vaig conèixer a Pep Marí a l'Ajuntament, en la legislatura de l'any 2011, i ara, he de dir que va ser un autèntic plaer que la vida el posés en el meu camí.
El recordo seriós en el seu treball, amb una gran preocupació pels temes que ell havia portat en els seus regidories (governació, senyalítica i platges, Sobretot).
El recordo sempre amb un somriure permanent i amb una broma de les seues i un acudit sempre preparats.
Amb el temps, la vida ens va unir com pares de la mateixa classe i vaig tindre el plaer de conèixer a la seua dona, María José, una dona encantadora i als seus fills Aleix i Josep.
veïns de les Rotes, Ho recordo orgullós de les tomaqueres que tant tenia cura i que tan saborosos tomàquets li donaven i ell, tan excepcional com era, et preparava una bossa per a casa abans que et donessis compte, no sense abans advertir-del que anaves a gaudir amb la seua sabor.
Recordo també moltes xerrades sobre Dénia, sobre el que havíem i el que no havíem de fer, cada un amb el seu punt de vista, però sempre amb un respecte total i absolut per l'altre, buscant solucions i alternatives que milloressin la nostra ciutat.
Fa tan sols un parell de setmanes vam estar a casa, amb la família, felicitant les festes i desitjant-nos el millor per aquest nou any.
I de sobte i inesperadament, i a l'inici d'aquest any que ens acabàvem de felicitar, massa jove, Pep ens deixa.
Aquesta és la part bona de la política: permetre conèixer a una gran persona a qui he admirat per la seua profunda dedicació a la seua ciutat i per la seua entrega absoluta als seus ideals. En aquests temps en què els polítics estan tan desacreditats he de recordar a persones com Pep Marí, mostra de la bona gent i dels bons amics i de el respecte i la tolerància per tots els punts de vista.
Descansa en pau, amic Pep. Des les Rotes, sobretot en els passejos en què ens paràvem a fer "la xarraeta", et trobarem a faltar.
