Dénia.com
Cercador

Per què hi ha un carrer a Dénia dedicat al general romà Sertori? Submergeix-te a «Carrer a carrer»

02 de juny de 2022 - 09: 00

Continuem la sèrie sobre els personatges que donen nom als carrers de Dénia. El carrer Sertori uneix l'avinguda Joan Fuster amb Patricio Ferrándiz, creuant, entre d'altres, l'avinguda de l'Marquesat i el Passeig de l'Saladar. Per als d'una certa edat, mai deixarà de ser "el carrer de Quincalla Rosita". Però la veritat, és que porta el nom d'un general romà: quin va ser la seua relació amb Dénia?

Qui va ser Sertorio i què va fer

Som al segle I abans de Crist, Quan Roma vivia un conflicte de guerra civil entre dos bàndols: els aristòcrates, encapçalats per Sila, i els demòcrates, comandats per Mario. El jove Cinquè Sertorio recolzava la causa dels demòcrates, i després de diverses derrotes, va fugir de Roma arrossegant amb ell a un gran nombre d'exiliats. Primer se'n va anar a l'Àfrica, però de seguida va arribar a Hispània (El nom en llatí que se li donava als territoris presos per Roma a la Península Ibèrica), traslladant així el conflicte fins aquí.

Sertorio va desafiar el poder de Roma des Hispània, i el port de Dénia li permetia controlar la costa i assegurar l'aprovisionament dels seus exèrcits. Segons explica l'arqueòleg Josep Antoni Gisbert al seu llibre "Història de la Marina Alta", entre els anys 82 aC i 72 aC, es troben moltes referències escrites sobre el paper del port de Dianium com cau de la flota del general Cinquè Sertorio. De fet, el port de Dénia té un disseny d'acord amb el que era un "port-refugi en l'antiguitat", com explica l'autor. L'estació naval de Sertori va estar a Dénia, en oposició a la base de Cartagena (Carthago Nova), Que era favorable a Roma. Dénia, visible des de lluny pels navegants, era un lloc privilegiat per a instal·lar hemeroscòpies (talaies) per veure a llargues distàncies. I des de el Montgó es podia albirar tot el Golf de València i fins i tot les Balears.

L'activitat bèl·lica de Sertori a Hispània va durar més o menys una dècada, en la que les seues tropes van arribar a dominar tota la Península. El seu principal contrincant va ser Metelo (Quintus Cecilius Metellus), sorprès sempre per la "guerra de guerrilles" que practicava Sertori: combats continus, sense descans, plens d'emboscades i sorpreses.

L'etapa de Sertori a Hispània va suposar un gran avanç en la romanització, és a dir, en l'assimilació de la forma de vida i costums romans.

La història de la cervatilla blanca

Sertorio es va acostar fins i tot a el nivell d'heroi mitològic. Segons explica Roc Chabàs en "Història de Dénia", Sertorio utilitzava diferents tècniques de persuasió per guanyar-se la simpatia de la vila hispà:

"Exempt Cinquè Sertorio de les passions roïns que deshonraven als altres caps de poble, no es deixava arrossegar ni estovar pel delit, la por, ni la venjança; generós en les recompenses, prudent en els càstigs, dotat d'un valor heroic ( ...) Sabia a el mateix temps guanyar-se l'afecte dels espanyols; si barallaven, els proveïa de belles divises i de molts diners; havia adoptat fins el vestit, l'idioma i la religió dels espanyols. Era costum dels generals espanyols tindre escuders addictes, que morien a el morir ells; Sertorio els va tindre a milers, que enmig dels perills no pensaven sinó en salvar-li a ell. Per obtindre prompta obediència i un crèdit sobrenatural va persuadir als espanyols que havia rebut de la deessa Diana el regal d'una cervatilla blanca per la qual es feia revelar les coses que li informaven bons espies, i suggerir el que al seu prudència semblava oportú. "

Aquesta cervatilla va ser en realitat el regal d'un caçador lusità (Lusitania era la província romana a Hispània que correspon amb part dels actuals Portugal i Extremadura). Sertorio la domestica i la utilitza per guanyar-se la simpatia i el respecte de la gent: la massa de partidaris creuen que és un regal de la divinitat i que Sertori rep d'ella instruccions. Aquest aclariment la fa Emilio Oliver en el seu "Història de Dénia".

Expliquen les cròniques que el dia que l'animal va desaparèixer, van començar les seues derrotes bèl·liques i va canviar radicalment la seua sort.

La desgràcia de Sertorio

El somni de Sertorio va ser ser amo absolut de la Península, però comença a topar-se amb traïcions de tot tipus. Metel, el partidari de Sila, posa preu al seu cap i comença a haver-hi moltes desercions de romans que militaven en les files de Sertori. Això afecta el caràcter de l'general que, en paraules de l'historiador Chabàs, comença el seu declivi:

"Recelando de la lleialtat dels romans, el seu mateix recel fa que els tracti amb aspror i severitat. Confia, doncs, la guarda de la seua persona exclusivament a espanyols, però aquesta preferència excita a aquells el ressentiment i l'enveja, la qual cosa afavoreix la deserció. l'edicte de Metel li fa veure en cada un dels que l'envolten un conspirador, i la seua raó pateix cruels desvaris, i el negre humor que el domina el fa aspre, dur, capritxós i cruel. Ràpidament va perdent les conquestes ( ...) "

Primer se'n va de Celtiberia i del País Basc, després passa a la costa de Tarragona i finalment ve a protegir-se a Dénia.

La seua mort

Aquest és el moment que aprofita Perpenna, Lloctinent de Sertorio que va haver de conformar-se amb ser el seu segon, per conspirar contra el seu general: el convida a un festí per celebrar una falsa victòria i, com explica Roc Chabàs, "La immoderada alegria i descompostura dels assistents ofenen el punt d'honor capità que, despitat, amb el cap entre els seus mans, es reclina sobre la taula. Deixa caure llavors Perpenna una copa de vi i, avisats amb aquest senyal els conjurats, li assassinen a seu mateix seient amb els seus afilats punyals (73 abans de Jesucrist). Desgraciat fi d'aquell que durant vuit anys havia fet tremolar el poder romà, i fet dubtar si l'Espanya seria romana o Roma seria espanyola. " Entre Metel i Pompeu van aconseguir que se li assassinés, el que no van aconseguir en el camp de batalla. Això va ser l'any 73 aC

Chabàs parla de on va morir Sertorio: "Quin siga de fix el lloc de la mort de Cinquè Sertorio, encara és un problema. Que Dénia siga el lloc on aquest general va ser assassinat no m'atreviré a afirmar-ho d'una manera absoluta, però sí que estic convençut que aquest succés va esdevenir en aquesta ciutat, o almenys no molt lluny d'ella. " L'historiador recull l'afirmació de Veleyo Patérculo, que assegura que va ser en Etosca, l'actual Vila-Joiosa. Però la majoria d'historiadors citen a Osca com a lloc de la mort de Sertori.

La guerra va acabar amb facilitat: mort Sertori, va prendre el comandament Perpenna, que va caure ràpidament davant Pompeu. "La guàrdia espanyola de Sertorio, segons el seu jurament, es va matar, i en un obrir i tancar d'ulls, va quedar sotmesa tota Espanya."

Restes arqueològiques de Dianium

Emilio Oliver, citant Gabriela Martín, assegura que a l'hort de Morand va haver d'existir al centre de la ciutat, Amb el fòrum i els carrers principals. La resta de la ciutat estaria en la part vella de la població actual.

Les guerres civils romanes han deixat empremtes en la nostra costa, també a la xarxa de fortins construïts per Sertorio al voltant de l'any 77 a: a més de l' jaciment de la Penya de l'Àguila a Dénia, es troben els de l'Tossal de la Cala a Benidorm, el Cap Negret a Altea, el Penyal d'Ifac a Calp, la Punta de la Torre a Moraira-Teulada i el Passet de Segària a Benimeli. La seua missió era vigilar el trànsit de les naus romanes entre Eivissa (Ebusus), Dianium i Carthago Nova.

Si t'agrada saber més sobre per què els carrers de Dénia dediquen els seus noms a certs personatges, aquí tens tots els articles publicats fins ara:

4 Comentaris
  1. Pepa diu:

    Tu veu donant pistes i fent-los el guió…

  2. Izrail diu:

    El Latin és un dialecte del català, no t'havies assabentat.

  3. Juan Perez diu:

    Perquè l'ajuntament ha canviat el nom de Sertorio pel de Sertori? No saben que els noms propis no es tradueixen? Qui són ells per canviar el cognom a ningú. Demostren el de sempre ignorància i sectarisme.


37.861
4.463
12.913
2.700