UNED Dénia reuneix catedràtics i catedràtiques d'història i política així com experts i expertes en investigació i terrorisme per estudiar i debatre sobre les diverses manifestacions de violència política al llarg de la història d'Espanya.
La violència política ha estat un fenomen recurrent en l'Espanya contemporània. Tot i que les guerres civils, des de les carlines del segle XIX fins a l'iniciada el 1936, constitueixen la manifestació de violència més significativa, no es pot ignorar la incidència que els fenòmens violents de menor magnitud, com insurreccions revolucionàries, atemptats terroristes i accions guerrilleres, han tingut en la nostra història.
En el curs es va posar especial atenció a les violències més representatives ocorregudes en diferents períodes històrics, com la violència anarquista, la violència política i insurreccional durant la Segona República (1931-1936), la repressió del règim franquista i la violència de l'oposició antifranquista ; analitzant també l'acció terrorista d'ETA, en els anys finals del franquisme i la transició i els atemptats jihadistes.
Els objectius del curs van ser: analitzar la violència política en la història d'Espanya, comparar les diverses manifestacions de violència política enquadrades en el seu període històric i entendre les diferències entre accions violentes: insurrecció, revolució, terrorisme.
El curs, patrocinat per l'Ajuntament de Dénia, va estar dirigit a tot el públic interessat i va ser presentat per la Sra. Raquel Martí Signes, Directora el CA UNED Dénia, Ángel Herrerín López, Director del curs, Professor Titular, Director del Departament d'Història Contemporània a la UNED, Miguel Serra Bonet, Professor Tutor de la UNED Dénia i coordinador del curs, i per Jaume Tortosa Amor, Secretari del CA UNED Dénia.
El primer dia 22 de juliol va ser inaugurat amb la conferència L'atemptat personal com a tàctica revolucionària per Ángel Herrerín López, i la conferència La propaganda pel fet anarquista per Miguel Serra Bonet.
Les dues conferències es van fer de manera simultània en un innovador format, el d'un diàleg entre tots dos ponents, 1 conversatori en què els i les estudiants van agrair la participació, convertint-se la conferència en un acte proper i amè.
Tots dos ponents van ressaltar la importància de veure les accions dins d'un context històric, destacant Àngel Herrerín que "El segle XIX és un context d'un segle revolucionari a 100%".
Durant el segon dia, i després de la gran acollida del dia anterior, les conferències van continuar tenint lloc en format de diàleg entre els i les ponents.
Durant el matí van tindre lloc les conferències Violència política i insurreccionalismo durant la II República, Per Mª Dolores Ramírez Barranco, Professora Tutora UNED Dénia, i Violència i repressió a temps republicans per Eduardo González Calleja, Catedràtic d'Història Contemporània a la Universitat Carlos III.
Mª Dolores Ramírez Barranc va destacar que "La República va arribar en el pitjor moment, en una crisi econòmica, ia més en l'avantsala d'aquesta rivalitat entre tres grans ideologies: feixisme, comunisme i liberalisme. I aquí és on es poralizó un poc tot, en contra d'aquesta por, aquesta por econòmic, aquesta por al totalitarisme comunista o aquesta por al totalitarisme feixista ".
Eduardo González Calleja va fer també èmfasi en aquest context internacional: "És un context marcat per aquesta crisi de les democràcies i l'avanç de l'totalitarisme dels anys 30" en el qual sorgeix la República Espanyola "(...) que sorgeix en un moment especialment desfavorable " per l'escassetat de recursos per poder realitzar les reformes desitjades.
Durant la vesprada la jornada va continuar amb les conferències La dona a la lluita antifranquista per Mónica Moreno Seco, professora titular de la Universitat d'Alacant, i La resistència maqui a la dictadura de Franco per Secundino Serrano Fernández, historiador i professor d'IES.
Mónica Moreno Seco va destacar que "Per a moltes d'aquestes dones jutjades i processades, es convertia en un agreujant, el fet que vestissin pantalons, prenguessin les armes o el fet que tinguessin un comportament irregular en termes catòlics".
Sobre la resistència Maqui, Secundino Serrano ha afirmat que "A molta gent només li va quedar un dilema: la muntanya o la mort. Al principi va ser una cosa espontània, no va ser una cosa organitzat ". "El franquisme era una ideologia de violència".
En el tercer i últim dia es va parlar i reflexionar sobre el terrorisme d'ETA i el terrorisme gihadista.
Prosseguint amb el format de debat, Gaizka Fernández Soldevilla, professor i Responsable de l'Arxiu, Recerca i Documentació del Centre per a la Memòria de les Víctimes del Terrorisme, va exposar sobre el tema de la seua ponència El terrorisme en el tardofranquisme: ETA que es va enllaçar en un diàleg amb la ponència El terrorisme gihadista i els atemptats de l'11M per Juan Avilés Farré, catedràtic d'Història Contemporània de la UNED.
Com en els anteriors dies, el debat va ser moderat per Ángel Herrerín López, Professor Titular, Director del Departament d'Història Contemporània de la UNED i director del curs.
Gaizka Fernández Soldevilla va explicar que "El context d'ETA, és un context molt concret, diferent al d'altres grups. ETA neix el juliol del 59 (...), neix en un context molt concret, el d'una dictadura, que fa més creïble el discurs nacionalista (...) ", Puntualitzant més endavant que "El terrorisme d'ETA és contra la transició democràtica".
Juan Avilés Farré, per la seua banda, va destacar que "El terrorisme tendeix a generar teories conspiratives per diversos motius: pel seu fort impacte emocional, per la dificultat d'admetre que xicotetes causes tinguin grans efectes i perquè els actes terroristes són, llevat dels raríssims casos en què resulten d'una iniciativa purament individual, resultat de conspiracions prèvies (entenent per conspiració un acord secret entre diverses persones per fer mal a tercers) ".
Va ser un curs participatiu que va despertar gran interès entre els i les assistents, i que va complir amb la idea inicial, en paraules d'Ángel Herrerín López, de "No simplement parlar dels diferents moments de violència que hi ha hagut a Espanya, sinó reflexionar un poc sobre aquesta violència, sobre el moment en què estem vivint però prenent com a referència aquests altres moment històrics que hem viscut".
