Dissabte que ve es representa a Dénia, dins de l'agenda de la regidoria d'Igualtat pel 8M, l'obra de teatre @Rita_Trobador. Es tracta d'un espectacle que va a càrrec de la companyia Esclafit, molt arrelada a la Marina Alta ia Dénia. Aquesta obra en concret, està escrita i dirigida per Joan Nave, nascut a Benissa, el qual també actua amb la protagonista: la deniera Roo castell. A més, el vestidor és obra de Marc Català, de Benimeli, i la música del compositor denier Javier Pinto.
Per conèixer millor aquesta proposta parlem amb el seu protagonista, Roo Castell, la qual porta tres anys recorrent mig centenar d'escenaris amb aquesta obra, en la qual dóna vida a tres forts dones separades per segles, però no per obstacles que els toca vèncer.
Es podrà gaudir de l'obra el proper dissabte 7 de març a les 20:00 al Centre Social, amb entrada lliure fins a omplir l'aforament.
PREGUNTA. Qui és Rita Trobador i com neix?
RESPOSTA. L'espectacle es diu @Rita_Trobador. Està escrit i dirigit per Joan Nau, que és de Benissa, i està interpretat per Joan Nau i per mi. L'obra neix perquè ja havíem fet Joanot que és un monòleg en el qual s'explica la vida de Joanot Martorell i com va escriure el Tirant lo Blanc. Volíem fer un altre espectacle i vam pensar que seria una bona idea seguir aquesta línia d'agafar un clàssic de la nostra literatura i veure què passava.
Llavors jo tenia moltes ganes de hablrs de les dificultats i la vida d'una dona que es dedica a crear. Seguint aquesta línia, vam decidir que l'espectacle tractaria sobre una youtuber, que seria la que li posaria veu a les dones de l'actualitat, sobre Isabel de Villena, primera escriptora valenciana (d'al segle XV), i l'altre personatge és un personatge que no existeix com a tal, però on es concentra el que són les trobairitz.
A l'institut, en literatura medieval, estudiem als trobadors de el segle XI i XII. L'amor cortès, literatura trobadoresca i tot això. Normalment en l'assignatura de Valencià, ja que això pertany a la literatura catalana. Resulta que hi ha una nòmina de 400 trobadors que ha estat el que s'ha estudiat sempre, però també hi va haver dones que van crear, de les quals només es coneix el nom de 20. I al llarg de la història no s'ha anat sabent res de elles perquè qui s'ha dedicat a estudiar la literatura han estat sobretot homes.
P. Llavors, busqueu reivindicar la seua presència?
R. La seua literatura era molt particular perquè escrivien poemes d'amor molt carnals, força pujadets de to. Quan es va començar a estudiar per homes se'ls titlava de fresques, i no va ser fins als anys 70, quan les dones van començar a tindre més presència a les universitats, que s'atén més a aquesta producció literària.
P. I els altres personatges?
R. Un dels personatges és una trobadora de segle XI, Isabel de Villena, filla de l'Marquès de Villena. Ella es va ficar a l'convent de la Santíssima Trinitat de València amb 15 anys, nomenant abadessa de seguida. El seu personatge és molt curiós perquè durant el segle XV seu convent va ser el centre neuràlgic dels intel·lectuals valencians. Se sap que per allí passaven Ausiàs March, Jaume Roig, Joanot Martorell, entre d'altres, a demanar-li consell. A parlar amb ella, perquè era una tia que des de dins de l'convent manejava moltíssim.
A més, s'estudia perquè va escriure una obra que es diu Vita Christi, Que era un tipus de producció literària molt habitual de l'època, explicar la vida de Crist, però amb la particularitat que ella explica la seua vida només parlant de les dones que l'envolten.
En tots els estudis literaris s'ha parlat un poc, en la qual cosa no estic d'el tot d'acord, de protofeminismo. En pla que aquí hi havia una dona donant-se compte que els personatges femenins que envoltaven la figura que veneraven eren importants. Sent una obra que lloava Déu, una obra religiosa, que pel que fa a religiosa no té interès per a algú no creient però sí pel que fa a primera obra escrita per una dona de la tradició valenciana, a més d'aquesta particularitat.
P. I després hi Rita?
R. I després hi Rita, que apareix a el principi i a la fi, encara que això igual és spoiler, que és una youtuber en l'actualitat i vol estudiar història. Però es troba amb impediments molt semblants als que es veu en les anteriors escenes de el passat, quan aquelles dones volen crear, que és que es troben una figura masculina per dir-los que no ho facin.
P. Què va a veure l'espectador llavors?
R. Històries de dones que volen crear.
Potser així comptat sembla una classe de literatura, XNUMX torro, però no es parla de literatura, sinó de la necessitat de crear de diferents dones en diferents moments de la història i com els sots amb el que es troben no són tan diferents, des del segle XI fins al segle XXI. Sempre apareix una figura concreta amb un argumentari molt semblant, esgrimint el que suposadament és el deure de la dona, "Hauries d'estar fent una altra cosa", Sota el control i supervisió d'un home. Que ell sap el que tu has de fer.
P. Són tres històries en les que representeu situacions o teatralizáis el que han viscut?
R. Totes tenen part de ficció.
P. No és cap monòleg.
R. Som dos actors que representen 5 o 6 personatges.
P. És la primera vegada que la feu a tot el públic a Dénia?
R. A Dénia s'ha representat per instituts durant els 3 anys que portem representant-la, però és el primer cop que es fa a públic obert.
P. Fa tres anys?
R. Es va estrenar al novembre de 2017.
P. Creada per Esclafit Teatre. Què és Esclafit?
R. És una companyia formada per 2 persones de la Marina Alta, tot i que actualment té la seua seu a Elx i Alacant. Totes les obres que fem són, fins al moment, de producció pròpia, tot i que treballem en una propera obra que ja ve escrita per una altra persona. Les altres són d'autoria pròpia. De Joan Nau.
Treballem sobretot en dues vies: la de fer teatre sempre en valencià, o bilingüe en valencià i anglès, per a públic obert i l'altra és l'esforç que fem per poder representar les obres davant instituts, perquè té interès acadèmic en el fet que estàs parlant d'autors valencians.
Els professors de valencià s'interessen molt pels nostres espectacles. Però a més perquè el públic adolescent és com el públic abandonat i vetat. És el públic més menystingut que hi ha. Que la gent creu espectacles infantils o d'ambient familiar està bé, que creu per a adults està bé, però hi ha un buit entre mitjanes que és el de el públic adolescent perquè la gent es pensa que les obres que es representen per a ells no tenen sentit ni estan a el nivell, sent inferiors que les obres per a un públic madur, cosa que no és cert com comproves a el veure que la mateixa obra es representa per a adults i per a ells.
Quan a algú que no està acostumat a fer teatre per a adolescents li dius que representes moltes vegades les teues obres per a ells, gairebé sempre es queden sorpresos dient que ha de ser duríssim, perquè se'ls pressuposa un mal comportament, desinterès ... i des del nostre punt de vista com a companyia no té cap sentit. Perquè no és així. Hi ha tan malament públic entre adolescents com entre adults. El mòbil li sona igual a una persona de 60 que a una de 20. Algú que no entén que en el teatre no es parla no ho entén tingui 60 o tingui 15.
I el més important és que és el proper públic. Si tu li dónes a la ciutadania en general teatre en el seu procés educatiu quan va a la infància, però curtes els 8 anys que passes a l'institut, sense crear una costum, un gust, una experiència positiva d'haver anat a el teatre, no pots pretendre que quan tinguin 20 vulguen anar. I la propera generació que ve sempre a fer les coses dels adults són els adolescents. Ells seran els futurs espectadors.
A més, en el pla laboral mai tindran referències. Tot això que es parla ara amb el feminisme que les nenes han de tindre referents, "Hem de saber que hi ha dones en la ciència perquè les nenes vegin que poden ser científiques, hem de veure a dones en el govern perquè vegin que poden ser polítiques, en l'esport, al futbol ..." Els adolescents en general han de saber que hi ha actors i companyies, que no són només les que ixen a la tele, que treballen. Perquè si hi ha algú d'aquests 200 que ens veuen un matí que té un impuls mínim de ser actor té, durant una estona, un referent. I si això es repeteix durant el seu procés educatiu doncs millor.
P. Per on ha passejat ja Rita?
R. Sobre 50 o 60 vegades hem fet aquesta obra ja, des de a Guardamar fins Vila-real. Demà i nit per a adults, sense parar. En el teatre Micalet de València, Xixona, Sant Joan, Mutxamel, Sant Vicent de l'Raspeig, Guardamar, a Elx tancant el festival medieval ... La veritat és que l'hem representat moltíssim en un munt de llocs.
P. Com sol ser l'acollida?
R. És una obra que té una acollida molt bo perquè, encara que hi hagi dos personatges històrics, tinguis o no informació prèvia sobre ells, a la fi el que estàs explicant és una història humana, d'emocions i vida, i universal.
Parles d'una dona que està en un castell i vol enviar-li un poema al seu estimat però hi ha algú que l'hi impedeix i li diu que no escrigui més. D'una dona que vol escriure un llibre i està en un convent de clausura i algú li diu que no ha d'escriure més, perquè és dona. D'una tia, ara, que vol anar-se'n a estudiar història i algú li diu que no, que està millor a prop del seu pare o del seu nuvi.
Tant és que siga una tia de segle XV de la qual no tens informació prèvia, et pots sentir identificat igual amb la història de la monja que amb la de la noia de l'actualitat. La història que comptes és universal.
P. I per què diries que és necessària?
R. Perquè posem imatges i paraules a alguna cosa que venim arrossegant de segles. I el teatre concretament, com gairebé qualsevol art, el que et convida és a sentir lliurement i reflexionar després, si vols, sense renunciar a passar-t'ho bé per molt dur que siga el tema, fins i tot dolorós. Però durant l'experiència artística pots gaudir, que a la fi estàs veient i vivint art.
Però sí, és necessari perquè durant una hora un munt de gent va a estar fent el mateix viatge. El problema és quan això només passa a prop de el 8 de març. El problema és quan el programa en igualtat no és transversal. Encara que no és el cas aquí! Ens volien programar per setembre i no teníem la data disponible. Però passa molt que quan més demanda tenim és prop de l'25N o de l'8M, quan la resta de l'any fa la mateixa falta.
P. actuareu davant vostre públic, el de la Marina Alta. Com es viu?
R. A la Marina Alta les obres funcionen d'una manera diferent. Millor. Les conyes entren millor i el públic participa més. Imagino que és perquè a la fi qui ha creat l'obra té com a referent tot això.
"Mira a veure qui va a portar la taula de so perquè jo el que vull és actuar"
Estem compartint molt més, ja que hem nascut en el mateix lloc. Tens més referents comuns, llavors és més fàcil que entenguis la meua manera de crear. A Dénia ha estat on jo he tingut alguns dels millors bitlles per a estudiants.
P. Però, sent de Dénia, vas decidir provar sort a Alacant. Com t'has ficat en això?
R. Vaig començar al teatre perquè el meu professor de Ciències Socials de l'Chabàs m'ho va proposar, ja que també era l'encarregat de l'aula de teatre. Li vaig dir que no volia actuar, encara que em va animar a apuntar-me per controlar la taula de so. Però un dia, fent per casualitat una obra sobre la violència de gènere, una noia que actuava faltar, que feia un paper molt xicotetó de presentadora de telenotícies. El professor em va dir que havia de eixir jo, que no passava res perquè havia de llegir la notícia. Em vaig animar i quan vaig acabar l'obra li vaig dir "Mira a veure qui va a portar la taula de so perquè jo el que vull és actuar".
A partir d'aquí vaig actuar en tots els muntatges que vam fer, però a l'haver de triar un futur, quan vaig dir que volia ser actriu, l'orientador de l'institut em va dir que estudiés una carrera amb sortides laborals i que ja més endavant fes el que volgués. Com es em donava bé estudiar, i era el normal, vaig començar Filologia Anglesa. Encara que a meitat de carrera tenia alguna cosa que em bategava fort i no sabia el que era. Em vaig ficar en el grup de teatre universitari, fent un altre espectacle, i quan vaig acabar la carrera vaig dir que necessitava fer això. Vaig anar a una escola privada d'interpretació que hi havia a Alacant.
Aquí em vaig formar i vaig començar a pencar en algunes companyies. Fins que em vaig trobar pel camí amb Joan, que anteriorment havia passat pel teatre universitari també. El vaig conèixer per això, per gent en comú. Em va explicar que s'havia muntat una companyia, que portava un any ja. Jo estava fent llavors espectacles infantils propis costat de companys de l'escola, autoproduïts, aconseguint vendre un parell de bitlles. Quan li contesto a Joan, que estava amb la companyia arrencada, em va proposar anar-me'n amb ell a pencar.
Era just quan estrenava Joanot, On li vaig ajudar amb la producció i vam començar a crear. Ara, a més d'interpretar porto la producció i distribució de la companyia.
P. Ja penses que té sortides? És fàcil viure de teatre o dur?
R. No és fàcil. Però no és més difícil que altres coses.
De vegades a qui decideix dedicar-se a l'teatre se li pressuposa una heroïcitat. D'una banda, és cert, jo podria haver acabat la carrera, fer una oposició i estar d'profe d'anglès en un institut amb els meus 14 pagues de 2000 a el mes, amb les meues vacances, etc. Però el fet de rebutjar això per ser actriu no és més heroic que el que han fet els meus amics que han decidit ser biòlegs i dedicar-se a la investigació, o la meua germana al social ... o ser periodista! Que a la fi està igual de maltractat. És difícil? Sí, però no és més difícil que altres coses.
El que passa és que en el cas de el teatre té les seues particularitats: o no està respectada la professió o està 100% respectada i idealitzada. De tu sempre van a esperar que ixis a la tele o que ixis al cinema. El comú de la societat, per ignorància o desconeixement, pensarà que tu realment no et dediques a això fins que la teua cara no ixi a la tele, però imagino que a tu et preguntaran quan vas a escriure a El País. A mi em pregunten que quan vaig a fer cinema. No contemplen el teatre com una possible opció laboral.
No és més difícil que altres coses. És difícil i punt. Hauràs de lluitar per ser actriu tant com per ser periodista o metge. Cada treball té la seua lluita.
El dur és que un actor només està contractat mentre assaja o actua. El que passa pels processos de creació no apareix en cap lloc i és gairebé el 50% de la feina.
P. Quantes persones treballeu en l'obra?
R. A la companyia som dos i, casualment, en totes les obres que hem interpretat, fins ara, som com a màxim dos a l'escenari. La meua àvia sempre em diu: ¿com és que només sou dos a la companyia? És clar, ella pensava que anava a treballar en una sarsuela. Per això és dur, perquè si jo em lesiono ningú em cobreix i no em quedo jo sola sense cobrar, sinó que l'obra no es pot realitzar i ningú cobra.
Ara les companyies han evolucionat per crear obres amb pocs personatges o que els mateixos actors interpretin diversos personatges, perquè és molt difícil contractar gent, mobilitzar-la i assegurar-li alguna cosa perquè vulguen ficar-se al projecte.
A més, qui vulgui ficar-se en la companyia sap que no només va a actuar. Va a encarregar-se també de produir, de distribuir i mil coses més perquè no tenim una indústria forta. La xarxa professional no és prou estable perquè tu desenvolupis un espectacle i pugues rodar-ho bé. Et tocarà pencar moltíssim i insistir per vendre-ho.
En definitiva, com més personatges tingui el teu espectacle és més car.
P. A Dénia es va despertar el teu interès per l'art. Hi ha aquí bon teatre?
R. Sí. Si algú vol començar a tindre les seues preses de contacte amb el teatre està l'Escola de Teatre Comarcal a la Marina Alta, que jo crec realment que és pedrera. Fan molt guai la seua tasca. El que passa és que la Marina Alta en general, i Dénia en particular, és prou gran com perquè fos seu de més coses, com residències artístiques o llocs de creació. Un poc més enllà d'una activitat ... diguem "extraescolar", encara que sigas adult. A la Marina Alta hi ha moltíssims professionals de les arts, però quantes companyies són aquí constantment?
Et crear a una ciutat més gran perquè se sobreentén que vas a tindre més mitjans, encara que després no és veritat.
P. Feu les obres en valencià i veniu d'Alacant. ¿Tanca portes?
R. No, ni un. No hem parat de treballar en 3 anys. Es produeix molt en valencià, encara que on nosaltres estem menys. Som l'única companyia professional que produeix teatre en valencià, sobretot en el camp dels instituts.
Quan es tracta d'alumnes ... si tenen classe de valencià! Són totalment capaços de seure davant d'un llibre o pel·lícula en valencià i comprendre-ho. Una altra cosa són les seues habilitats comunicatives després. El teatre Arniches d'Alacant programa moltíssim en valencià i el teatre s'omple.
P. Per què hauríem d'anar a veure @Rita_Trobador?
R. Perquè cal donar suport aa escena local i als artistes locals. Passareu una bona estona i us convidarà a reflexionar.
Even if you I'veu never read Dredd, you could know him from the febrer Hollywood motion pictures based mostly on the comedian. In a dystopian future, Joseph Dredd,
the most well-known Judge (a police officer with on the
espot field Judiciary powers), is convicted for a crime he did not commit and must face his Murderous
counterpart. Accountings: Fiduciaries must keep detailed data
d'allò que té les investments i les operacions de finançament assetjades entrusted to them.
He had two open teammates someplace, Proper? A
savage killing relacions exteriors results in the deaths of two extremely-regarded Judges, and Plenty of consider Dredd to
be accountable: a call he made five years earlier - while he
was still a cadet - has come back to Haunt him.
An excellent story, principalment informed in flashbacks, que appears on the origins of
the Judges, the origins of Judge Dredd himself and what the long run mai hold
for the Justice System. Back in the present, Dredd manages to rescue
Farg and return him to Mega City One. https://director-file.com/credits/