Em dic Verònica Mengual. Som quatre infectats en la meua família per coronavirus. El pare dels meus fills i els meus nens hem caigut com mosques. Si em pregunten d'on ho ha pescat la meua família, m'atreviria a dir sense gens ni mica de dubtes que a la Residència d'Ancians Santa Llúcia de Dénia. Per què diria això? Perquè des de fa més de set anys el pare dels meus fills és el jardiner d'aquest recinte i perquè per les dates, ell es va infectar en aquella primera onada que va deixar gairebé una trentena d'infectats a la residència. Em puc equivocar? Sí. Tinc dret a enfadar-me quan diuen que sobrava una vacuna? Sí.
Hui dimecres ens hem aixecat del llit per primera vegada en gairebé una setmana, gairebé tots, perquè el pare dels meus fills seguix sense forces i s'ofega a l'respirar. Més ens hauria valgut no mirar les notícies, especialment una que diu que una regidora socialista es va vacunar perquè sobrava una vacuna. No crec que sobrés, senyora meua, perquè potser fora d'aquest jardiner que porta treballant en la Residència més de set anys, i perquè en el seu moment també es van negar a fer-los les proves PCR (o les que feia el senyor Antonio González) quan es va destapar la pandèmia, tinguera més dret a tindre aquesta dosi. Potser no. S'excusen en que pertany a un altre departament. Ric jo, sense humor, de la seua suposició, més quan he vist els meus dos fills al llit amb por morir-se per la malaltia, i plorant per veure el seu pare ofegar-se. Més quan la classe de fill xicotet ha estat confinada, perquè, potser, sobrava una vacuna. Perquè la meua mare és factor de risc i al meu nebot també ho hem contagiat nosaltres.
¿Sobrava? Un peó mileurista de l'ajuntament de Dénia a què no s'ha tingut en compte ni a l'hora de fer un simple test, que els van obligar en el seu moment des de Recursos Humans a tindre-ho en compte. ¿Sobrava una vacuna? I de nou veiem que dimitir no és un verb.
Si van a utilitzar l'excusa dels departaments, pensin-ho detingudament. S'ha vacunat a tot Déu en la Residència, per criteri, per decència i perquè era el que havia de fer-se. A tots menys a l'jardiner que s'ha posat amb quaranta de febre, que ens hem alternat per cuidar-nos entre ell i jo i els meus fills. Amb un gos que no baixa al carrer durant fa set dies.
¿I els conserges que depenen d'Educació i treballen a la Residència? Entonin el mea culpa i ja que no poden tornar el temps enrere i fer les coses bé, háganlas ara. ¿Sobrava una vacuna? No sóc una persona espiritual, però per amor de Déu, no tornin a dir que sobra una vacuna, no quan la meua família està com està perquè la classe política s'ha saltat les lleres i de nou posa en risc a què no hauria de estar-ho. Set anys a la residència i cap consideració per part de cap polític. D'un departament es donen la culpa a l'altre. Però sobrava una vacuna.
El que m'impulsa a demanar que faci una reflexió, senyora regidora, com comprendrà, és el monumental empipament que arrossego a l'veure les seues explicacions que ni m'importen, ni les vull, ni em satisfan. El pare dels meus fills ... aquest que portava treballant set anys i que podia ser un risc per als propis residents i ha estat un risc per a la seua família, ¿no mereixia vacunar-se abans que vostè?
De què em serveix a mi que em diguin que no s'han abaixat els sous des d'aquesta pandèmia, perquè treballen més que abans, quan no es té un en compte a un treballador pel qual vostès han de vetllar? Háganselo mirar, perquè m'importa tres parells de nassos que sigan rojos, blaus, liles, verds o morats. Considero que han jugat amb la salut de la meua família i això no ho vaig a perdonar.
