Estem en el qual seria el primer cap de setmana de festes, però l'alerta sanitària de l'coronavirus ha canviat molts dels nostres plans. Les Festes de la Santíssima Sang han evolucionat amb la societat de Dénia i han anat canviant al llarg dels anys. Dénia.com fa un repàs a gran part de el segle XX basant-se en l'article de Vicent Balaguer "La festa de l'any 1901 a l'any 1975", Que apareix en el llibre de Festes de la Santíssima Sang de 1994 i que ha facilitat l'Arxiu Municipal. Gràcies a ell vam descobrir quines altres circumstàncies històriques han fet que Dénia es quedés sense festes, i moltes més curiositats.
1926 va ser el primer any en què va haver-hi Bous a la Mar. La primera plaça es va adossar a una paret de les antigues Drassanes (Drassanes), formant un rectangle amb taulons i troncs. Es van celebrar també el 1927, 1928 i 1929, fins que va arribar un telegrama de l'Ministeri de l'Interior que recordava una norma per la qual es limitaven les curses de braus a places permanents. Això, sumat a la crisi econòmica ia l'arribada de la Guerra Civil, va fer que els Bous a la Mar s'interrompessin fins a 1943. Aquest any es van reprendre fins a 1949 (excepte el 1944), i van ser realitzant-esporàdicament fins que el 1961 van tornar ja sense més aturades.
La Guerra Civil interromp les festes de 1936 a 1939
La proclamació de la II República el 1931 va provocar un cert gir de la festa, que fins aquells moments s'havien basat principalment en actes religiosos. La corporació municipal va passar a cridar-les "Festes d'Estiu". Eren moments de crisi econòmica, de fet s'havien posat en marxa ajuts públics per a obrers sense feina. Per això, diversos regidors s'oposaven al fet que les festes les pagués l'ajuntament, que ja tenia molta despesa social. Finalment, l'ajuntament de Dénia sí que va córrer amb les despeses de les festes, que van costar 2504 pessetes (al voltant de 15 euros), Considerant que atreien forasters i que això repercutia en l'economia local. En els anys següents també es va seguir limitant la despesa, perquè la crisi continuava.
Un terrible incendi en moments convulsos
En 1936 va succeir un fet que va marcar el moment: al gener d'aquest any es produïa el incendi de l'església del Convent de les Agustines per un curtcircuit. Tot va quedar arrasat, inclòs l'altar de la Santíssima Sang. La intervenció valenta d'un veí, José Baldó, va salvar la imatge de l'Crist Yaciente de la Santíssima Sang. Així ho explica Vicent Balaguer:
"Un grup de persones creients, Mentre contemplaven impotents l'incendi és, proferiren Insults de lladres, estafadors I ALTRES acusacions contra l'Alcalde -aleshores, Agustín Munt Ordínez- i cadascún dels regidors de l'Ajuntament, per relacionar l'incendi amb la ideologia republicana, majoritariament, de la Corporació Municipal, Quan Després és comprovà el caràcter fortuit de la malifeta. Eixa actitud va donar peu al fet que l'alcaldia denunciés a els Insults d'aquells i aquelles sector Davant de l'JUTJAT. Eren moments d'alta tensió social i política, a els preludis de la Guerra Civil que prompte arribaria i que hauria d'interrompre, Fins el 1939, la festa, la nostra festa major dedicada a la Santíssima Sang. "
Més dates i moments clau
Durant els primers anys 40 les festes van continuar amb el pressupost molt ajustat, destinat principalment als actes religiosos, com les processons. El 1948 comença la la col·laboració de l'món faller en els festes de la Santíssima Sang. Apareixen nous actes i les festes s'amplien, coincidint amb les creació de les primeres falles a Dénia: Oest, Roques, Centre i Mar. A partir del 1949 les comissions falleres comencen a col·laborar a les festes amb l'elaboració d'una carrossa, per la qual cosa rebien un ajut econòmic de 1000 pessetes al principi (uns 6 euros), a part del premi per a la carrossa guanyadora.
També el 1949 es va triar a la primera Reina de les Festes de la Santíssima Sang, Vicenta Bertomeu, que en la següent fotografia apareix envoltada de les autoritats i d'un famós actor de moment, Fernando de Granada.
