Aquesta setmana es compleixen quatre anys des de l'inici de la pandèmia de la COVID-19, en què els veïns i les veïnes de Dénia van normalitzar l'ús de mascaretes, el teletreball i van descobrir les moltes possibilitats d'un xicotet balcó. Sembla que hagi passat una eternitat, però va ser només fa quatre anys que vam abandonar els carrers per tancar-nos a casa. I no va ser un malson. Va passar.
Quatre anys ja des que la nostra vida va fer un gir de 180 graus i el que semblava una pel·lícula de terror es va fer real. La pandèmia mundial que tant de mal estava fent ja era a casa nostra, i no podíem mirar cap a un altre costat com si res passés.
Durant el matí d'el 10 de març ningú s'entreveia el que anava a succeir aquella nit. La vida continuava amb total normalitat i ens anàvem acostumant a la presència de l'coronavirus, "Una grip llunyana que els mitjans exageraven", En els temes de conversa més distesos.
Durant les primeres hores de la vesprada començaven a arribar rumors increïbles des dels passadissos de la Generalitat, però que havien de ser mentida. I ja va ser entrada la nit, cap a les 22:00, quan l'anunci del president, Ximo Puig, va fer real aquesta grip que no va resultar ser una grip ni tan propicia l'acudit com vam creure. El coronavirus era als nostres hospitals, però no ho vam voler veure fins a la primera mesura que en aquell moment vam veure dràstica i insuperable: les Falles 2020 s'ajornaven.
Només faltaven uns dies per donar inici a la plantà, molts actes importants, com la crida, s'havien dut a terme i fins i tot s'havia fet entrega dels primers premis. Semblava impossible que això poguera succeir perquè al nostre voltant no hi havia gent malalta, però es va optar per prendre una decisió impensable i, a dia d'hui, sabem que va ser un encert.
La festa havia de aparcar. Després d'unes hores de debat intern arribem a entendre-ho, ja que suposava grans massificacions de gent que procedia de molts punts de país en els que podia haver-hi més contagis. Però no imaginàvem que seria la primera restricció i, sincerament, una de les més lleus i assumibles que vivim aquesta setmana.
La setmana en què tot va canviar
Només unes hores després, l'11 de març, es cancel·laven els esdeveniments d'aquella setmana organitzats per associacions i ajuntaments de la Marina Alta. A mitja vesprada començaven les cancel·lacions esporteves, amb la suspensió de el futbol i futbol sala no professional de la Comunitat, Al que va seguir cancel·lacions de cites de la Volta a Peu anunciades el dia següent.
S'estava posant la situació més seriosa del que s'esperava i aquell 12 de març ia ser impossible mirar a un altre costat. Aquesta vesprada es va anunciar el tancament dels centres educatius "Fins a nova ordre". Els estudiants havien de tornar a casa, el que no sabien és que ja seria fins pràcticament finalitzar el curs.
El 13 no hi va haver marxa enrere. Van tancar museus, biblioteques i instal·lacions esporteves. A més, els locals de festa van decidir tancar de forma voluntària aquest cap de setmana com a mesura de prevenció. No obstant això, no hi havia més remei ja que poc després es va anunciar el tancament imminent de l'hostaleria a la Comunitat Valenciana.
Prohibit eixir al carrer
I la bomba va arribar el 14 de març. Es decretava el primer estat d'alarma a tot el país i tots vam haver de confinar-durant dos mesos a les nostres cases, amb tot el que implicava. Va suposar un canvi de vida abrupte que ningú esperava i que intentem portar amb optimisme.
Ja han passat quatre anys des que la nostra vida canviés... per sempre? Ho pensàvem, es parlava de nova normalitat, però la veritat és que és una normalitat igual de vella que sempre. La vacunació va ser un èxit, les mesures preventives també, però ja tot ha quedat en l'oblit i sembla que siga una cosa que n'han viscut altres.
