Dénia.com
Cercador

Vicent Grimalt: «Si ens portem bé, continuarà contagiant gent però no haurem de tancar-nos»

11 de setembre de 2020 - 07: 31

El coronavirus ens ha colpejat de ple a cada persona i família de l'globus, sense importar el lloc on resideixi. A Dénia no està l'excepció, on hem hagut de viure confinaments, contagis, hospitalitzacions i, molt lamentablement, algun mort.

I no només la COVID ens ha atacat la salut, sinó també ha arrossegat l'economia, els negocis i la manera de vida de les persones. A més, hi ha un gran desconcert a l'enfrontar-nos a una cosa que no coneixíem i del que ningú va avisar.

Encara a dia d'hui queden per resoldre gran quantitat de dubtes sobre com actuar i què és el que passa, i passarà, al nostre voltant. Per això, l'alcalde de Dénia, Vicent Grimalt, Ens ha concedit una entrevista per poder donar un poc de llum entre tanta confusió i perquè ens expliqui com viu l'alcalde d'un municipi una cosa que ataca a tot un planeta.

PREGUNTA. Imagino que aquest està sent l'exercici més difícil des que vas començar a dedicar-te a la política. Quin és el balanç que fas de l'actuació de l'Ajuntament fins hui durant la crisi sanitària?

RESPOSTA. Evidentment, ha estat l'any més complicat que hem tingut des que em dedico a la política, i penso que des de fa moltíssim temps abans de dedicar-me jo a la política. Una situació com aquesta no havia passat mai.

Partint de la base que ningú, ningú, estava preparat per afrontar una situació com aquesta, evidentment a el principi vas molt desorientat. Perquè has de fer el que diuen des del Govern central o des de Conselleria, l'Ajuntament no estava preparat a nivell tècnic i informàtic per treballar des de casa, les mesures són tan noves i sorprenents que costa molt adaptar-... Però bé, a la fin treballant moltíssimes hores tots, no només polítics sinó també tècnics i funcionaris de l'Ajuntament, ràpidament ens vam posar mans a l'obra i en poques setmanes estàvem treballant gairebé amb normalitat.

El que passa és que és una situació tan, tan, complexa, i amb tants efectes secundaris, que no és fàcil de gestionar.

P. A més del tema d'haver de treballar des de casa, quin creus que ha estat el moment més dur per a la gestió municipal de l'estat d'alarma i la nova normalitat?

R. Són moments diferents. D'una banda, quan et diuen que per culpa de la COVID s'ha mort una persona que apreciaves o coneixies. De l'altra, quan t'adones de la repercussió socioeconòmica que porta la situació aquesta, havent tantíssimes famílies que ho estan passant malament i que saps que durant molts mesos van a passar-ho malament.

Afrontes aquesta situació quan véns "d'haver eixit", entre cometes, de la crisi del 2008, que la recuperació començava a veure i tornàvem a una estabilitat, i de sobte et peguen una hòstia com aquesta i et quedes totalment desubicat.

P. És clar, perquè no s'esperava.

R. Cap s'espera açò. Nosaltres no som els primers de l'Univers. "Som el primer món. Això que passi a l'Àfrica o alguns països d'Àsia ... D'acord, bo. Però a nosaltres? ¿Que no som els més guais?" Doncs no.

A la fi t'adones que tots som iguals i que un virus com aquest no diferencia un primer món, d'un segon, d'un tercer o d'un quart. Afecta a tots per igual i som igual de febles enfront d'un món, que som nosaltres els que ens estem carregant el medi ambient i la natura. Aquí la manipulació la fa l'ésser humà, no la fa cap altra espècie animal.

P. Una de les coses que m'han sorprès ha estat aquesta, la quantitat d'explicacions que es demanen a governants, fins i tot de pobles, quan és una cosa que ha colpejat en tots els racons a el mateix temps. Però clar, hi ha molta crispació, imagino.

R. Hi ha molta crispació perquè a la gent els ha agafat com els ha agafat. En el món fester, per exemple, no és que només afecti els que se'n van de festa, sinó que copeja a què fa els vestits de Moros, a les bandes de música o als que tiren coets. Això ho arrossega tot.

A més, a nivell de treball, evidentment quan tanquen els negocis o tanquen les empreses dius: "¿i a la fi de mes què faré?" Per molt que s'hagen rebut ajuts. Però no és una cosa que des del Govern central, que és el que tenia la batuta per dirigir i donar les instruccions, s'hagi fet millor o pitjor.

Davant d'una situació com aquesta que ningú s'espera, que ningú té dins del seu guió del que pot passar, qualsevol país d'Europa, en aquest cas, reacciona igual. Va començar pegant super fort a Itàlia i després ens va venir a nosaltres. Aquí ningú s'ha quedat sense tindre un greu problema.

"És una situació tan complexa i extraordinària que calia afrontar-la entre tots"

I a sobre quan ixen descerebrats com el Primer Ministre del Regne Unit que et diu: "jo sóc més guai que ningú ia mi no em passarà". O el d'Estats Units, un altre descerebrat, o el del Brasil, ja que això ja es va per l'aire. Però d'aquí a uns mateixos paràmetres pel que fa a governants i països, els efectes han estat més o menys iguals.

P. Hem notat poca activitat política aquests mesos. Consideres que hi ha hagut bona sinergia entre l'equip de Govern i oposició per ajudar en la gestió de la situació?

R. Sí que cal reconèixer, i és cert, que des del 14 de març hem fet moltes reunions amb els portaveus dels diferents grups polítics on l'equip de Govern hem intentat, i crec que ho hem aconseguit, donar tota la informació que teníem i intentar consensuar totes les mesures que s'han pres, sobretot econòmiques pel que fa a ajudes, amb tots els portaveus i corporació. Perquè pensem que és una situació tan complexa i extraordinària que calia afrontar-la entre tots.

Quan parles de salut no crec que siga qüestió de fer política de la salut. Si no, tens l'exemple del que està passant a Madrid amb la noia aquesta que està de Presidenta, que cada vegada que obre la boca puja el pa. Jo penso que aquí tots hem d'anar de la mà per buscar solucions per ajudar a la gent.

P. Tornant al tema de la crispació que es nota al carrer, també a Dénia. Us sentís recolzats pels veïns?

R. Ens sentim recolzats per la immensa majoria dels veïns. També és cert que sempre hi ha un percentatge dels veïns que com estan en contra de tot doncs igual els dóna que discuteixis que el sol ix pel mar i s'amaga per la muntanya. Fins això ho discutiran, no?

Sempre hi ha un sector de gent que són contra el que estiguis fent. Però jo estic convençut que la immensa majoria de la gent de Dénia ... No és qüestió de valorar, sinó que ha acceptat les mesures perquè no hi havia una altra solució.

P. Un dels temes més espinosos, que ha rebut tant crítiques com lloances, ha estat el de la política de salvar l'estiu i el turisme sent més permissius pel que fa a restriccions. Molts empresaris, però, han assegurat que ha estat un bon estiu dins del que cap. Estàs d'acord?

R. Nosaltres no tenim les dades de les caixes que fa un establiment. Nosaltres tenim les dades de l'consum d'aigua o de les tones d'escombraries que es recullen. A aquest nivell és cert que ha estat molt semblant a l'estiu de 2019. I pel que ens diuen alguns empresaris, possiblement la gent ha consumit més que en l'estiu de 2019.

"Nosaltres no podem dir que no vinga a el propietari d'un apartament"

A més, ha estat la majoria turisme nacional. Això per una banda.

¿Que hem consentit que vinguessin? A veure, quan es va alçar l'estat d'alarma nosaltres no podem dir que no vinga a el propietari d'un apartament. Quan es permet la mobilitat entre províncies la gent ha vingut a buscar la seua segona residència i nosaltres no podem impedir-los que vingan.

Després ha vingut una altra gent que ha valorat més passar les vacances en un apartament o en un xalet individual que no en un hotel. Aquesta és la gent que ha vingut.

¿Que ha pujat el nombre de contagis? Doncs això era d'esperar. Però no és que hagi pujat aquí, és que ha pujat a tot Espanya, tinguin turisme o no tinguin turisme. Perquè els de la Mediterrània som com som, i ens agrada molt eixir, moure'ns, ajuntar-nos, celebrar coses ... I això és el que ens ha portat a aquesta situació.

La famosa segona onada que ens anunciaven i ja està. Ja la tenim.

P. Costa pensar que les últimes dades de contagis de l'última quinzena d'agost no estiguin relacionats amb l'ocupació que hi ha hagut. ¿Es podria haver fet més a Dénia per evitar la situació? Per exemple, en Xàbia van ser més restrictius en un principi amb els aforaments de les seues platges.

R. Xàbia, en relació a Dénia, té un desavantatge i és que tenen molt pocs quilòmetres de platja. Nosaltres tenim 20. Jo no crec que ni un sol contagi s'hagi produït per estar a la platja. 'En hores de platja! Perquè una altra cosa és estar a la nit fent botellón.

Nosaltres el que no podem fer és impedir que la gent circuli, perquè nosaltres no decretem les lleis. Marquem els aforaments, s'han controlat, s'han respectat en el 90% de les ocasions i és el que hi ha hagut.

Jo he anat poc a la platja però quan he anat he vist que la gent, en Les Marines, Estava molt distanciada i respectant les línies marcades per fer una cosa o l'altra.

Els casos de contagis que nosaltres tenim jo diria que, si no el 100%, el 95% són de gent de Dénia. No són els de fora que s'han contagiat i s'han quedat aquí. No, els contagis són de gent d'aquí. I si féssim la traçabilitat d'on han estat i què han fet, potser ens portaríem la sorpresa d'aquests rebrots que hi ha hagut en grups i en temes socials.

Perquè a la fi, el que menys problemes ha portat, també perquè es va tancar en el seu moment, ha estat l'oci nocturn. Tots els brots que hi ha són socials, familiars i laborals. Per tant, no cal tirar-li la culpa a l'turisme que ha vingut, ni molt menys.

P. En aquesta línia, moltes vegades s'ha assenyalat als joves com també culpables. En canvi, a la Comunitat Valenciana la franja jove no és la que més contagis registra, sinó que correspon a les persones entre 40 i 60 anys.

R. Aquí no és qüestió de tirar-li la culpa a uns oa altres. El que sí que està clar és que la gent a la qual s'ha denunciat per fer botellons no era gent de 60 anys. Era gent jove.

Però no és qüestió de tirar-li la culpa. La gent s'ha contagiat per les reunions que fan. I a una discoteca va igual una persona que tingui 40 anys que una que tingui 20. I si s'han contagiat aquí, s'han contagiat igual.

També cal tindre en compte que la gent jove, per sort, és més asimptomàtica que la gent gran. Pot ser que aquests asimptomàtics hagen estat amb família, o en un altre lloc, i han contagiat als altres. Però no crec que la qüestió siga de buscar el culpable.

L'únic culpable que hi ha és una bestiola que es diu COVID i que està produint-una destrossa a nivell social, a nivell econòmic ia nivell de salut, que és el més important. Però no només a Dénia, ni a la Comunitat Valenciana, ni a Espanya, sinó que en tot el món.

A ningú denuncien per tindre 20 anys i estar contagiat. El que s'està denunciant és a la gent que no porta mascaretes o fins i tot gent que, sabent que ha donat positiu, està anant pel carrer. Això és el que cal perseguir. Però la resta no és qüestió de buscar culpables ni en franges d'edat ni en res. Però és cert que en qüestions de salut afecta més a una persona gran que a una persona més jove.

P. Siga com siga, hi ha més contagis, encara que ara sembla que està millorant lleugerament, però seguix sent preocupant. ¿Barajáis alguna mesura més restrictiva a Dénia?

R. Nosaltres no tenim capacitat per remenar cap mesura més restrictiva ni implantar-la. Són conselleria de Sanitat i de Justícia les que prenen aquestes mesures. Nosaltres només podem continuar picant en tots els canals i xarxes perquè la gent compleixi el que ha de complir.

"L'hospital continua en una situació bastant estable"

P. Em referia a mesures com la que va emprendre el Verger tancant els parcs infantils, o com les vostres a meitat d'estiu, quan vau decidir cancel·lar diversos esdeveniments culturals.

R. Nosaltres cancel·lem el Cinema Vora Mar i les cercaviles de la banda de música aquestes dues setmanes en què es va disparar el nombre de contagis. Perquè havíem de prendre algun tipus de mesura. Són les úniques que hem pres. ¿Que han servit d'alguna cosa o no? Doncs no ho sabem, però al menys has evitat que la gent es concentrés en un mateix punt.

P. Heu parlat darrerament amb Marina Salut i Salut Pública? Què us traslladen?

R. Parlem amb ells i amb els altres alcaldes els divendres al migdia. La setmana passada ens van traslladar que semblava que estava estabilitzant, però que això no volia dir que estigués baixant el nombre de contagis. El que vol dir és que no seguix pujant d'una forma exponencial com ho estava fent.

Ens van dir que estava mantenint-se més o menys. I que l'hospital continua en una situació bastant acceptable. És el que ens diuen.

P. Dénia, com dius, no pot prendre grans mesures restrictives com un confinament. ¿Però pot proposar-les?

R. No. Les dades les té Conselleria i la que haurà de prendre alguna mesura serà conselleria.

P. Però heu plantejat un confinament?

R. No, nosaltres no tenim cap interès a plantejar aquest tipus de mesures. L'únic interès que tenim és que la gent compleixi el que ha de complir i evitarem situacions com que Conselleria a la fin ens poguera confinar.

Però no estem tan malament perquè arribés a aquest punt, ni molt menys.

P. Què us trasllada Conselleria sobre la situació de Dénia?

R. El que ens trasllada és que hi va haver un moment en què la situació era preocupant i que cal anar amb molt de compte i responsabilitat.

P. Però ells no han estudiat la possibilitat de tancar-nos?

R. Si ho han pensat, a nosaltres no ens ho han traslladat. De totes maneres, a Benigànim estaven registrant molt més del doble d'incidència que nosaltres en el pitjor moment.

P. Penses que si arribéssim a aquest punt seria igual de fàcil confinar Dénia que Benigànim? Tenint Dénia la connexió portuària amb Balears ...

R. Suposo, no ho sé. Les indústries crec que no van tancar a Benigànim. El que es tanca és la mobilitat, la restauració i serveis.

P. Si Conselleria insinués que vol tancar Dénia, ¿apoyaríais la mesura o pelearíais alternatives?

R. En temes de salut, evidentment, jo no discuteixo amb la gent que sap més que jo.

P. Hem vist també que durant les últimes setmanes molts mitjans de comunicació nacionals han posat en el punt de mira Dénia, arribant a comparar-nos amb Madrid. Creus que està justificat?

R. Els mitjans de comunicació fan la feina que han de fer, que és treure notícies. Per a nosaltres, mentre no menteixin, ja que cada un és molt lliure de treure les notícies.

Que t'agradaria que no les traguessin? Doncs sí, perquè això repercuteix en la gent que encara vulgui venir durant el mes de setembre a passar uns dies aquí. Però no seré jo el que li digui a un mitjà de comunicació "no treguis això".

Dénia no és dels pobles que pitjor estan d'Espanya ni de bon tros. Però és senyal que la gent coneix Dénia i s'acorda d'ella, si no fos així no ens haurien tret. D'una banda, és positiu que Dénia estigui en un mapa turístic i que la gent es fixi en què és el que passa en aquesta ciutat.

P. Com has dit en algun moment, el tema econòmic ha preocupat moltíssim també durant aquesta crisi sanitària. Està calculat l'impacte en aquest sentit a Dénia de l'estat d'alarma i la nova normalitat?

R. No, econòmicament no. Però hi ha una cosa que m'agradaria deixar clara: no focalitzem i relacionem la COVID amb el turisme. A França, a Alemanya o al Regne Unit està també pujant les xifres de contagis i no són països tan turístics.

La bestiola es comporta com es comporta i les repercussions són aquestes.

P. Abans has dit que alguns empresaris t'han fet arribar que els clients aquest estiu han consumit més. Creus que aquest turisme d'ara, molt més nacional com señalabas, és millor?

R. No, és diferent. El que passa és que la gent ha vingut després d'estar dos mesos i mig tancada a casa i amb aquesta incertesa de què passarà a partir de setembre i octubre. Llavors, possiblement ha vingut amb moltes més ganes de divertir-se i alliberar-se. "Si em van a tancar a l'octubre ja que em faig les cerveses que no podré fer-me després".

P. Tampoc ens ha colpejat tant com a, per exemple, Benidorm. La idea és continuar apostant per aquest turisme?

R. És que nosaltres no podem tindre el model de turisme que Benidorm. Benidorm té un turisme d'hotel, molt anglès i de viatges de l'Imserso. Nosaltres, com no tenim moltes places hoteleres, no podem donar aquesta oferta.

Jo, evidentment, prefereixo el turisme que tenim nosaltres a el de Benidorm. Però cada un és molt lliure de triar el seu model i de la forma que té de guanyar-se la vida la gent en els seus pobles.

P. En canvi, l'altre dia vam conèixer que en el Pla General Estructural estava valorant la creació de dos grans hotels al voltant del port. Això podria canviar un poc el tipus de turisme, no?

R. A veure, no. Nosaltres el que sempre hem dit és que a Dénia li falta algun hotel de més categoria, de més estrelles i més gran per poder, d'alguna manera, desestacionalitzar el turisme.

Aquí congressos, per exemple, no es poden fer perquè no disposem d'espais. Llavors sí que és cert que necessitem aquest tipus d'infraestructura. Però no, ni de bon tros, el model de Benidorm ni el de Calp. Nosaltres amb dos hotels més grans jo crec que estaríem més que servits durant molts anys.

P. Hem aprofitat l'entrevista per preguntar als lectors sobre les seues inquietuds. La gent està preocupada, sobretot, per l'inici de el curs escolar. És, en certa manera, una prova de foc. ¿Els nens i nenes de Dénia estan segurs anant a l'escola?

R. Els nens i nenes de Dénia estaran segurs a l'escola, a l'igual que ho han estat els que durant l'estiu han anat a una escola d'estiu o que els nens que van a jugar a parc o s'ajunten en un altre lloc.

Els col·legis, el personal docent, els equips directius i l'Ajuntament hem posat tot el que calia perquè foren espais segurs. Però ningú, ningú, pot garantir que en un centre, en una classe, en algun moment hi hagi un contagi. De fet, estadísticament hi haurà algun contagi en algun lloc.

Però pensem que a les escoles i la gent està fent un gran esforç perquè sigan espais segurs. ' "Assegurances"! Que no "lliures de COVID".

"Deien que la segona onada seria a l'octubre i ha estat a l'agost"

P. Si no acaba de funcionar i toca tornar a casa, que teniu res preparat perquè siga més fàcil?

R. El que teníem preparat en el seu moment amb Conselleria, el tema de les tablets, va estar enfocat a Secundària, no a Primària. Ara seria diferent.

Com serà? Són competències de Conselleria i nosaltres col·laborarem en el que faci falta. En el seu moment, perquè tots els de Secundària pogueren tindre una eina, una tablet o un ordinador, l'Ajuntament va fer front a la compra d'entre 35 i 40 perquè no van arribar a tots els alumnes els que van enviar Conselleria.

Si haguéssim de repetir el faríem una altra vegada. Evidentment que sí.

P. Per anar acabant, què creus que ens espera en els propers mesos, esperem que no anys, a Dénia i la Marina Alta?

R. El mateix que s'espera a la resta d'Europa. De moment, molta preocupació i incertesa, perquè no sabem què és el que passarà. En principi deien que la segona onada seria a l'octubre i ha estat a l'agost.

Esperança que això s'acabi. Que tinguem una vacuna el més aviat possible i que puguem fer les falles de 2021.

P. I mentre no hi hagi vacuna què podem fer?

R. Mentre no hi hagi vacuna i no hi hagi un tractament eficaç, toca continuar amb totes les mesures de seguretat que ens marquen i ja està.

P. Vols, per acabar, enviar un missatge als veïns i veïnes de Dénia que estan vivint aquesta situació tan estranya i difícil?

R. El que no ens cansem de repetir. Això és un problema de salut, no és un problema d'esforç ni econòmic. És un problema de salut que arrossega tota la resta.

Només demanem el que hem demanat des del principi: que la gent compleixi, que no es fiï. Que l'ésser més valent que un altre llevant-se la mascareta no porta enlloc. El cementeri és ple d'herois. Per tant, el que cal intentar és que la gent compleixi i, si ho fem, abans eixirem d'aquesta situació.

La salut és el més important però ja sabem que arrossega l'economia. Ja vam veure el que va passar al març, abril i maig quan estava tot tancat. Quan les cues de l'menjador social o de serveis socials eren molt llargues. Per això cal intentar que la gent no pateixi i no tingui la necessitat d'anar a buscar un ajut a cap lloc.

Una cosa porta a l'altra. Si ens portem bé i complim, continuarem preocupats, continuarà contagiant gent, però no haurem de fer marxa enrere i tornar a fases que et tanquin.

P. Que era la idea de la nova normalitat.

R. Efectivament. Que de moment és aquesta i caldrà acostumar-se a portar mascareta. I no calia que ens riguéssim de el japonès, de l'coreà o de l'xinès que quan venia de vacances aquí i ho vèiem amb mascareta dèiem: "mira aquest, té por". Doncs ara som tots. Que a la fin la mascareta és una peça més de la teua indumentària i ja està.

I paciència.

2 Comentaris
  1. Luis diu:

    Grimalt posa a la teua Farmàcia un servei de test de PCR a 123 €, preu que demanen ja alguns laboratoris i deixa la política home. Et folrar ... encara més ...

  2. Anònim diu:

    Si us plau que algú li digui que desinfectar i netegi els carrers que donen fàstic des del maig .... Que netegin els terrenys de doctor Antonio Muñoz davant de l'num2 i 4 que fa fàstic i porta mes de 2 anys sense netejar-se. Que es posi les piles que vindrà la gota freda i vam plorar després que vergonya d'ajuntament


37.861
4.463
12.913
2.700