Dénia.com
Cercador

Restes de la Dénia andalusina i romana ixen a la llum en les obres del carrer La Mar

05 de juliol de 2018 - 07: 37

Les obres de reurbanització que s'estan realitzant al carrer La Mar de Dénia han tret a la llum dues importants troballes arqueològiques que donen importants dades sobre un dels períodes més foscos de l'arqueologia de la ciutat: l'expansió urbana de Dianium a l'est del promontori del castell, amb sinèrgies i peculiaritats amb relació a l'epicentre del Municipium, a l'àmbit de l'Hort de Morand, on es localitzen el fòrum i el portus.

Tots dos descobriments s'han realitzat a la plaça en què conflueixen els carrers de la Mar i Foramur, en un espai de 20 metres quadrats excavat per a la instal·lació de contenidors soterrats.

La primera troballa ha estat el de l'fragment d'una inscripció epigràfica romana, de cap al 200 de l'Era, pertanyent a un monument funerari. Sis línies de text incomplet permeten restituir el seu contingut: "A Pompeia Maxima, que va viure 36 anys. Nonius Victor a la seua estimada esposa".

Gràcies a aquesta inscripció s'afegeixen dos nous noms als deniers romans que van habitar entre els segles II i III a la ciutat, Pompeia Maxima i Nonius Victor.

La segona troballa permet confirmar que en aquesta zona es va edificar al segle XI un gran funduq o alfòndec, un hostal o hostatgeria de planta quadrada o rectangular que solia ocupar una superfície d'entre 200 i 500 metres quadrats de pati amb aljub o pou central, deambulatori portecat en alguns casos i quatre crugies, amb dues plantes i coberta, que envolten el seu perímetre, amb distribució d'estades o habitacions bessones en ambdues plantes.

L'arqueòleg municipal, Josep Gisbert, Recorda al seu informe que "El funduq més rellevant per la seua volumetria, ubicat, tal com aquest, a l'interior de recinte de la medina de el segle XI i també de proporcions notables, és el descobert al solar de el Col·legi dels Germans Maristes, a la cantonada de les carrers Càndida Carbonell i Magallanes. Els vestigis es conserven in situ a la planta subterrània de l'edifici de l'escola, a l'espera que l'Ajuntament de Dénia impulsi un procés de restauració i de museïtzació ".

Gisbert afirma que aquest espai integraria durant segles l'hort i el mateix monestir, dedicat a Sant Antoni de Pàdua, que acolliria des de la seua fundació, a finals del segle XVI, una comunitat franciscana. I aquest espai constituiria la façana marítima del sector sud-est de Dianium (segles V i VI) i de la medina andalusí (segles X-XIII).

Deixa un comentari

    37.861
    4.463
    12.913
    2.700