societat

Dénia va ser el terme més afectat per incendis durant l'any passat

10 de desembre de 2019 - 12: 18

El Observatori Marina Alta, entidad CREAMA que recoge en su web todos los datos estadísticos sobre nuestra comarca y los municipios que la integran, lanza una nueva infografía con datos referidos al entorno medioambiental con el que convivimos.

Imatge: superfície incendiada i principals causesSuperficials incendiada i principals causes

La gestió i manteniment del nostre territori com la protecció de l'medi ambient són claus fonamentals en el desenvolupament dels municipis, això comporta una implicació cada vegada més gran per part de la ciutadania en primera instància i pels organismes competents en la gestió i administració sostenible dels seus localitats. Hi ha un moviment creixent dirigit cap a un creixement local sostenible i integrador que entre els seus diferents eixos es destaquin polítiques de conservació i protecció dels seus recursos naturals. En aquesta línia es ressalta la protecció i cura del nostre entorn; base fonamental per a un creixement intel·ligent i solidari de transformació de el model actual crític amb el medi ambient cap al proteccionisme, cura i consciència de el patrimoni natural.

Una de las grandes preocupaciones anuales es la cantidad de incendios acaecidos. Durante el 2018 se han registrado 22 incendios en la Marina Alta, de los cuales casi la mitad son provocados. Algo más de 27 hectáreas fueron afectadas por incendios en 2018 según datos provisionales de Conselleria de Agricultura, Desarrollo Rural, Emergencia Climática y Transición Ecológica. El término municipal más afectado ha sido Dénia (48% del total de la superficie quemada en la Comarca), aunque en número de focos, Xàbia es el área territorial con más incendios (4). Desde la Conselleria se contabilizan 20 depósitos de extinción en la Comarca.

Els incendis a l'última anualitat registrada augmenten en més del doble tant en nombre com en hectàrees cremades respecte a l'2017. Ressaltem el gran incendi (gairebé 690 ha) de l'2016 al paratge de Cims de el Sol situat al Poble Nou de Benitatxell.

Les conseqüències de l'canvi climàtic

Els efectes de l'canvi climàtic no només es perceben a la terra, les masses d'aigua de la superfície i mars també es veuen afectades. Segons la Fundació CEAM (Fundació Centre d'Estudis Ambientals de l'Mediterrani-CEAM) ressalten que en les últimes dècades la temperatura de la superfície de la mar mediterrani ha augmentat de mitjana 1,3ºC -aconseguint en algunes parcel·les un increment de fins a 2ºC-.

Mitjanes de pluja i sol

Segons l'Enquesta d'Infraestructures i Equipaments Locals a la Marina Alta s'identifiquen 161 dipòsits d'aigua que donen servei a tots els nuclis de població la titularitat o gestió pot variar. Entre tots ells alberguen un volum de més de 233.000 m3, destacant el municipi de Calp pel que fa a major volum útil emmagatzemat en els seus dipòsits per subministrar als seus nuclis de població (en altres casos, dipòsits ubicats en un determinat municipi poden prestar servei a la seua propi municipi com a altres confrontants).

A la Marina Alta es sap de la riquesa paisatgística que aglutinen les seues localitats. Prova d'això són els paisatges protegits que la Generalitat Valenciana ressalta entre els seus figures de protecció d'espais naturals. Dins de la xarxa natura 2000, com Xarxa Ecològica Europea d'àrees de conservació de la biodiversitat figuren els llocs d'interès comunitari i les zones d'especial protecció per a les aus. Aquestes àrees comprenen la superfície preservada més àmplia, amb gairebé la totalitat de la superfície protegida de les seues 23.000 ha i 21.000 ha respectivament. (97% i 89% protegit respectivament). Som la 4ª comarca de la província amb més superfície protegida respecte a la superfície del seu territori).

Espais protegits i residus

Pel que fa a la recollida de residus, l'Enquesta d'Infraestructures i Equipaments Locals publica sèries històriques sobre recollida d'escombraries. Tenint en compte que està pendent d'acabar els registres de 2018, es mostra la tendència creixent de generació i recollida de residus, en concret residus dipositats en els contenidors de reciclatge. Aquests valors indiquen, d'una banda, l'augment anual de consum per habitant de productes reciclables i també manifesta una major consciència social pel reciclatge.

Es requereix més esforç de polítics i empresaris

Malgrat les iniciatives i bones intencions per solucionar els nostres problemes amb l'entorn natural, la realitat és que la situació ha empitjorat. El canvi climàtic s'ha accelerat i des de la posició política, empreses i col·lectiu científic s'han de concentrar esforços i recursos en definir estratègies on l'eix comú sigan les persones i el planeta com a centre de el model econòmic, posant especial focus en les persones. Han d'aportar solucions cap a un territori sostenible o un territori conscient enfocats en la regeneració d'ecosistemes i respecte a l'entorn.

Aquesta línia d'acció marca un dels eixos fonamentals de l'acompliment de les estratègies de desenvolupament sostenible. Una proposta és enfocar esforços a implantar un model territorial circular on l'objectiu és que el municipi s'acosti el màxim a l'residu 0, és a dir, minimitzar l'entrada de residus en els diferents processos / sectors del municipi, optimitzar el que ja està dins de l' sistema i minimitzar el nombre de residus no aprofitables generats. Minimitzar l'extracció de recursos té un impacte positiu sobre la naturalesa i redueixen les emissions de CO2.

El passat 25 de novembre de 2019, segons l'Organització Meteorològica Mundial (OMM), els nivells dels gasos d'efecte hivernacle que atrapen la calor a l'atmosfera han arribat a un nou rècord sense precedents. A la Comunitat Valenciana les emissions en 2018 han estat de gairebé 9 milions de tones, aquestes emissions de CO2 han estat un 37% superior a la quantitat assignada gratuïtament. En la recent cimera climàtica celebrada a Madrid sorgiran models per al canvi climàtic. Europa com a primer continent a declarar l'alerta climàtica té a països com Espanya o França que marquen l'objectiu disminuir les emissions de CO2 respecte a 1990 de l'55% per al 2030.

Veure 1 comentari
Aquesta pàgina és una versió optimitzada per a dispositius mòbils. Veure versió original.
Eixir de la versió mòbil