El càncer de pròstata és la neoplàsia més freqüent i la segona causa de mortalitat per càncer en els homes, per darrere del càncer de pulmó. La seua incidència varia segons país i raça, a Espanya ocorren 82,27 casos nous per cada 100.000 habitants / any, dades del Registre Nacional del càncer de pròstata 2010.
Però malgrat aquestes xifres, aparentment alarmants, és una malaltia que a dia d'hui té curació si es diagnostica en estat inicial (òrgan-confinat). Aquesta curació es basa en el diagnòstic precoç oportunista en pacients majors de 50 anys, mitjançant la realització de 2 proves senzilles: el tacte rectal, buscant nòduls indurados o induracions de la glàndula i la determinació en una simple anàlisi de sang del nivell de PSA ( antigen Prostàtic Específic). La gran variabilitat i baixa especificitat del PSA fa que de vegades hi hagi nivells de PSA elevats sense existir càncer, com en prostatitis, infarts prostàtics o pròstates molt voluminoses, ja que el PSA és un marcador òrgan específic prostàtic, però no un marcador càncer específic.
Per això PSA i tacte rectal es deu als pacients asimptomàtics entre els 45-75 anys, sempre que acceptin el "screening oportunista" i el risc / benefici del mateix. En homes asimptomàtics majors de 75 anys la determinació del PSA ofereix seriosos dubtes, ja que els riscos de biòpsies i sobre tractaments superen als beneficis pel que fa a supervivència.
S'estan buscant altres marcadors més específics per al càncer de pròstata com el PCA3, proPSA o les mutacions en gens BRCA1, BRCA2, o HOXB13.
En els últims temps, el càncer de pròstata està experimentant avenços continus, tant en el diagnòstic com en el tractament. Es duen a terme protocols de "vigilància activa" basats en imatges en certs pacients amb càncer, sense arribar a tractar-lo. S'estan fent "tractaments focals" només de les àrees canceroses de la pròstata, respectant la glàndula sana; s'utilitzen tècniques d'imatge per a localitzar, estadiar i veure extensió del càncer de pròstata "significatiu", mitjançant RM de difusió o multiparamètrica, i s'està tractant mitjançant cirurgia laparoscòpica i robòtica.
Hui encara necessitem la biòpsia de pròstata per al diagnòstic i grau Gleason. Potser en breu les tècniques d'imatge evitin moltes biòpsies als pacients.
El cribratge sistemàtic o massiu del PSA no està indicat per cap societat científica urològica (ACS, NCCN, AUA o EA). No obstant això el "screening o cribratge oportunista" indicat per metge de capçalera, uròleg o propi pacient (antecedents familiars) sí que sembla tindre acceptació per totes elles sense cap discrepància, sempre que la decisió de cribratge i biòpsia siga informada i compartida. No és possible prevenir l'aparició d'un càncer, però sí curar-lo si es fa un diagnòstic precoç.
Dr. Pedro Romero Pérez. Uròleg i Doctor en Medicina i Cirurgia a la Clínica Sant Carles de Dénia.
