Breu història de Dénia

La història de Dénia (Alacant) gira al voltant de la seua castell i el port. Més de 2000 anys d'història en què diferents civilitzacions van passar per aquestes terres i que va recollir l'historiador Roque Chabàs al llibre Història de Dénia en l'any 1886.

Actualment cal destacar la important tasca de difusió del nostre passat que realitza el bloc sobre història de Dénia en què treballen Jaume Sau Moncho, Vicent Martí La Peña i Josep Antoni Ahuir Domínguez, tres experts en història que periòdicament publiquen reportatges sobre diferents temes relacionats amb la història de Dénia i la Marina Alta.

Els orígens de Dénia

Al llarg de la història s'han detectat en diferents punts del terme municipal de Dénia restes arqueològiques que indiquen que aquí van habitar ibers, fenicis i grecs. Les restes de poblats en l'Alt de Benimaquia oa la Penya de l'Àguila així ho testifiquen. De fet a aquests últims s'atribueix la primera denominació del municipi, ja que es creu que aquí es situava Hemeroskopeion.

Dianium, la Dénia romana

L'excel·lent ubicació de la zona, en un enclavament privilegiat a la Mediterrània molt a prop de la ciutat fenícia d'Eivissa i punt d'entrada a la península, va fer que els romans la conqueriren, batejant-la com Dianium.

La nova urbs va aconseguir un gran apogeu gràcies a la importància del seu port. Entre la primera meitat del S. I d. de C. i mitjans del segle II d. de C, Dianium experimenta l'apogeu econòmic amb grans viles esclavistes dedicades a la producció de vi i oli cap Gàl·lia, Ligúria i Roma. D'aquesta època és l'inici de la producció d'àmfores i rajoles de la vila de l'Almadrava.

També en aquesta època es va produir l'apogeu urbà de Dianium, quan es creu que es van construir edificis de prestigi com termes públiques, un teatre o un circ. Però a finals del s.IV, i amb un imperi romà ja cristianitzat, l'Imperi es divideix en dos i els bàrbars ocupen Hispània. L'any 472, l'imperi d'Occident desapareix i els visigots pacten amb els hispano-romans l'ocupació de li península.

Dos segles després, l'any 624, la província bizantina de Spania és conquerida pels visigots que creen, entre d'altres, el bisbat de Dénia, que acudeix als concilis toledans des de l'any 636.

L'època musulmana: Daniya

La monarquia visigoda era electiva, el que va suposar lluites constants entre els nobles per fer-se amb el poder. Amb l'arribada del s.VIII, enmig d'una guerra civil, un dels bàndols pacta amb un nou poder que apareix en el nord d'Àfrica: l'Islam.

Després d'anys de lluites, pactes i capitulacions, comença la islamització i arabització de la península. En aquest moment, la Dénia portuària i comercial ha decaigut fins a ser, amb prou feines, un refugi de pirates. Tres segles després de l'annexió a l'imperi musulmà, al s. XI, el funcionari de la cort Mujahid es va proclamar emir i nomenar Daniya com a capital de la Taifa, convertint a Daniya en una medina. En aquesta època es van construir l'alcassaba del castell, una mesquita, banys i ravals fora de les muralles. És un moment d'esplendor en què Daniya bull de vitalitat cultural i encunya la seua pròpia moneda.

En 1076, la taifa va perdre la seua independència per formar part de la Taifa de Saragossa fins que el 1091 els almoràvits reunifiquen Al-Andalus. En Daniya realitzen diverses construccions defensives i reorganitzen els barris.

La conquesta cristiana: Dénia

En 1238 Jaume I conquesta València i anys més tard, en 1244, després de la capitulació de la vila de Dénia, es va expulsar als musulmans i el terme de Dénia va quedar despoblat. Al llarg del segle XIII es succeeixen revoltes mudèjars mentre hi ha intents fracassats de repoblar el terme de Dénia. Per aquesta època Dénia pertany a la Corona d'Aragó. Entrat el segle XIV Pere III, ja rei de la Corona d'Aragó crea amb el terme de Dénia i altres territoris veïns el Comtat Real, que donarà posteriorment a Alfons d'Aragó. Se succeeixen els anys i, en 1431, Joan de Trastàmara lliura el comtat al noble castellà Diego Gómez de Sandoval i Rojas.

El S.XV va significar el renaixement de Dénia. Per protegir el seu govern municipal, a la Vila, es construeix la torre del Consell, la de les Puces, la torre Roja i la de la Guàrdia. En 1452, enmig d'una guerra amb Castella, els habitants de Dénia demanen deixar de ser vila senyorial, una petició de la qual es van fer ressò a València i va provocar que les milícies d'ambdues ciutats ocupessin el castell i expulsessin al govern.

En 1477, després d'intents de recuperar la senyoria del terme de Dénia, Diego Gómez de Sandoval i Rojas rep en castell i la vila de Dénia. És en aquesta època quan es construeixen les denominades ermites de conquesta (Santa Paula, Saint Lucia i Sant Joan).

Diego Gómez de Sandoval i Rojas és nomenat primer Marquès de Dénia en 1487 per Ferran el Catòlic. El comtat queda en mans dels Sandoval durant diverses generacions i en 1609 Francisco Gómez de Sandoval i Rojas, V Marquès de Dénia i Duc de Lerma impulsa l'expulsió de més de 40.000 moriscos a través del port de Dénia amb destinació Orà. El 1612, i gràcies a la seua bona relació del Duc de Lerma amb el rei Felip III, la denominació de Ciutat, sent Dénia la sisena ciutat del Regne de València amb aquest reconeixement.

La ciutat de Dénia va participar obertament en la Guerra de Successió al segle XVIII apostant per l'Arxiduc Carles, que va ser proclamat rei a Dénia. Però els partidaris de Felip V van prendre represàlies contra la ciutat, destrossant edificis i provocant la crisi a Dénia.

En 1735 havia a Dénia a penes 257 famílies. És el moment de renéixer després dels atacs construint una nova església parroquial i acabant l'església del nou convent de Sant Antoni. En 1775, i amb l'alliberament del comerç americà, el port i la ciutat recobren la seua importància comercial, l'agricultura progressa i creix un barri incipient: Baix la Mar.

El drama de l'enfonsament de la fragata Guadalupe va posar en evidència la falta d'interès del marquès i va precipitar la Real Ordre de Carlos IV per incorporar el port, el terme i la ciutat de Dénia a la Corona de nou en 1804.

El segle XIX: l'esplendor de la ciutat gràcies a la passa

El S. XIX marca l'inici de la indústria de la passa a Dénia, un comerç que va permetre a la ciutat assolir el seu màxim esplendor. Dénia creix i el Castell es ven a mans privades que el converteixen en una finca per al cultiu de la pansa.

En aquesta època, gràcies a un projecte de l'arquitecte Patricio Ferrándiz, s'uneix la ciutat amb el port, es construeix el Teatre Principal, el carrer La Mar i els magatzems de Morand. També es construeix la Glorieta, I s'inaugura la fàbrica del gas per a la il·luminació viària i d'ús domèstic. Dénia és una ciutat moderna amb diaris, casinos, cafès, bancs i teatres, i en 1884 s'inaugura l'Estació del Nord (actual museu de la joguina).

Amb l'arribada del S. XX Dénia deixa enrere la indústria de la pansa i floreixen les fàbriques de joguines que identificaran a la ciutat durant la primera meitat del segle. Però la ciutat no és aliena als seus atractius turístics i, en els anys 60, es converteix en focus del turisme nacional i internacional, indústria que encara hui perdura a la ciutat.

fotos