El Sindicat d'empleats públics de la Comunitat Valenciana SEP-CV ha comunicat haver sol·licitat per diverses vies que se li facilitin les dades de retribucions mitjanes de treballadors i treballadores, tal com estableixen els reials decrets 901 i 902 de 2020 d'igualtat retributiva entre homes i dones. No obstant això, segons el SEP-CV, "l'equip de govern pretén que aquestes dades es coneguin quan ja estigui aprovada de manera definitiva la relació de llocs de treball".
El SEP va ser el primer sindicat que va sol·licitar aquesta informació en 2016 quan encara no era obligatori per llei, i aquelles dades van servir ja per detectar una diferència retributiva el 4% a favor dels funcionaris davant de les funcionàries. El sindicat vol conèixer les dades de la valoració de llocs actual, per saber si aquesta bretxa de gènere retributiva s'ha reduït o es manté.
En aquest sentit, la Llei és molt clara i estableix que cal "obtindre la informació necessària per comprovar si el sistema retributiu de l'empresa, de manera transversal i completa, compleix amb l'aplicació efectiva del principi d'igualtat entre dones i homes en matèria de retribució. Així mateix, ha de permetre definir les necessitats per evitar, corregir i prevenir els obstacles i dificultats existents o que es puguen produir a fi de garantir la igualtat retributiva, i assegurar la transparència i el seguiment d'aquest sistema retributiu ".
"No estranyaria aquesta negativa a tractar aquest tema d'un partit negacionista de la desigualtat de gènere, que n'hi ha, però sorprèn en un partit progressista amb majoria absoluta o de sindicats de treballadors i treballadores de segle XXI", declaren des del sindicat.
"Si l'equip de govern, finalment, porta a la Mesa de Negociació ia la seua posterior aprovació pel ple la RLT sense la informació preceptiva, a part que el SEP es veurà obligat a votar en contra, el posarem en coneixement de la Secretaria de estat d'Igualtat perquè prenguin les mesures que considerin oportunes ".
A el marge d'ocultar desigualtat de gènere, el SEP considera que la proposta també augmenta la desigualtat entre els salaris més alts i més baixos amb una bretxa rècord de més de 68.000 euros entre els millor i pitjor pagats, "i no aprofita una inversió de gairebé 3 milions d'euros, que considerem legal i pressupostàriament inviable, per reclassificar tots els grups municipals mal classificats per la seua titulació i funcions ".
