Josep Sendra a l'acadèmia de l'Agrupació Artística Musical de Dénia, tocant la flauta travessera i un dia, a l'església, va conèixer de manera fortuïta a qui va ser el seu primer mestre d'òrgan, l'holandès Rynko Ottes, professor i director d'orquestra jubilat que residia a Dénia.

Als 18 anys Josep Vicent Giner es trasllada a Barcelona per cursar estudis al Conservatori Superior de Música del Liceu, sota la direcció del Catedràtic d'orgue Josep Mª Més Bonet, on obté el títol de professor Superior d'Orgue amb Premi d'Honor en Grau Mitjà i Premi Extraordinari de fi de carrera. Posteriorment realitza els estudis de clavicordi al Conservatori Superior de Música de Múrcia, amb el professor Javier Artigas, i els finaliza aconseguint el títol de Professor Superior de Clavicordi amb les màximes qualificacions.

Abans de finalitzar els estudis superiors, Josep Vicent Giner havia viatjat a Holanda en diverses ocasions, aprofitant les vacances d'estiu. "Allà em xopava d'aquell ambient musical europeu, de concerts, d'orquestres simfòniques, música de cambra i sobretot molta música d'orgue, perquè Holanda és el paradís de l'òrgan". Segons ens explica, Holanda té una tradició històrica de música d'orgue, especialment pel que representa aquest instrument dins el món evangelista o luterà: "En el món protestant, encara ara per ara, l'òrgan diríem que és el comentarista, el que preludia la paraula sobre la qual va versar la litúrgia, és imprescindible la figura del instrumnto com a suport del cantant, com una cosa entonat i una emfatització del que diu la paraula ".

Quan finalitza els estudis a Barcelona, en 1993, Josep Vicent Giner se'n va a Viena com a becari de la Generalitat Valenciana, del Ministeri d'Afers Exteriors Espanyol i del Govern Austríac. A la ciutat de bitatge va estudiar durant tres anys en la Facultat de Música i Art dramàtic òrgan amb Michael Radulescu, un dels més grans mestres que hi ha hagut al segle XX, i direcció d'orquestra amb el professor Karl Österreicher. Es gradua al juny de 1995 amb distinció honorífica i una any després obté el grau acadèmic de "Magister Artium" de la Universitat de Viena, amb la qualificació de Cum Laude.

Josep Vicent Giner mantindria el contacte amb Viena anys després d'acabar els estudis, "Perquè la vida, la mentalitat i la sensibilitat per l'art no era la mateixa allà que aquí". "Les coses -continua- han canviat molt des dels anys 90 fins ara, afortunadament, però tot i això, en un país com aquest hi ha una efervescència musical tan bàrbara ... A Viena diàriament hi ha dues òperes i pot ser que el mateix dia, a la mateixa hora, hagen quinze concerts! ".

Al llarg de la seua carrera ha aconseguit nombrosos premis i distincions, com el segon premi en el "Concurs Nacional de Joves Intèrprets de Joventuts Musicals Espanyoles", Realitzat a Sevilla en 1992; el "Premi al Mèrit Artístic del Ministeri de Ciència i Cultura Austríac", En 1996; i en 2007 li va ser concedida la medalla de plata de la Fundació Jaume II el Just.

L'activitat concertística de Josep Vicent Giner va començar durant l'etapa d'estudis a Barcelona, ​​i des 1996 es promociona "Allà on tingui un incentiu i pugui presentar el meu art". Ofereix concerts regularment a Espanya i la resta d'Europa com a organista i clavicordista solista, amb programes de música renaixentista, barroca, romàntica, de cambra i contemporània i l'estrena de compositors com Armando Blanquer, Gordon Lawson i Josef Lammerz.

Josep Vicent Giner ha tocat en cicles de música importants celebrats a la Catedral de l'Almudena de Madrid, Saragossa, Sevilla, Pedreguer, Callosa den Sarrià ..., En sales de concerts com el Palau de la Música de València, a Santiago de Compostel·la, a l'Auditori Nacional de Música de Madrid, el de l'Església dels Venerables a Sevilla, "Òrgans històrics fantàstics com el que hi ha en un monestir de monges benedictines que es diu San Paio Davant Altars (Santiago de Compostel·la) ...". "Però sens dubte el que m'agrada tocar especialment és l'òrgan de Pedreguer, perquè aquest instrument correspon als meus ideals".

L'òrgan de Pedreguer a què es refereix es troba a l'església de la Santa Creu, on va arribar gràcies a la donació d'una família d'industrials. "És un instrument molt bonic, de fusta, una obra gairebé d'orfebreria", Explica Josep Vicent inerts. "Instruments com aquest es fan específicament, cada fusta és diferent i s'ha de tractar i sentir com sona. So porta un procés creatiu i artístic, perquè després l'instrument ha de transmetre aquesta energia, un so pur, poètic i després ha de ser el pont entre l'expressió de l'instrumentista i la percepció que fa l'oient. Això, per molt que es esmeren a les fàbriques, el procediment industrial gela aquesta emissió del so ".

Per donar-li vida i sentit a aquest instrumnto, Josep Vicent Giner organitza, des de l'any 1997, el Festival Internacional d'Orgue de Pedreguer, un cicle que compta amb la participació de formacions vocals instrumentals i diversos solistes de nivell internacional, que, juntament a l'òrgan, ofereixen un variat repertori de obas que comprenen més de quatre segles de música. Sobre el cicle, que aquest any s'ha celebrat entre el 1 i el 29 d'octubre, Josep Vicent Giner destaca que "Anualment tenim una gran quantitat d'audiència, molts d'ells turistes europeus que busquen un moment artístic de delit per a l'esperit".

Entre d'altres festivals en el que intervé, Josep Vicent Giner destaca els que organitza Cajastur a Astúries. Precisament a Astúries, i concretament a Avilés, es desplaçarà en breu per inaugurar l'òrgan de Sant Tomàs de Canterbury, L'església més gran que hi ha al centre del municipi. També ha tocat molt a la Catedral d'Oviedo, i ha estat convidat en nombroses ocasions a la Quinzena Musical Donostiarra.

Dins de l'activitat concertístics, també cal destacar que Josep Vicent Giner és membre de diferents agrupacions de cambra, ha actuat amb l'Orquestra de València i la Reial Filharmonia de Galícia i ha anat de figura amb algunes orquestres europees. En 2011 té previst actuar a Itàlia i Alemanya.

Pel que fa a la discografia, l'últim treball de Josep Vicent Giner encara no s'ha publicat. Es tracta d'un disc que ha gravat aquest estiu a Oion (la Rioja), el primer de la col·lecció "Òrgans de Euskalerria". A més té sis discos, d'òrgan solista i jusnto a formacions com el Cor de la Generalitat Valenciana, el Cor de la Vila, amb els trompetistes Ernesto Chulià i Antonio Cambres; i ha realitzat enregistraments per a Ràdio 2 Clàssica, Canal 9, Catalunya Música, WDR 3, etc.

Tanquem aquesta entrevista parlant de les ambicions i desitjos de Josep Vicent Giner: "M'agradaria que es construïssin més instruments -com el òrgan- en molts llocs on es poden fer moltes activitats; rellançar l'activitat dels meus alumnes, perquè molta gent ve a estudiar i vol tindre expectativa professional, que sempre n'hi ha, es tracta de saber el moment i de poder llançar-la ... el Sol ix cada dia, i ix per a tothom, encara que uns pocs no ho vulguen sempre hi ha un camí per trobar les coses ". "També m'agradaria tindre una fundació pròpia on poder donar forma a moltes idees, donar camí al llenguatge actual i contemporani i poder estrenar obres de molts compositors que escriguin la història dels nostres temps".