El cicle de debats sobre temes d'actualitat que se celebra durant aquest semestre a la UNED de Dénia va debatre la passada setmana sobre el dret a l'habitatge i els desnonaments i la problemàtica que generen en la ciutadania.
En el debat van estar presents María José Suárez i Benedicció Soler, representants de la Plataforma d'Afectats per les hipoteques Stop Desnonaments; Óscar Mengual, Regidor d'Habitatge de l'Ajuntament de Dénia i advocat expert en propietat intel·lectual; i Marianne López i Anaïs Palop, coordinadores de la jornada, que van tindre l'oportunitat de tractar la temàtica al costat d'alumnes i professors del centre.
Entre les qüestions plantejades va destacar la necessitat que la Constitució Espanyola inclogués l'accés a l'habitatge com a dret fonamental, com a eina indispensable per lluitar contra els desnonaments. També el paper dels bancs va ser protagonista, ja que Óscar Mengual va especificar que també inclou la possibilitat de la dació en pagament o la restauració del deute (durant cinc anys només es paga els interessos més 25%), si bé "Abans de la dació en pagament, es fa una nova taxació de l'habitatge, i l'amo també ha de tindre en compte l'increment patrimonial", Ha puntualitzat.
Referent a això, assistents i representants de la plataforma STOP Desnonaments van coincidir que els deutors hipotecaris tenen molt poc suport legal a causa de les "Clàusules abusives en el sector immobiliari".
El document de conclusions finals va recollir que les entitats bancàries "Han abusat molt en tema dels desnonaments i estan venent els seus productes tòxics als fons voltors" i es va advocar per "Fer pedagogia ciutadana per fer entendre a la població que no és fonamental ser posseïdor d'un habitatge, sinó s'ha de fomentar la cultura de l'lloguer".
Durant la sessió de debat es va exposar que el perfil del desnonat ha variat en els últims quatre anys. María José Suárez i Benedicció Soler van comentar que "Actualment, el desnonat és més individual i té més suport familiar. El nou desnonat és menys vulnerable i participa menys en el moviment anti-desnonaments".
Com a solució a aquesta situació es va proposar "Més ajudes econòmiques als afectats, per evidenciar la seua exclusió social, i millorar la informació, perquè els ciutadans coneguin les vies a les quals poden recórrer, i les administracions locals dominin el mètode d'actuació".
