La gran majoria les odia, però haurien de saber que el fet que les platges de Dénia hagen tingut aquests dies enrere tones d'algues a la arena és un bioindicador de la qualitat de les aigües marines costaneres.
Aquestes algues que a molts molesten a l'hora de prendre el bany són, posidònia oceànica, Una espècie de plantes endèmica de la Mediterrània les praderies submarines tenen una notable importància ecològica. La posidònia constitueix la comunitat clímax del mar Mediterrani, un dels ecosistemes més importants del nostre mar.
Les praderies de posidònia oceànica es troben només en el mar Mediterrani. En el seu interior hi viuen organismes animals i vegetals als quals ofereixen aliment i protecció, el que els converteix en una espècie clau de l'ecosistema marí costaner.
A més, la presència de masses de fulles en descomposició a la arena de platja té una gran importància en la protecció de les platges contra l'erosió, ja que l'amortiment de l'onatge duta a terme per l'estrat de fulles mortes a les platges les protegeix, especialment durant el període de tempestes hivernals.
La posidònia té un paper fonamental en l'ecosistema costaner per diverses raons: consolida els fons de les costes i ajuda a contrarestar un excessiu transport de sediments a causa dels corrents costaneres; actua com a barrera, atenuant la força dels corrents i les onades i prevenint l'erosió costanera, i produeix i exporta biomassa tant en els ecosistemes veïns com en profunditat.
Any rere any, les praderies de posidònia entren en un major perill de regressió. La seua desaparició té efectes negatius no només en l'ecosistema de la posidònia sinó també en altres ecosistemes. Només cal pensar que la pèrdua d'un sol metre lineal de praderia pot conduir a la desaparició de diversos metres de platja, a causa dels fenòmens erosius. A més, la regressió de les praderies comporta una pèrdua de biodiversitat i un deteriorament de la qualitat de l'aigua.
La importància ecològica de la posidònia és tal que l'any 1999 les praderies existents al Parc Natural Ses Salines, entre Eivissa i Formentera, van ser declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Serà estupenda la posidònia, però haver de trepitjar cinc o sis metres d'algues seques i en trànsit de descomposició abans d'arribar a l'aigua, gairebé m'agrada poc.
Per descomptat, és per no tornar mai més a aquest lloc. És fastigós
Dich braucht die Natur nicht, aber du brauchst die Natur!