El reconegut xef Quique Dacosta va ser el convidat especial al Curs d'Estiu «Agenda 2030: els ODS com un repte per als nous drets humans» de la UNED, on va impartir una ponència titulada «Activitat Cultural: La restauració davant la nova era». L'esdeveniment va comptar amb la presència de nombrosos assistents que admiraven la seua trajectòria a la cuina d'avantguarda.
Quique Dacosta, reconegut a nivell nacional i internacional, és conegut per la seua habilitat per transformar la gastronomia. Durant la seua intervenció, va presentar tres documentals titulats El sabor de la bellesa, cuinar Bellesa y la Sal, en els quals mostra la seua passió per treballar amb productes autòctons de la zona, com ara la gamba roja, l'ametlla i el raïm de pastor, amb l'objectiu de donar a conèixer la riquesa gastronòmica del seu entorn.
El xef, que es considera a si mateix com un artesà, va iniciar la seua carrera a les cuines de Las Marinas, a Dénia, amb humilitat i determinació. La seua passió per la cuina el va fer convertir-se en un dels referents més destacats de la gastronomia contemporània. El seu objectiu és deixar un llegat culinari que superi les pròpies expectatives.
En les seues paraules, «les arts tenen una manera de comunicar, i això és el que pretenc transmetre a la meua cuina». Amb el seu enfocament innovador i el seu compromís amb la qualitat i l'excel·lència, Quique Dacosta ha deixat una petjada indeleble al panorama gastronòmic nacional i internacional.
La presència de Quique Dacosta en aquest Curs d'Estiu ressalta la importància de la gastronomia i la cultura en el context dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). La seua experiència i visió ofereixen una perspectiva única sobre el paper que exerceix la restauració a la nova era, i com pot contribuir a la promoció dels drets humans i la sostenibilitat.
El curs «Agenda 2030: els ODS com un repte per als nous drets humans», dirigit pel Catedràtic de la UNED, Rafael Junquera d'Estéfani, i coordinat per Jaime Sendra Galán, ha comptat aquest matí amb la directora de la Fàbrica de Moneda i Timbre, Isabel Valldecabres, i amb l'Equip de l'Observatori UNED Dénia que la directora del centre, Raquel Martí, ha presentat: Mar Moncho, Lorena Pérez, José Monserrat, Andrés López, José Ramón Frasquet, Nieves Sendra i Ángel Pérez.
Fora bromes, una olla o una paella com la que prepara qualsevol fill de veí; és sostenible. Ompliu el calder fins a dalt, o la paella fins a l'alçada adequada.
Una paella que li falten 4 dits per arribar a la vora; amb 1 cm de gruix. Per posar-ne un exemple. Per la mateixa quantitat de menjar hi ha més consum de gas, electricitat, aigua i qualsevol recurs que participi en el servei del comensal.
Em pregunto si tracta la xerrada que impartirà de sostenibilitat. D'altra banda, el favoritisme dels uns alimenta l'ostracisme dels altres renegats a la marginació. Suposo que en aquest aspecte la diversitat (selectiva segons el context) no existeix.
Salutacions.
Per cert, per 200.000€ que es paga de diners públics per a un altre dels deliris de grandesa a què s'estan acostumant alguns; t'haurien de convidar a sopar, si més no.
Suposo que és el que té pertànyer a la prole del segle xxi, i els nostres amos i senyors burgesos il·lustrats ens fan el favor que gaudim d'una jornada en companyia de les seues presències il·lustres.
Salutacions
Rics segrestant la terminologia de pobres per enriquir-se i medrar més a l'escala social, Que mengin pastissos.
Per cert això dels «drets humans «…com allò dels «drets laborals» en hostaleria i qualsevol activitat que depèn del Turisme. Trepitjats i ultratjats. Però Dacosta Ghandi ve a donar-nos una xarlita…impresentable.
«…La presència de Quique Dacosta en aquest Curs d'Estiu ressalta la importància de la gastronomia i la cultura en el context dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). La seua experiència i visió ofereixen una perspectiva única sobre el paper que exerceix la restauració a la nova era, i com pot contribuir a la promoció dels drets humans i la sostenibilitat….#
Una de les primeres necessitats humanes és menjar, una altra és beure, aigua. Hi ha persones al nostre món que no tenen accés ni a menjar ni a aigua potable.
I és senyor a fer un curs d'estiu per promocionar bàsicament un concepte de restaurant que només poden pagar persones amb cartera voluminosa.
Ve i deixa anar un discurs utilitzat paraules clau, Desenvolupament sostenible, drets humans, sostenibilitat, cultura….mireu si vol promocionar-se em sembla molt bé però si us plau un respecte a l'autèntic signíficat d'aquestes paraules, no les prostitueixi, és obscè.
Què passa que no està fent prou diners que han de fer «aquests cursos»?