El Cementeri dels Anglesos compte, des de fa unes setmanes amb una valuosa peça que enriqueix encara més la història que tanca aquest màgic lloc a la costa de Les Rotes de Dénia. El monòlit central, erigit per la família Rankin en memòria del seu xicotet Reginald, compta amb una nova placa que plasma un poema de 1599 escrit per Lope de Vega titulat Fieftas de Dènia.
Era una Cueba, que la Mar batia,
Coberta de peñafcos, i de rifcos,
Que entre falados buits detenia
Petxines, Crancs, Pops i Marifcos:
Alli volen dezir que refidia
Sobre Falgueres, Hinojos i Lentifcos,
En un altre temps el Efpañol Prothèo
Del Mar de Dènia antic Semi-Deo.
Aquest text, imprès a València el 1599, va passar desapercebut fins que la catedràtica de Llengua i Literatura espanyola de les universitats de Florència i Verona Maria Grazia Profeti el va rescatar de l'oblit. Tal com recull en un article Ferran Martínez Lliso, En aquest text, Lope de Vega fa un encomi a la noblesa -entre altres a què seria Duc de Lerma i la seua família- i molt especialment al monarca Felip III ia la seua germana Isabel Clara Eugènia.
Lope de Vega relata l'estada del Rei d'Espanya i de la sobirana dels Països Baixos al poble de Dénia camí a València, on els esperaven els casaments amb Margarita d'Àustria i l'Arxiduc Albert. En aquell moment les celebracions van ser dirigides per Don Francisco Gómez de Sandoval, que en aquest moment era V Marquès de Dénia i que posteriorment es convertiria en el Duc de Lerma.
En el seu article, Martínez Lliso afirma que "Alguns historiadors plantegen la possibilitat que va ser precisament Don Francisco Gómez de Sandoval qui va contractar a l'poeta madrileny perquè donés bon compte de les celebracions que es van organitzar en honor a la Família Reial i que això li permetés l'atorgament d'algun títol nobiliari de més pes, com poc temps després va succeir amb el nomenament de Duc de Lerma ".
Ara, aquest text forma ja part de la història del Cementeri dels Anglesos, on fins ara es podia gaudir d'un altre poema adreçat a Dénia, en aquest cas el de l'escriptor nord-americà John Dos Passos, en el mateix monòlit que ara comparteix amb les lletres de Lope de Vega.
Algú que coneix molt bé Dénia
Algú sap, qui ben plantat aquestes plaques.
De com van morir a Dénia joves amb la força ardent del Sol.
En la calma del blau ardent del mar i amb el fermall estable del turó de ferro:
Dénia, on la terra és roja com l'òxid i el turó gris com la cendra, se us de descans a la terra rogenca, per fondre amb el foc omnipotent del jove déu blanc, el déu de la flama del sol.
Per trobar ràpida la resurrecció en el raïm calents que neixen de la terra i el sol i que seran premsats com polpa sota els peus de les noies i nois
Xabia vaps: "Líquids
De com van morir a Dénia joves amb la força ardent del Sol.
En la calma del blau ardent del mar i amb el fermall estable del turó de ferro:
Dénia, on la terra és roja com l'òxid i el turó gris com la cendra, se us de descans a la terra rogenca, per fondre amb el foc omnipotent del jove déu blanc, el déu de la flama del sol.
Per trobar ràpida la resurrecció en el raïm calents que neixen de la terra i el sol i que seran premsats com polpa sota els peus de les noies i nois i fluir per a les noves generacions d'homes, en un vi ple de la terra del sol.