Era una nit de festa, últim dia de Moros i Cristians a Dénia. Tant és així que les tasques de Salvament Marítim i Guàrdia Civil per portar a terra als passatgers no es van realitzar sota la llum dels estels ni dels focus, sinó sota la il·luminació dels quilos de pólvora que il·luminaven aquella nit el cel amb un castell de focs artificials que acomiadava les festes.
El ferri va aguantar forts temporals, la DANA més dura dels últims anys i la visita de milers de curiosos en el que es va convertir en un reclam turístic improvisat (fins que va ser eclipsat per el lluent or del lady Moura).
Els treballs de retirada es van fer esperar a causa dels complicats estudis que es van dur a terme. La primera opció va ser intentar el remolc, la qual cosa es va rebutjar per apostar pel desballestament peça a peça i el seu posterior trasllat a plantes de reciclatge. Així es va fer durant setmanes, deixant un casc gairebé sense res a la superfície. El que en el seu dia albergués desenes de vehicles que van ser retirats per aire, Va quedar en res.
Eren les restes d'una llarga odissea que també van desaparèixer dos mesos després, la primera setmana de desembre, Quan el temps va permetre a l'equip de submarinistes deixar l'entrada del port sense rastre de Pinar del Río.
