Dénia Festival de les Humanitats: data, participants, preu i horaris

La ciutat de Dénia acull amb el seu Festival de les Humanitats influents pensadors i experts en economia, neurociència, medicina, antropologia, filosofia, història, geografia, pensament humanístic, ètica i cultura, entre moltes altres disciplines científiques i artístiques. Durant un cap de setmana es converteix, així, en la capital del pensament crític gràcies a la seua extensa programació de conferències.

Sessió de debat a l'Androna

Què és?

Un esdeveniment social i cultural de Dénia on els savis del segle XXI reflexionen sobre les inquietuds de l'ésser humà al món actual i sobre els canvis que esdevindran en un futur proper, en diferents sessions de debat que encoratjaran el diàleg entre la ciència, la tecnologia i les humanitats.

Taula rodona al Centre Social del Dénia Festival de les Humanitats

La rellevància i la qualitat dels ponents que participen en aquesta trobada multidisciplinària converteixen aquest festival en tot un referent europeu en l'àmbit de les humanitats.

Una cita anual de reflexió

Qui som? Què volem? On anem? Amb aquestes inquietuds com a motor i després de l´experiència de la pandèmia que ha renovat la consciència de la nostra fragilitat i de l´estat d´incertesa que ens caracteritza, proposem una cita anual de reflexió adreçada a ciutadans, individuals i corporatius, que plantegen i reclamen una mirada crítica que ens permeti entendre les claus del món en què vivim. I obrar -individualment i col·lectiva- en conseqüència.

Vicent Grimalt durant el seu discurs inaugural del Dénia Festival de les Humanitats

Per divulgar les idees i els debats del moment, enmig de la confusió generada per l'enrenou digital, i per contribuir a fer que els ciutadans els facin seus, Dénia pretén ser escenari d'un Festival de les Humanitats de periodicitat anual. Mitjançant la convocatòria de figures representatives del pensament, la ciència, l'economia i les arts, el Festival cerca compartir idees i experiències, en espais i formats dirigits a un públic ampli, que se senti interpel·lat per les ganes de pensar, crear, imaginar i conviure .

La idea es desenvoluparà a partir dels diferents gèneres de la cultura humanística: conferències i debats però també exposicions i altres formes de creació artística. Es comptarà amb figures destacades del pensament humanístic, econòmic i científic, però també amb actors i creadors de diverses disciplines, procurant que les idees es despleguin a través de diferents formats.

Edició 2024 | Desconfinar el futur: Els límits

Amb aquesta tercera edició, Dénia Festival de les Humanitats es consolida com un esdeveniment de referència al món intel·lectual.

Presentació del Dénia Festival de les Humanitats 2024

Què hem de fer amb el futur, tan lluny i tan a prop? Tan nostre –som els humans els que el construïm– i tan inquietant, ja que el curs de la natura ens desborda i l'evolució de les pròtesis de què ens dotem sovint ens empetiteix: por i desconcert. Fa tres anys el món es va aturar, encara que no per a tothom.

Fins i tot als règims més liberals ens van tancar a casa i ens van aplicar una brutal reducció de llibertats bàsiques, començant pel dret a desplaçar-nos lliurement. Ens sentim mutilats perquè, com deia Montaigne, som éssers que «ens pintem a nosaltres mateixos» en l'experiència, és a dir, en el contacte amb els altres i amb el món. Des de llavors, el neguit pel futur no ha deixat de créixer. I s'ha anat desplegant la fantasia angoixant del pas de l'últim home (l'últim cos) al superhome (el cos confinat a les pròtesis tecnològiques, capaces de produir fractures ontològiques entre els humans).

L'epidèmia, les catàstrofes ecològiques en curs, el procés d'acceleració en què s'han instal·lat les ciències i les tecnologies, l'inabastable univers de la comunicació que crema etapes cada dia han fet créixer la por i la inseguretat davant del futur. Cal "desconfinar" el futur com a premissa per poder recuperar confiança, si és que abans no s'imposa el desbordament de l'espècie. Al cap ia la fi, som nosaltres els qui, amb la tolerància de la natura, construïm el futur. I, en realitat, el que siga a la seua immediatesa dependrà del que hàgim fet els humans, de la capacitat de generar i governar pròtesis eficients. Però els humans ja sabem de quin peu calcem. La societat està feta d'aquesta cosa que anomenem poder -i que en realitat és l'expressió de la diferència, no hi ha dues persones iguals- i que és constitutiva de la nostra condició.

Mirem el futur, si volem perdre la por, i fem-ho des de la perspectiva del diàleg entre les ciències, les arts i les humanitats, precisament perquè no perdem el més preat do de la condició humana: la llibertat de pensar i decidir, tan a sovint amenaçada.

Pensar el futur, doncs, des del present. És a dir, estirant els fils dels projectes (i dels riscos) en curs i posant-los sobre la taula de dissecció del debat lliure entre veus construïdes sobre mirades diverses. I això vol dir moure'ns al terreny dels límits: de l'art, del poder econòmic (i del creixement), de la política, del cos humà (i de la manipulació genètica, de la longevitat), de la ciència (i la intel·ligència artificial), del planeta i de la vida (l'ecologia), de les estructures socials i les relacions personals, de les llibertats individuals, de la democràcia, de la guerra i, en general de l'amenaça, permanent de la pèrdua de noció de límits, problema filosòfic central que marca els temps que corren.

Edició 2023 | Mirar enrere per saber on anem

La segona edició de Dénia Festival de les Humanitats giraran al voltant d'una idea comuna Mirar enrere per saber on anem que canalitzarà temàticament les diferents sessions de debat.

Perquè res no està escrit per endavant. El pas dels humans sobre la terra es construeix cada dia i el futur mai no és aliè al passat, encara que pel camí hi hagi canvis i fractures que marquen etapes sensiblement diferenciades. De la mateixa manera, el present es projecta a les fabulacions que ens fabriquem del futur. Som un animal històric que ha complert moltes etapes sobre la terra. I que s'ha anat dotant de pròtesis tecnològiques que han fet possibles progressos en l'adaptació, però també d'amenaces de potència creixent, tant pels efectes sobre la naturalesa en general com sobre els humans en particular.

Cartell del II Dénia Festival de les Humanitats

D'aquesta llarga història en tenim una memòria més aviat curta. Per saber de la major part de la nostra presència sobre la Terra cal acudir a les empremtes genètiques que els humans han deixat. L'escriptura ha estat un element tan tardà com poderós per obtindre testimoni del passat. I la ciència ens ha ajudat a identificar senyals que passaven desapercebuts. De fet, seguir el camí de la humanitat per saber de l'experiència passada i per aprendre'n és una realitat recent que s'ha anat accelerant de mica en mica, i en aquest canvi de segle disposem de tecnologies noves que permeten acumular informacions infinites a risc de deshumanitzar el coneixement que tenim de nosaltres mateixos. Però la nostra aventura s'ha gestat amb la transmissió anònima i quotidiana de cadascun dels elements de l'espècie. I així ens hem anat ajuntant, tot i estar lluny de constituir-nos com a humanitat, encara que el món és més petit que mai.

La història, la filosofia, les ciències humanes, la literatura, l'art, allò que genèricament anomenem humanitats, ens han permès anar traçant la representació del passat sobre la Terra. Amb la condició humana com a referent i les formes en què hem anat contextualitzant i institucionalitzant la nostra experiència, deixant empremtes del nostre pas. I la ciència ens fa notícia cada dia de les bases físiques d'aquesta aventura. Tot això fa que acumulem un background per tirar endavant que no sempre sabem fer servir, i que construïm propostes de futur, expressió de relacions de poder sovint carregades de sublimacions fantàstiques, que ocupen la literatura utòpica. Els estats d'ànim de l'espècie marquen moments d'horitzons il·lusionants i èpoques en què el futur és carregat d'incerteses. I tot això ho fem en competència els uns amb els altres -el poder (és a dir, la diferència de potencial entre una espècie que no té dos iguals) marca les relacions amb les persones- i buscant maneres d'anar cristal·litzant l'experiència. Mirar enrere per saber on anem. Per construir-nos les rutes per viatjar més enllà del futur. Sent conscients que la condició humana té uns trets genuïns que s'adapten i es muten lentament. I que la ciència, la filosofia i la creació –literària o artística– són els camins de què disposem per configurar-la i donar-li expressió simbòlica.

En aquest camí en què es creuen el passat i el futur, les humanitats i la ciència, transita el segon Dénia Festival de les Humanitats. Aquesta trobada permetrà entreveure el futur amb una mirada de reüll al passat i atents a les mutacions que pugui patir una espècie en trànsit accelerat des de la modernitat.

Edició 2022 | Mutacions: què ens espera en el futur proper?

D'una manera o altra, les societats sempre s'han interrogat sobre la seua condició, sobre el futur, sobre la manera de fer progressar l'experiència humana. No en va, com diu Yuval Noah Harari, l'ésser humà és “l'únic capaç de crear ficcions i de creure-les” i, per dir-ho a la manera de Montesquieu, el que el diferencia de la resta dels vivents és “la raó i la llibertat (o, si més no, la idea que se n'ha fet).

El ministre Joan Subirats durant l?acte inaugural del festival

Fa quatre segles, quan va arrancar el desenvolupament de la ciència moderna, que adquiriria una força exponencial impensable en aquell moment, va néixer la idea de progrés que va donar lloc al projecte il·lustrat, potser el més noble ideal que la humanitat hagi pensat (Kant) i que va produir després enormes transformacions econòmiques i tecnològiques, amb conseqüències evidents a la vida dels humans, a l'estat del propi planeta ia l'organització de les societats. Fruit d'aquesta gran mutació, en poc més d'un segle, de mitjans de XIX a finals del XX, l'esperança de vida a molts països s'ha doblat.

Estem ara en un moment que vivim com a crític, després d'haver-se tancat el breu segle XX (1914-1989), en paraules d'Eric Hobswann, ia cavall de la tecnologia digital que ha fet possible l'anomenada globalització i el pas de l'economia industrial a la financera i postfinancera. En aquest context, els interrogants sobre l'home desborden esquemes, els sistemes de comunicació muten acceleradament, el govern del món evoluciona cap a noves regles que estan lluny d'estar codificades, el pas del capitalisme industrial al financer i postfinancer canvia les coordenades econòmiques, es repeteixen llocs comuns sobre la llibertat i la igualtat aclaparades per les ombres d'un temps nou, les visions distòpiques dominen la mirada sobre el futur, vulgaritzades a través de l'univers digital, els poders es concentren... I els humans, què? És possible pensar el món donant centralitat a la nostra condició o cal donar per superats els temps en què es pretenia que l'ésser humà fos la mesura de totes les coses? Cobreix el progrés científic i tecnològic la idea de progrés de la humanitat? És el progrés científic i tecnològic progrés humà?

Organitzadors

Dénia. Festival de les Humanitats és una iniciativa de la Generalitat, l'Ajuntament de Dénia, la Fundació Baleària i la Fundació Dénia Ciutat Creativa, dirigida per Josep Ramoneda i Jordi Alberich i coordinada per La Maleta de Portbou.

Parteix de l'organització del Dénia Festival de les Humanitats durant la clausura

Objectius del festival

• Convertir-se en un espai de pensament, reflexió i diàleg sobre la condició humana.
• Permetre a la societat civil participar en un fòrum obert de formació i debat amb experts de primer nivell a l'àmbit del pensament humanístic.
• Consolidar-se com a cita anual amb figures representatives del pensament, la ciència, l'economia, el teatre, l'univers audiovisual i les arts plàstiques per compartir idees i experiències.
• Promoure una formació en valors i el coneixement de les arrels i la història de lésser humà.
• Posar en valor i fomentar les humanitats com a àmbit de coneixement, especialment entre els més joves, per tal de formar una ciutadania amb pensament crític.
• Convertir Dénia en un referent del pensament, la reflexió i les humanitats a la Mediterrània.

Quan se celebra?

Les edicions es desenvolupen a la tardor, a finals doctubre, durant tres dies. A 2024, tindrà lloc entre el dijous 24 i el dissabte 26 d'octubre. Tot i això, al llarg de l'any es duen a terme activitats paral·leles del festival a Dénia.

Música al carrer durant el Dénia Festival de les Humanitats

Horaris de cada jornada

Pots consultar aquí la programació completa: Programa del Dénia Festival de les Humanitats.

Conferències

Tercera edició - 2024

Cartell del Dénia Festival de les Humanitats 2024

Límits i enllaços entre creació literària i territori. L'exemple de Maria Ibars

La taula rodona sobre la creació literària i el territori, centrada a l'obra de Maria Ibars, reflexionarà entorn de la importància simbòlica de l'espai com a marc, font d'inspiració i tema a la literatura, tal com els estudis referents a l'espacialitat i les geografies literàries, de vigència absoluta en els discursos de la crítica literària contemporània, s'han encarregat de demostrar. En aquest sentit, la conversa, que s'iniciarà des d'un punt de vista teòric, s'encaminarà després a l'anàlisi del paisatge a l'obra poètica i narrativa de Maria Ibars (1892-1965), fortament arrelada a la comarca de la Marina ia la ciutat de Dénia en particular, sobretot a Poemes de Penyamar (1949) i L'últim serf (1965), dues de les obres més rellevants.

La guerra perpètua. El conflicte al Pròxim Orient

Xerrada entre Xavier Mas de Xaxàs, periodista, corresponsal diplomàtic de La Vanguardia i Josep Ramoneda, periodista i escriptor, director de continguts del Dénia Festival de les Humanitats.

Els límits de la política

John Carlin és un periodista que mira les coses de prop i parla amb les persones, que són les que fan la política. Bon coneixedor de les passions sap com són tan determinants com la lògica dels interessos. Mirar la política no tant des de l'altisonància dels discursos com des de la condició humana és la seua manera d'acostar-se a les crisis i els conflictes. I en aquest moment hi ha molts fronts dels quals és observador privilegiat. Com, per exemple, els Estats Units, des d'on ens parlarà incorporant la decisiva elecció americana dels propers dies al nostre debat sobre els límits.

La filosofia dels límits

Pensem, filosòficament o no, a través i gràcies als límits. En reconèixer alguna cosa com a límit ja ho hem superat. Hi ha límits temporals i materials, límits que separen i que uneixen, i alhora hi ha la pulsió contemporània per transcendir aquests límits. En aquesta sessió es posarà a prova la fertilitat filosòfica del límit, anant de l'abstracte i infinit al concret i singular.

Els límits del cos humà (manipulació genètica, salut, longevitat)

Els límits del cos humà són un tema apassionant que qüestiona les barreres naturals que ens defineixen com a espècie. Àmbits com l'envelliment, l'augment de noves capacitats i l'edició genètica són claus per comprendre el nostre futur. Durant els darrers milers d'anys, la humanitat ha superat moltes de les seues limitacions passades. Podrem continuar fent-ho? Tècniques d'edició genètica com CRISPR, així com avenços en biotecnologia i nanotecnologia, permeten modificar l'ADN per prevenir malalties hereditàries i augmentar les capacitats físiques i cognitives, obrint la porta a superar les limitacions naturals. Tot i això, aquestes innovacions plantegen importants qüestions ètiques sobre fins on hem d'intervenir en la nostra biologia i quins efectes a llarg termini poden tindre en l'espècie humana.

Trobada DNA/FHD

Vermut/conversa amb Quique Dacosta, cuiner i Javier Gomá Lanzón, escriptor i assagista, director de la Fundació Juan March, autor d'Universal concret (Taurus, 2023).

Els límits de l'art i la literatura

L'art té una capacitat única per transformar el món, més enllà de la funció estètica. És un mitjà d'expressió poderós que pot inspirar, sensibilitzar i mobilitzar les persones cap al canvi positiu. En la intersecció amb temes crucials com la igualtat, la justícia social, la sostenibilitat ambiental i la diversitat cultural, posseeix el potencial de generar consciència i transmetre missatges que desafien percepcions i prejudicis, fomentant la reflexió crítica. Com a catalitzador dacció, lart pot abordar problemàtiques globals i inspirar les comunitats a involucrar-se en iniciatives que promoguin un canvi significatiu. Actua com un pont cultural, promovent l'enteniment mutu i l'apreciació de la diversitat. En un món cada cop més interconnectat, aquesta capacitat per enderrocar barreres i fomentar l'empatia és essencial per enfrontar els desafiaments globals de manera col·laborativa.

Els límits de la ciència

Al seu assaig "Quin és el futur de la ciència?", publicat a l'Informe Mundial sobre la Ciència de l'any 1998, John Maddox, que va ser editor de la prestigiosa revista Nature, presenta una visió general sobre l'estat de la ciència a finals del segle XX i una especulació visionària sobre les direccions que podria prendre en el futur. Els aspectes més crítics que Maddox assenyala al seu informe són l'impacte de la biomedicina, i la biotecnologia en general, la física de partícules, la informàtica i, hui no sorprenentment, la intel·ligència artificial. El més rellevant és que tots aquests desenvolupaments científics esmentats per Maddox tenen una gran capacitat transformativa i, com ell mateix va reconèixer, comporten desafiaments ètics i socials clars; desafiaments que requereixen una comunicació oberta amb el públic i els responsables de les decisions polítiques a nivell internacional. En aquesta taula rodona, proporcionarem una visió renovada d'aquests mateixos temes amb l'esperit de proporcionar idees i reflexions actualitzades sobre com assegurar-nos que els beneficis de la ciència es distribueixin equitativament.

Els límits ecològics del món

Molts dels recursos naturals que necessitem per garantir la nostra supervivència i benestar són finits, però els humans hem viscut d'esquena aquesta realitat durant tota la nostra història. La qualitat d'aquests recursos, a banda de la quantitat, també és un aspecte clau que fins ara tampoc no hem considerat. Arribats al punt dels vuit mil milions d'habitants al planeta i amb un creixent consum de recursos per càpita, ara és inevitable parlar dels límits del planeta. El concepte dels límits planetaris, proposat per primera vegada el 2009, identifica nou processos que són crítics per mantindre el planeta Terra a l'estat d'estabilitat que ha caracteritzat l'Holocè i que ens ha permès prosperar com a humanitat. El 2023, sis d'aquests límits ja s'havien sobrepassat, indicant clarament que cal una reflexió profunda sobre la nostra reflexió amb l'entorn i els patrons de consum per garantir un futur saludable i just.

Què és una bona empresa?

Aquesta és una pregunta que no se sol presentar amb freqüència al món dels negocis. I quan es presenta, la resposta espontània sol ser la que té èxit econòmic. Però res que ens pensem un poc més ens adonem de dues coses. La primera és que la pregunta és molt pertinent; i la segona és que atendre simplement els beneficis com a indicador de bondat és molt simplista.

Seguint la inspiració d'Aristòtil, preguntar-se què és una bona empresa implica conèixer prèviament quina és la meta essencial de l'empresa, quina és la finalitat i el bé intern. La resposta a aquesta pregunta ens obliga a mirar en dues direccions: cap a fora (què aportem a la societat?) i cap a dins (quines capacitats específiques té l'empresa per respondre aquestes demandes?).

Com va dir Adela Cortina al seu clàssic llibre de 1994, Ètica de l'empresa, «La meta de l'activitat empresarial és la satisfacció de necessitats humanes a través de la posada en marxa d'un capital, del qual és part essencial el capital humà, és a dir, les capacitats dels qui cooperen a l'empresa» (Cortina, 1994 : 43).

Conflictes sense límits

Per la virulència i l'impacte local i global, dos conflictes, amb una dimensió de guerres extremadament cruentes, sobreixen en el marc geoestratègic actual: la guerra contra Ucraïna i la guerra contra Hamàs i Gaza. Amb diferents orígens, històries divergents i entorns regionals dispars, aquests dos conflictes incomparables han transportat el segle XXI a uns nivells de confrontació i de fractura globals desconeguts. El sistema multilateral sorgit de la Segona Guerra Mundial s'ha esmicolat i les respostes de la comunitat internacional són incoherents. Quin és l'impacte d'aquests conflictes i d'altres sense límits en el moment actual? Com han canviat el món? Com recuperar les eines diplomàtiques i polítiques per gestionar-les? Quins lideratges són necessaris per canviar les dinàmiques del moment?

Els límits de les estructures socials i les relacions personals

Vivim en un temps i un món on una aguda consciència dels límits configura els nostres pensaments, els nostres afectes i les nostres accions. També les nostres patologies. D'una banda, els límits del planeta com a hàbitat i casa de la vida i, en especial, de la vida humana; de l'altra, els límits personals que es posen de manifest en una panòplia de malestars mentals i vitals dels subjectes; i per descomptat, els límits de les estructures socials amb les seues dinàmiques peculiars: persistència i increment de desigualtats, maduració demogràfica i dependència, polarització política i ascens dels autoritarismes, transformació tecnològica, etc. En aquest context, les qüestions de la llibertat, de la creativitat i de l'agència humana adquireixen una rellevància especial. Tractarem en aquesta sessió de les tensions que se'n deriven.

Els límits dels drets individuals i de la democràcia

A les darreres dècades s'ha estès la discussió sobre una suposada crisi de la democràcia. Al voltant d'aquest debat s'han proposat diferents indicadors que assenyalarien aquesta crisi o, en visions menys alarmistes, els desafiaments importants a què s'enfronten les democràcies contemporànies. D'una banda, s'ha estès la percepció que els ciutadans estan més descontents amb la democràcia i/o amb les seues institucions. D'altra banda, aquest descontentament hauria afavorit la transformació o fins i tot desaparició dels sistemes de partits tradicionals mitjançant la traducció d'aquest malestar en suport electoral a nous partits, de vegades partits radicals d'esquerra o, més sovint, de dreta, i moltes vegades populistes. Finalment, i relacionat amb aquest creixement d'opcions polítiques de vegades populistes, de vegades radicals, la polarització política suposaria un problema afegit nou per al funcionament de la democràcia. Però aquests fenòmens suposen realment una crisi, un desafiament, una amenaça per a les nostres democràcies? En quines situacions hauríem d'entendre que els drets individuals que caracteritzen les democràcies liberals es troben en perill? Quan i com es produeixen fenòmens d‟erosió democràtica i de drets? Sobre aquestes i altres qüestions relacionades tractarà la conversa.

Amb el nou segle, la humanitat comença una nova etapa que barreja avingudes científiques enormement prometedores amb creixents incerteses sobre la nostra capacitat de supervivència com a societat. Les bioenginyeries i la intel·ligència artificial poden canviar la nostra relació amb la malaltia (incloent-hi l'envelliment) i fins i tot ajudar a preservar la biodiversitat i lluitar contra el canvi climàtic i els altres efectes negatius de l'Antropocè. Podrem desenvolupar una societat que gaudeixi de noves oportunitats per a una salut individual i global? És possible preservar la biodiversitat en un món on es necessiten cada cop més recursos per sostindre una humanitat encara en creixement? El repte d'aconseguir aquest objectiu requereix no només els recursos per fer-ho real. Cal informar la societat, portar al món de l'educació el coneixement crític, desenvolupar polítiques on la ciència tingui un paper fonamental i lluitar contra la desinformació.

Ens podem constituir com a humanitat?

La humanitat està afectada per desafiaments globals cada cop més interconnectats (crisi climàtica, pandèmies, desplaçament de persones, guerres) que se solen abordar amb iniciatives solidàries, ciència i valors fonamentals com la dignitat, la igualtat, la justícia i la cura del planeta. Per trobar una via de superació d'aquestes antinòmies i constituir-nos com a humanitat, cal entendre què ens fa essencialment humans. Tomàs Marqués, des de la biologia evolutiva, ens il·lustrarà sobre els seus descobriments a primats. Per part seua, Víctor Gómez Pin, filòsof, ens aportarà una mirada sobre aquest segle XXI i el seu potencial tecnològic i de coneixements. Tinguem en compte que els canvis societals es produeixen en períodes molt llargs -com el passatge de l'edat mitjana al món modern- i que el que és nou resulta poc visible per als que ens trobem immersos en aquesta transició que, potser, ens condueixi a una nova humanitat.

Humanitats, ciència, i intel·ligència artificial

Arribats al punt de la clausura, és previsible i desitjable que un corrent d'idees, opinions, dubtes, interrogants i també esperances i llums hagen fluït en aquesta Segona Edició del Dénia Festival de les Humanitats. És molt probable que hàgim compartit la necessitat d'un al·legat en defensa de la reflexió ètica per supervisar la gran disrupció que significa l'anomenada Quarta Revolució Industrial o Segona Edat de la Màquina. Vivim desconcertats una cruïlla en què diferents narratives es disputen la mirada i també l'actitud amb què imaginem un futur cada cop més imminent. O aprofitem l'oportunitat per construir un món millor per a la humanitat i el planeta (realitats inescindibles) o, com no assenyalen pocs experts, ens encaminem cap a l'apocalipsi. La Intel·ligència Artificial constitueix el desafiament més gran que la tecnologia -conseqüència i resultat de la nostra pròpia creativitat i enginy- ens depara com a espècie. Potser no es tracta de res que no haguem sabut des del principi dels temps: amb les mateixes pedres podem construir ponts o murs infranquejables. Dependrà de les nostres intencions i propòsits l'evolució i el desenllaç de les grans transformacions en curs. Només una posició tecnocrítica que privilegii la dignitat de la vida humana hauria de tindre futur. Siga com siga, ens cal conèixer, compartir i afrontar junts aquest desafiant moment que ens toca viure, patir o celebrar. Rescatar la mirada humanista i l'actitud crítica que significa la filosofia (Europa com una actitud, que diria Husserl) emergeixen com una urgència en aquest temps tan complexa com fascinant.

Segona Edició - 2023

Taula rodona sobre el passat i futur de les ideologies

La literatura davant del democ-racisme

El fenomen de la immigració ha aconseguit un nivell que determina la política mundial. És per això que els partits racistes estan sorgint, un darrere l'altre, especialment a Europa, arribant fins i tot al poder en alguns països. A aquesta situació la crido DEMOC-RACISME. El racisme que creix amb el vot del poble.

És aquest un període que Huntington va denominar com la "Guerra de Civilitzacions". Però és objectable veure la civilització només en el context de la religió. La denominació de Xocs d'ignorància, que va formular Edward Said, és més precisa, però tot i així necessitem ser-ho encara més. Anomenem aquest problema "Xocs de prejudicis". Perquè la nostra història n'està plena.

La solució més destacada a aquest problema és la literatura. Necessitem la literatura per comprendre les persones, no amb clixés com a religió, bandera, nacionalitat o secta, sinó amb la identitat d'éssers humans que estimen, pateixen, tenen gana i temen. Goethe va ser pioner i va iniciar un moviment que va anomenar "Weltliteratur" (literatura universal). Hem de seguir aquest camí.

Passat i futur de les ideologies

El futur dels drets i els drets del futur és un dels grans interrogants que ens hem de plantejar davant l'enorme canvi que la tecnologia està operant a les nostres vides: què queda, per exemple, dels drets individuals davant la globalització dels poders econòmics , la intel·ligència artificial o els avenços en la intervenció en el cos humà? Les ideologies que han articulat el món contemporani decauen. Com hem d'imaginar el marc ideològic del futur, amb uns quants poders universals, cada cop més poderosos, per sobre dels Estats? La democràcia liberal té futur en aquest nou món o és inexorable el pas cap a l'autoritarisme postdemocràtic?

Salut i tecnologia en un món global

De tots els sectors que seran transformats gràcies a la revolució tecnològica, el de la salut global és un dels que desperta més esperances. Des de la utilització de l'ARN missatger en el desenvolupament d'una nova generació de vacunes, fins a les aplicacions d'intel·ligència artificial en la comprensió dels desafiaments climàtics per a la salut, el futur és ple d'oportunitats.

Però la tecnologia no resoldrà per si mateixa alguns dels desafiaments que llasten el dret a la salut d'una part considerable de la població mundial, com ara la inequitat, la desinformació o els incentius perversos en la innovació farmacèutica. De fet, podria arribar a agreujar-los.

La sessió “Salut i tecnologia en un món global” abordarà aquestes qüestions amb l'ajuda dels experts que ofereixen una mirada internacional i interdisciplinària.

L'autoritarisme postdemocràtic

Si bé l'esfera política sempre s'ha d'entendre de forma dinàmica i d'acord amb els continus canvis que s'hi succeeixen, assistim en els darrers temps a certes transformacions que erosionen algunes de les bases en què se sustenten les nostres democràcies. L'auge del que s'anomena nova dreta radical, la deriva iliberal de països que formen part de la Unió Europea o la bel·ligerància de les anomenades batalles culturals amb què es retallen drets prèviament adquirits, són alguns dels exemples que apel·len al repte de reflexionar sobre les vicissituds del nostre present i futur. De la mà de dos reconeguts periodistes que compten amb una dilatada trajectòria en l'anàlisi política, debatrem com pensar els actuals desafiaments polítics, així com sobre el paper que tenen els mitjans de comunicació en la provisió d'informació com a actors clau de qualsevol societat. democràtica.

Guerra i guerres

La Primera Guerra Mundial, amb el seu aclaparador nombre de víctimes, el patiment continuat dels soldats als camps de batalla i la tecnificació del combat va iniciar “el descens als inferns”, que va consolidar la Segona Guerra Mundial. Entre 1939 i 1945 el 60% dels 40 milions de víctimes van ser civils innocents, sotmesos a extermini programat –Holocaust–, matances massives, treballs forçats, morts per inanició o bombardejos sistemàtics que van culminar en els bombardejos atòmics sobre Hiroshima. A la segona meitat del segle XX, conflictes colonials en el context de la Guerra Freda, com les guerres d'Indoxina i el Vietnam, van transformar l'experiència de la guerra en un combat desigual, encara que també els civils van ser les víctimes més grans, com ho han seguit sent a les restants guerres del segle XX i XXI. De la mà de dos especialistes destacats, Joanna Bourke i Xosé Manoel Núñez Xeixas, aquesta sessió s'endinsa en territoris menys coneguts de les guerres del segle XX, com la història de les víctimes, però també en l'experiència dels soldats en matar a el camp de batalla o civils, o com els mateixos esdeveniments bèl·lics configuren diferents memòries històriques nacionals i diversos usos públics del passat.

Utopia, Distopia i poder

Quan llegim la novel·la de ciència ficció El Ministeri del Futur, de Kim Stanley Robinson, sobre el canvi climàtic i l'escalfament global, dues qüestions criden l'atenció: la proximitat temporal d'aquest futur, ja que l'obra es va publicar el 2020 i el Ministeri a allò que es refereix s'imagina fundat el 2025, i que és una novel·la sobre l'acció política. El gener del 2021, enmig d'un present inesperadament distòpic, l'Escola Europea d'Humanitats va organitzar una trobada titulada “La por i l'esperança: utopies i distòpies en les arts i la cultura de masses”, les aportacions de la qual es van publicar com a dossier temàtic al número 46 de La Maleta de Portbou. A aquest binomi, utopia i distòpia, s'uneix ara un tercer terme, poder, que vol dir que la discussió no es redueix a l'àmbit de la ficció, de la imaginació de futurs possibles, sinó que salta a la política. Per fer aquest salt, el punt de partida del debat serà un altre text publicat a La Maleta de Portbou, l'article de Marina Garcés “La força d'una promesa” (núm. 59, juliol-agost 2023)

Un futur ecològic possible

L'emergència climàtica ja és aquí, colpejant amb força la nostra porta. Els termes amb què designàvem els fenòmens extrems s'han quedat obsolets. Els incendis ja són de sisena generació. Les nits càlides ja no són tropicals, sinó tòrrides i fins i tot infernals. Es parla ja d'ebullició climàtica i les sequeres han esdevingut megasequeres. Onze mil morts prematures només a Espanya el 2022 per efecte de la calor… Ens hem endinsat en una nova realitat. Cap a quin futur ecològic ens dirigim? Cap altra de les grans crisis que recorren el món definirà el segle XXI com la resposta a aquesta inquietant pregunta. És inevitable el col·lapse ecològic del sistema Terra com a resultat de les forces antròpiques desfermades? Hi ha encara un espai raonable per esperar evitar els pitjors escenaris i conseqüències? Què podem aprendre dels darrers cinquanta anys que ens serveixi per millorar aquest futur possible? Com podem construir una resistència activa política, social, cultural que marqui una certa diferència? Com ens situem personalment davant aquesta emergència?

Què ens pot ensenyar del futur, la literatura?

La literatura ha aprofundit el coneixement humà, social i planetari al llarg dels temps. Moltes de les contribucions sorprenen per la seua vigència i per la manera de projectar senyals sobre el nostre futur cada dia més present. En aquest sentit, per centrar el debat, podríem cenyir-nos al tema de la llibertat humana. Què ens diu la literatura sobre la llibertat? (o en plural, sobre les llibertats). Quines en són les amenaces? Són conquestes irreversibles? Precàries? S'han d'aconseguir a cada generació? On és la dificultat més gran per mantindre-les? En la lluita contra la barbàrie? "La voluntat de poder"? La burocràcia? El despotisme és una qualitat intrínseca de lindividu?

Espai Lluís Vives Les arrels socioeconòmiques d´un malestar creixent | El paper de l'empresa
En els primers moments de la desfeta financera del 2007, molts volíem creure que serviria per abordar el perquè més profund del desastre. No va ser així, de la mateixa manera que tampoc no ho ha estat amb motiu de la pandèmia o de tants altres senyals d'alerta que seguim sense atendre. Ens empenyorem a aplicar unes solucions tècniques als problemes econòmics que, sent necessàries, resulten insuficients; i en assenyalar els moviments polítics de caràcter populista com si foren l'origen del problema, quan no passen de ser-ne una de les manifestacions.

Per reconduir el malestar social arrelat, que es reflecteix directament en el desastre de la política tradicional, ens hem d'aproximar a les seues raons més profundes: l'enfonsament d'un model de societat que acollia la persona i la projectava al futur. Hem desatès les lliçons de la història i no hem considerat l'inalterable de la condició humana: la necessitat d'arrelament i reconeixement.

Per aproximar-nos a aquestes qüestions, comptem amb dos ponents reconeguts per la seua capacitat per anar més enllà del que és evident. Sophie Baby és historiadora i ha centrat la major part de la seua trajectòria intel·lectual a entendre les forces que condueixen al conflicte social i el seu esclat. Antón Costas és reconegut per incorporar a l'anàlisi estrictament econòmica les lliçons de la història i l'aproximació a la psicologia de la persona.

Futurs possibles: els humans més enllà de l'antropocè

Amb el nou segle, la humanitat comença una nova etapa que barreja avingudes científiques enormement prometedores amb creixents incerteses sobre la nostra capacitat de supervivència com a societat. Les bioenginyeries i la intel·ligència artificial poden canviar la nostra relació amb la malaltia (incloent-hi l'envelliment) i fins i tot ajudar a preservar la biodiversitat i lluitar contra el canvi climàtic i els altres efectes negatius de l'Antropocè. Podrem desenvolupar una societat que gaudeixi de noves oportunitats per a una salut individual i global? És possible preservar la biodiversitat en un món on es necessiten cada cop més recursos per sostindre una humanitat encara en creixement? El repte d'aconseguir aquest objectiu requereix no només els recursos per fer-ho real. Cal informar la societat, portar al món de l'educació el coneixement crític, desenvolupar polítiques on la ciència tingui un paper fonamental i lluitar contra la desinformació.

Ens podem constituir com a humanitat?

La humanitat està afectada per desafiaments globals cada cop més interconnectats (crisi climàtica, pandèmies, desplaçament de persones, guerres) que se solen abordar amb iniciatives solidàries, ciència i valors fonamentals com la dignitat, la igualtat, la justícia i la cura del planeta. Per trobar una via de superació d'aquestes antinòmies i constituir-nos com a humanitat, cal entendre què ens fa essencialment humans. Tomàs Marqués, des de la biologia evolutiva, ens il·lustrarà sobre els seus descobriments a primats. Per part seua, Víctor Gómez Pin, filòsof, ens aportarà una mirada sobre aquest segle XXI i el seu potencial tecnològic i de coneixements. Tinguem en compte que els canvis societals es produeixen en períodes molt llargs -com el passatge de l'edat mitjana al món modern- i que el que és nou resulta poc visible per als que ens trobem immersos en aquesta transició que, potser, ens condueixi a una nova humanitat.

Humanitats, ciència, i intel·ligència artificial

Arribats al punt de la clausura, és previsible i desitjable que un corrent d'idees, opinions, dubtes, interrogants i també esperances i llums hagen fluït en aquesta Segona Edició del Dénia Festival de les Humanitats. És molt probable que hàgim compartit la necessitat d'un al·legat en defensa de la reflexió ètica per supervisar la gran disrupció que significa l'anomenada Quarta Revolució Industrial o Segona Edat de la Màquina. Vivim desconcertats una cruïlla en què diferents narratives es disputen la mirada i també l'actitud amb què imaginem un futur cada cop més imminent. O aprofitem l'oportunitat per construir un món millor per a la humanitat i el planeta (realitats inescindibles) o, com no assenyalen pocs experts, ens encaminem cap a l'apocalipsi. La Intel·ligència Artificial constitueix el desafiament més gran que la tecnologia -conseqüència i resultat de la nostra pròpia creativitat i enginy- ens depara com a espècie. Potser no es tracta de res que no haguem sabut des del principi dels temps: amb les mateixes pedres podem construir ponts o murs infranquejables. Dependrà de les nostres intencions i propòsits l'evolució i el desenllaç de les grans transformacions en curs. Només una posició tecnocrítica que privilegii la dignitat de la vida humana hauria de tindre futur. Siga com siga, ens cal conèixer, compartir i afrontar junts aquest desafiant moment que ens toca viure, patir o celebrar. Rescatar la mirada humanista i l'actitud crítica que significa la filosofia (Europa com una actitud, que diria Husserl) emergeixen com una urgència en aquest temps tan complexa com fascinant.

Primera Edició - 2022

Cartell del Dénia Festival de les Humanitats 2022

L'home biònic: podem delegar la nostra sort a les nostres pròtesis?

La societat actual es troba immersa en una de les revolucions més complexes i disruptives de la seua història. Aquesta, a diferència de totes les anteriors, genera una transformació molt més global, subtil i profunda. Aquesta revolució 4.0 està possibilitant un desenvolupament sense precedents de la biotecnologia i, amb això, encoratjant els moviments transhumanistes i posthumanistes de caràcter cibernètic l'objectiu principal dels quals és transcendir l'ésser humà mitjançant la creació d'una nova espècie biotecnològica. Es tracta de la vella idea de l'“home biònic”, un humà augmentat que conjuga la persona i la màquina per augmentar les competències i capacitats biològiques humanes. Tot i això, el camí de l'humà augmentat exigeix ​​grans desafiaments biotecnològics, però també ètics i polítics. Aquest serà precisament el leitmotiv d'aquesta sessió.

Canvis al cos humà: malaltia i evolució

Per definició, els éssers vius són canviants. El mecanisme que hi ha darrere un canvi constant repercuteix, de manera dual, en modificacions que alteren la funció de maneres no predeterminades. Aquesta constant pressió per al canvi duu associada de manera innata el concepte de malaltia. En aquesta sessió es comptarà amb dos ponents expertes en desenvolupament i neurologia, amb qui es compartiran pensaments sobre on venim i cap on va l'ésser humà, incloent-hi el significat evolutiu de les malalties.

Món global, fronteres tancades

Els anys 20 d'aquest mil·lenni seran coneguts com a període de turbulències i amenaces globals, (crisi financera, polítiques d'ajust, pandèmia de la COVID-19, crisi d'inflació, guerra a Ucraïna, crisi climàtica…). Aquests fenòmens han subratllat abruptament la interdependència del món en què vivim i la globalitat dels reptes a què ens enfrontem sense tindre mecanismes de governança global amb què respondre-hi. L'acció davant d'aquests desafiaments ha provocat una disjuntiva permanent entre promoure més cooperació i entendre que els nostres problemes estan lligats als problemes dels altres, o seguir l'impuls a curt termini i inútil de blindar les nostres poblacions per protegir-les. Aquesta sessió de debat reflexionarà sobre totes aquestes qüestions associades a la gestió eficient de la mobilitat humana.

Història: quines lliçons del passat ens poden servir?

L'afamat historiador Tony Judt, a la seua obra Sobre l'oblidat segle XX, ens advertia de la despreocupació pel record del passat. Ens avisava del risc de prendre'ns el segle XX amb lleugeresa i de deixar-ho enrere amb massa confiança i molt poca reflexió: “un món que s'acaba de perdre i ja està mig oblidat”. Ens prevenia que el perill més gran de desconèixer l'esdevingut radicava en la interpretació del present com una època sense precedents, en què el passat no té res a ensenyar-nos. En paraules de Judt el que “el passat ens pot ajudar a comprendre és la perenne complexitat de les qüestions”. Així, tal com assenyala Yuval Noah Harari a la seua obra Homo Deus, el coneixement del passat ens permet comprendre com el transcurs dels esdeveniments ha modelat la nostra tecnologia, la nostra política, la nostra societat, fins i tot els nostres pensaments, temors i somnis.

Societat: com eixir del model patriarcal?

El model patriarcal ha tenyit el nostre món i la nostra societat a un nivell tan profund que fins i tot s'ha normalitzat i naturalitzat un biaix basat en la desigualtat entre homes i dones. És urgent desconstruir un sistema que condemna més de la meitat de la població a viure amb por ia patir diferents formes de violències masclistes pel sol fet de ser dones. Aquesta sessió de debat intentarà analitzar la manera de posar fi al model patriarcal a través dels feminismes.

Assistents al Dénia Festival de les Humanitats

Ficcions: com ens explicarem el món?

Una de les primeres coses que aquest nou segle ha demostrat és que la ciència, les ideologies i les creences no són suficients per entendre el món. Esdeveniments com l'atemptat de les Torres Bessones a Nova York, la crisi financera del 2008/9, la pandèmia de la Covid-19 i la guerra d'Ucraïna han mostrat que l'ésser humà necessita respostes per situar-se en un entorn que canvia massa ràpidament. Com cal posicionar-se en un món on aquests esdeveniments afecten tothom? Quatre ponents, científics, filòsofs i teòlegs intenten proposar interpretacions no només per situar-nos en aquest món, sinó també per respondre als seus esdeveniments de manera productiva, és a dir, més enllà de les ficcions a què estem acostumats.

Vida: canviarà la relació dels humans amb les altres espècies? Com ens alimentarem?

Què ens uneix i què ens separa dels anomenats animals en la relació humà animal? S'ha fet servir la carta del llenguatge i del raonament, el sentit de l'humor i la capacitat d'honrar els morts per afirmar l'excepcionalitat de l'ésser humà, creant un binarisme entre naturalesa i cultura que ens situa en un pla superior i de sotmetiment de la resta d'espècies. Aquest debat intentarà pensar una nova relació amb un món natural al qual també pertanyem.

Espai Lluís Vives: Humanitats i Empresa

Mai en la història de la Humanitat havien tingut les empreses tant de poder ni la Humanitat havia tingut un instrument tan potent per convertir el desenvolupament científic i tecnològic en progrés tecnològic i social. I, alhora, mai la Humanitat ha tingut tant poder per autodestruir-se. I és que el progrés tecnològic i social no és, per si mateix, progrés humà. Aquest debat repensarà el sentit actual de lempresa i la seua funció. Potser és l'hora de l'empresa il·lustrada ia aquesta mutació ens hem d'enfrontar. Qui som? Què volem? On anem? Tres preguntes que ompliran, com la resta del Dénia Festival de les Humanitats, l'Espai Lluís Vives dedicat a l'empresa i les humanitats.

Debat Cap on muta el món empresarial

Ecologia: podem recuperar la confiança en el futur, evitar el món distòpic?

La crisi climàtica fa més difícil que mai creure en el futur. La successió de dades alarmants sobre l'estat del planeta ens preocupa, però també ens paralitza. Sembla impossible fer res per evitar un futur distòpic que es presenta com a inevitable. Tot i això, la crisi ecològica també fa més necessari que mai pensar en el futur. Ara, quan encara és possible aturar i revertir molts dels pitjors efectes de la crisi, es fa indispensable pensar en un futur just per a tothom i, sobretot, com arribar-hi.

Habitar el món

Després de segles d'urbanització i globalització, la cultura urbana ha acabat abraçant tot el planeta. Segurament, el món 'inhabitable' que la triple crisi actual –econòmica; climàtica; sanitària– ens dibuixa, ho és en gran mesura perquè també ens resulten inhabitables les ciutats. És en virtut del que passi i, sobretot, del que no hi passi, que el món ens semblarà més o menys possible com a entorn, com a lloc, com a casa, com a habitació. Habitar bé les ciutats a totes les escales és segurament la millor drecera no tant per poder habitar el món, sinó per poder habitar-lo d'una manera diferent.

Poder: quan es perd la noció de límits

Entre els límits del poder i els defectes de la democràcia navega la política a tot el món, cercant els seus accents econòmics, tecnològics i culturals. L'espectacle és variat i sovint dolorós. Les idees solen ser escasses en xifres absolutes i gairebé nul·les quan es tracta de l'organització i l'administració de les nacions i els pobles a l'escenari que interessa a la ciutadania. La filosofia, l'antropologia i l'autodenominada ciència política estudien el fenomen del poder des de calaixos diferents del gran armari acadèmic. Però no tractar de contrastar i fins i tot de barrejar-ne el contingut pot ser un error, si es tracta de millorar el desencert, aquell “mal encontre” que La Boétie va situar a l'arrel més original de la ciutat i del poder civil. En aquesta sessió es tractarà de cercar exemples i formular algunes preguntes sobre els límits del poder.

Participants

Tercera Edició | 2024

• Verónica Cantó, presidenta de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua
• Àngels Gregori, poeta, gestora cultural i directora del Festival de Poesia d'Oliva
• M. Àngels Francés, acadèmica de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua i professora titular de Filologia Catalana a la Universitat d'Alacant
• Xavier Mas de Xaxàs, periodista, corresponsal diplomàtic de La Vanguardia
• Josep Ramoneda, periodista i escriptor, director de continguts del Dénia Festival de les Humanitats
• John Carlin, periodista i escriptor, autor d'El factor humano (Invictus) (Seix Barral, 2010)
• Remedios Zafra, escriptora i assagista, investigadora a l'Institut de Filosofia del CSIC, Premi Anagrama d'Assaig 2017 per L'entusiasme (Anagrama, 2017)
• Santiago Alba Rico, assagista i escriptor, autor de Ser o no ser (un cos) (Seix Barral, 2017)
• Daniel Gamper, professor de Filosofia Moral i Política a la Universitat Autònoma de Barcelona, ​​autor de De què rius. Beneficis i estralls de la broma (Herder Editorial, 2024)
• Sonia Contera, catedràtica de Física a la Universitat d'Oxford, autora de Nanotecnologia viva (Arpa, 2023)
• Carles Lalueza, biòleg, director del Museu de Ciències Naturals de Barcelona (MCNB)
• Tomàs Marquès i Bonet, biòleg evolutiu, director de l'Institut de Biologia Evolutiva, Barcelona
• Quique Dacosta, xef 3 estrelles Michelin
• Javier Gomá Lanzón, escriptor i assagista, director de la Fundació Juan March, autor d'Universal concret (Taurus, 2023)
• Carolina Ciuti, comissària d´art contemporani i directora de la revista exibart.es
• Puri Mascarell, escriptora, professora de Literatura Comparada i de Teoria de la Literatura a la Universitat de València, autora de Mireia (Dos Bigotis, 2023)
• Antoni Colomina, professor al departament de Conservació i Restauració de Béns Culturals de la Universitat Politècnica de València.
• Ulisses Cortés, catedràtic d'Intel·ligència Artificial a la UPC i director del Grup d'Intel·ligència Artificial d'Alt Rendiment del BSC
• Maria Blasco, biòloga, directora Científica del Centre Nacional d'Investigacions Oncològiques
• Luis M. Martínez, director del Programa de Cognició Humana i el Laboratori d'Analogies Visuals a l'Institut de Neurociències d'Alacant
• Emilio Santiago Muíño, antropòleg, investigador i activista ecosocial, autor de petroli (Arcàdia, 2018)
• Anna Traveset, professora de Recerca a l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats, IMEDEA (CSIC-UIB)
• Cristina O'Callaghan, codirectora del màster interuniversitari en Salut Planetària de la UOC-UPF-ISGlobal
• Adolf Utor, president de Baleària
• Àngel Font, director executiu del CaixaResearch Institute i de Recerca i Salut a Portugal de la Fundació "la Caixa", president de Philea.
• Araceli Císcar, consellera executiva de Dacsa Group
• José-Félix Lozano, catedràtic de Filosofia Moral de la UPV, autor de Codis ètics per al món empresarial (Trotta, 2004)
• Pilar Bonet, periodista, excorresponsal del diari El País a la Unió Soviètica, autora de Nàufrags de l'imperi (Galàxia Gutenberg, 2023)
• Shlomo Ben-Ami, polític, diplomàtic i exministre d'Afers Estrangers d'Israel, autor de Profetes sense honor (RBA, 2023)
• Cristina Gallach, ex secretària general adjunta de les NNUU, ex secretària d'Estat d'Afers Estrangers i membre de Global Women Leaders-voices for change and equality (GWL-Voices)
• Juan Arnau, filòsof i escriptor, autor de Matèria que respira llum (Galàxia Gutenberg, 2023)
• Lucía Lijtmaer, escriptora i crítica cultural, autora de Gairebé res a posar-te i Ofendits (Anagrama, 2019)
• Antonio Ariño, sociòleg, catedràtic de Sociologia a la Facultat de Ciències Socials de la Universitat de València, Premi Nacional de Recerca amb La ciutat ritual (Anthropos, 1992)
• Máriam Martínez-Bascuñán, politòloga, professora de Ciència Política de la UAM, autora de Populismes (Aliança Editorial, 2019)
• Ivan Krastev, politòleg, president del Center for Liberal Strategies a Sofia, autor de Ja és demà? Com la pandèmia canviarà el món (Debat, 2020)
• Luis Ramiro, professor de Ciència Política a la UNED, autor de Radical Left Voters in Western Europe (Routledge, 2023)

Segona Edició | 2023

• Zulfu Livaneli, compositor i escriptor, autor de Serenata per a Nadia.
• Josep Ramoneda, escriptor i periodista, director de continguts del Dénia Festival de les Humanitats.
• Chiara Bottici, filòsofa i escriptora, directora d'Estudis de Gènere i Professora Associada de Filosofia a The New School, autora de Anarchafemminism (Bloomsbury, 2021).
• Cristina Manzano, periodista, directora de Relacions Externes a la Secretaria General Iberoamericana (SEGIB).
• Rafael Villasanjuan, periodista, llicenciat en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
• Cristina O'Callaghan, codirectora del màster interuniversitari en Salut Planetària de la UOC-UPF-ISGlobal.
• Gonzalo Fanjul, director de l'Àrea d'Anàlisi de Polítiques de l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal).
• Pankaj Mishra, escriptor i assagista, autor de fanàtics insulsos.
• Núria Oliver, cofundadora i vicepresidenta d'ELLIS, assessora científica en cap de l'Institut Vodafone i científica en cap de dades a DataPop Alliance.
• Carme Colomina, investigadora principal de CIDOB, especialitzada en la Unió Europea, desinformació i política global.
• Manel Alías, periodista, Premi Nacional de Periodisme i Mitjans de Comunicació 2022.
• Soledat Gallec-Díaz, periodista, directora d'El País (2018/2020).
• Zira Box, professora al departament de Sociologia i Antropologia Social de la Universitat de València, coautora de Reactionary Nationalists, Fascists and Dictatorships in the Twentieth Century: Against Democracy.
• Joanna Bourke, catedràtica d'Història al Birkbeck College de Londres, autora de Set de sang.
• Xosé M. Núñez Seixas, catedràtic d'Història Contemporània de la Universitat de Santiago de Compostela, autor de Curades del llop. Memòries de l'Europa autoritària y Tornar a Stalingrad.
• Aurora Bosch, catedràtica al departament d'Història Moderna i Contemporània a la Universitat de València.
• Maria Soroll, artista visual, investigadora i productora cultural.
• clara Serra, filòsofa, investigadora a la Universitat de Barcelona, ​​autora de Lleones i guineus.
• Antonio Monegal, catedràtic de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada a la Universitat Pompeu Fabra.
• Cristina Monge, politòloga, presidenta de l'associació Més Democràcia.
• Antxon Olabe, economista ambiental i assagista, autor de Necessitat duna política de la Terra.
• Andreu Escrivà, membre del Grup d'Experts i Expertes per a l'Emergència Climàtica de Barcelona, ​​autor de Contra la sostenibilitat.
• Edurne Portela, escriptora, autora de Maddi i les fronteres.
• Marta Sanz, escriptora, autora de Persianes metàl·liques baixen de cop.
• Jordi Amat, filòleg i escriptor, autor de El fill del xofer.
• Enric Balaguer, professor de literatura de la Universitat d'Alacant i escriptor.
• Sophie Baby, historiadora, catedràtica d'Història Contemporània a la Universitat de Borgonya i membre júnior de l'Institut Universitari de França.
• Antón Costes, economista, catedràtic de Política Econòmica a la Universitat de Barcelona i president del Consell Econòmic i Social.
• Jordi Alberich, economista, director de continguts del Dénia Festival de les Humanitats.
• Jordi Mercader, president de Miquel i Costas & Miquel, i president de la Fundació Gala-Salvador Dalí.
• Maite Antón, presidenta de l'Associació de l'Empresa Familiar d'Alacant.
• Patrici Calvo, professor del departament de Filosofia i Sociologia de la Universitat Jaume I, autor de The Cordial Economy. Ethics, Recognition and Reciprocity.
• Martí Domínguez, assagista i escriptor, professor de Periodisme a la Universitat de València, director de Mètode i autor de Mater.
• Núria Montserrat, investigadora ICREA i líder del grup de Pluripotència per a la Regeneració d'Òrgans de l'Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC).
• Ricard Solé, físic, professor investigador ICREA, director del Laboratori de Sistemes Complexos del PRBB, UPF.
• Víctor Gómez Pin, filòsof, catedràtic emèrit de la UAB i investigador a l'École Normale Supérieure de París.
• Tomàs Marquès i Bonet, biòleg evolutiu, director de l'Institut de Biologia Evolutiva, Barcelona.
• Marcela Jabbaz, doctora en Sociologia i professora a la Universitat de València, vicedegana d'Igualtat, Cultura i Participació de la Facultat de Ciències Socials de la UV.
• Arcadi Navarro, catedràtic de Genètica i professor de recerca ICREA a la UPF, director de la Fundació Pasqual Maragall.
• Francesc Colomer, doctor en Filosofia i expert en Ètica i Intel·ligència Artificial, secretari de Turisme de la Generalitat Valenciana (2015/2023).

Primera Edició | 2022

• Ximo Puig, president de la Generalitat Valenciana
• Joan Subirats, ministre d'Universitats del Govern d'Espanya
• Vicent Grimalt, alcalde de Dénia
Ximo Puig amb Joan Subirats, Vicent Grimalt i Adolfo Utor al Festival de les Humanitats de Dénia
• Theodor Kallifatides, escriptor, autor de Timandra y El passat no és un somni
• Josep Ramoneda, escriptor i periodista, director de continguts del Dénia Festival de les Humanitats
• Rafael Yuste, neurobiòleg, catedràtic a la Columbia University, impulsor del projecte BRAIN
• Gustavo Deco, professor de Recerca de la Institució Catalana per a la Recerca i Estudis Avançats i catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra, director del grup de recerca en Neurociència Computacional i el Center for Brain and Cognition de la UPF
• Martha Rodríguez, membre del grup de recerca Ètica pràctica i Democràcia de l'UJI, professora d'Ètica a la UPV i gestora de projectes de la Fundació ÉTNOR
• Mara Dierssen, neurobiòloga, investigadora i professora universitària, experta mundial en el camp de la neurobiologia i la farmacologia
• María Ángela Nieto Toledano, bioquímica i biòloga molecular, investigadora principal a l'Institut de Neurociències (CSIC-UMH) d'Alacant
• Tomàs Marquès, professor de recerca ICREA a la Universitat Pompeu Fabra i cap del grup de Genòmica Comparada de l'Institut de Biologia Evolutiva (CSIC/UPF)
• Michel Agier, antropòleg, professor a l'École des Hautes Études a Sciences Socials (EHESS) i investigador emèrit de l'Institut Francès de Recerca per al Desenvolupament (IRD)
Vicent Grimalt amb Leire Pajín abans de la seua participació al Festival de les Humanitats
• Leire Pajín, directora de Desenvolupament Global a l'ISGlobal, presidenta de la Xarxa Espanyola per al Desenvolupament Sostenible (REDS) i exministra de Sanitat del Govern d'Espanya (2010-11)
• Muhammad Subat, periodista especialitzat en conflicte bèl·lic i en assumptes socials i polítics de Síria i el Pròxim Orient, redactor de la revista online Baynana
• Martin Baumeister, historiador, director del Deutsches Historisches Institut in Rom
• Xosé Manoel Núñez Seixas, historiador i escriptor, catedràtic d'Història Contemporània de la Universitat de Santiago de Compostela, autor de Curades del llop. Memòries de l'Europa autoritària (2021) i Tornar a Stalingrad (2022)
• Heidi Cristina Senante, catedràtica Jean Monnet d'Història i Institucions de la Unió Europea
• Remeis Zafra, escriptora i assagista, científica titular a l'Institut de Filosofia del CSIC, Premi Anagrama d'Assaig 2017 per el Entusiasme
• Najat El Hachmi, escriptora, Premi Ramon Llull 2008 amb L'últim patriarca
• Alba Alfajeme, psicòloga especialitzada en violències masclistes, professora de la Universitat de Girona i autora de Quan cridem els nostres noms
• Carmel Dotolo, professor titular de Teologia de les Religions a la Pontifícia Università Urbaniana, president de la Società Italiana per la Ricerca Teologica (SIRT)
• Ana Carrasco-Conde, professora de Filosofia a la Universitat Complutense de Madrid, autora de Dir el mal
• Javier Sampedro, científic i periodista, va ser investigador del Centre de Biologia Molecular Severo Ochoa de Madrid i del Laboratori de biologia molecular del Medical Research Council de Cambridge
• Santiago Zabala, catedràtic de Recerca ICREA de Filosofia a la Universitat Pompeu Fabra
• Marta Segarra, directora de recerca al Laboratoire d'Études de Genre et de Sexualité-LEGS, del Centre National de la Recherche Scientifique, autora de Humanimals
• Óscar Horta, professor de Filosofia Moral a la Universitat de Santiago de Compostel·la, membre de la Fundació Ètica Animal, autor de Un pas endavant en defensa dels animals
• Juan José López-Burniol, vicepresident de la Fundació Bancària Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona ”la Caixa”
• Jordi Alberich, economista, director de continguts del Dénia Festival de les Humanitats
• César Rendueles, filòsof, sociòleg i assagista, professor de Sociologia a la Universitat Complutense de Madrid, autor de Contra la igualtat d'oportunitats: Un pamflet igualitarista
• Troy Vettese, historiador mediambiental, Max Weber Fellow, autor de Socialisme de la Mitja Terra
• Layla Martínez, politòloga, editora i escriptora, autora de Utopia no és una illa
• Adolfo Utor, president de Baleària
• Antón Costes, economista, catedràtic de Política Econòmica a la Universitat de Barcelona i president del Consell Econòmic i Social
• Ricardo Mairal, rector de la UNED, catedràtic de Llengua i Lingüística Anglesa al Departament de Filologies Estrangeres de la UNED
• Joan Romero, catedràtic de Geografia Humana a la Universitat de València i membre de l'Institut Interuniversitari de Desenvolupament Local (IIDL)
• Ben Wilson, historiador, autor de metròpolis
• Francesc Muñoz, geògraf i urbanista, professor de Geografia a la Universitat Autònoma de Barcelona, ​​autor de Urbanalització, paisatges comuns, llocs globals
• Diumenge García-Marzá, catedràtic d'Ètica a la Universitat Jaume I, director del Departament de Filosofia i Sociologia i director del grup de recerca “Ètiques aplicades i democràcia”
• Eva Anduiza, catedràtica de Ciència Política a la Universitat Autònoma de Barcelona, ​​investigadora ICREA Acadèmia i directora del grup de recerca “Democràcia, Eleccions i Ciutadania”
• Àgueda Quiroga, antropòloga i experta en polítiques públiques, fundadora de Philosoc
• Jaume Casals, filòsof, rector de la Universitat Pompeu Fabra (2013/2021) i catedràtic de Filosofia del Departament d'Humanitats de la UPF
• Keshia Pollack Porter, presidenta del Departament de Salut, Política i Gestió de la Bloomberg School of Public Health, Johns Hopkins University
• Rafael Vilasanjuan, periodista, director d'Anàlisi i Desenvolupament Global a l'ISGlobal i membre del Comitè de Direcció de Societat Civil de GAVI (The Vaccine Alliance)
• Sophy Roberts, escriptora, autora de Els darrers pianos de Sibèria

On són els escenaris?

El festival es divideix en dos escenaris, coincidint al llarg de la programació debats simultanis a cadascuna de les ubicacions. A més, es realitzen alguns esdeveniments paral·lels a altres punts de Dénia, com la carrer Marqués de Campo i la plaça del Consell.

Actuació de dansa durant la inauguració del Festival de les Humanitats

Centre Social

L'Auditori del Centre Social de Dénia acull la meitat de les sessions, incloent-hi la sessió de cloenda. Aquest es troba al bell mig de Dénia, a la direcció Carrer Calderón, 4.

Entrada del Centre Social de Dénia

Sala L'Androna Baleària Port

Es tracta d'una sala situada a la planta alta de la estació marítima de Baleària, a l'escullera nord del port de Dénia. S'hi portaran a terme la majoria de conferències, així com la sessió inaugural del festival.

Sala l'Androna durant el Dénia Festival de les Humanitats

Quant costa?

El preu varia depenent si vols un bo per accedir a diverses sessions o assistir a un esdeveniment per separat. Pots comprar les entrades aquí.

• Bo 12 sessions: 20€
• Sessió individual: 3€