El Convent de Sant Antoni, Patrimoni de la Marina Alta

Hui és una plaça de vianants que ha canviat la seua fesomia per convertir-se en un dels punts de trobada de cada vesprada de mares, pares, nens i nenes que van a catequesi en l'Església, però la història de la Plaça del Convent es remunta quatre segles enrere, quan entre les muralles orientals de la ciutat i el mar es va construir el Convent de Sant Antoni.

El Duc de Lerma, V Marquès de Dénia, ha estat molt present durant 2012 a la ciutat per ser un dels artífexs de la consecució del títol de Ciutat de Dénia fa ja 400 anys. I va ser precisament ell qui, al S. XVII, i coincidint amb l'època d'esplendor i renovació urbana de la ciutat, va finançar la construcció del Convent de Sant Antoni de Pàdua.

En 1587, el Consell General de la Ciutat sol·licita la creació d'un Convent de Franciscans que seria dotat de rendes pel Marquès de Dénia per al seu manteniment i encomanat a l'Ordre de Recoletos de Sant Francesc.

El convent va ser construït sobre les restes de l'ermita de la Mare de Deu dels Desemparats. En aquell moment va servir de residència per 24 religiosos.

L'església, tal com la resta de dependències del complex conventual, van ser parcialment destruïdes en la Guerra de Successió. Després de dècades d'obres de reconstrucció, en 1743, l'església es va obrir de nou al culte. Arruïnada de nou a la Guerra del Francès va ser novament reconstruïda. En la guerra civil de 1936 perdria bona part del seu patrimoni moble.

Hui dia, les restes del convent formen part de les dependències de la Parròquia, i alberguen les aules en què s'imparteixen catequesi i reunions del grup Juniors.

Sens dubte, val la pena acostar-se a aquestes restes i conèixer el patrimoni cultural que acull la ciutat. Tocar les pedres, sentir la seua història i apropar-se, gairebé sense voler, a aquells anys d'esplendos renaixentista en què Dénia era una de les ciutats més importants del Regne de València.