Ja queda molt lluny la nit del 16 d'agost, quan els passatgers del ferri Pinar del Río van patir segurament l'enix de la seua vida. L'embarcació va quedar encallada a la bocana del port, a pocs metres de finalitzar el seu recorregut.
Era una nit de festa, últim dia de Moros i Cristians a Dénia. Tant és així que les tasques de Salvament Marítim i Guàrdia Civil per portar a terra als passatgers no es van realitzar sota la llum dels estels ni dels focus, sinó baixos la il·luminació dels quilos de pólvora que il·luminaven aquella nit el cel amb un castell de focs artificials que acomiadava les festes.
Des de llavors, el ferri ha aguantat forts temporals, la DANA més dura dels últims anys i la visita de milers de curiosos en el que es va convertir en un reclam turístic improvisat (fins que va ser eclipsat per el lluent or del lady Moura).
Els treballs de retirada es van fer esperar a causa dels complicats estudis que es van dur a terme. La primera opció va ser intentar el remolc, la qual cosa es va rebutjar per apostar pel desballestament peça a peça i el seu posterior trasllat a plantes de reciclatge. Així s'ha anat fent durant les últimes setmanes, deixant l'estampa actual: un casc gairebé sense res a la superfície. El que en el seu dia albergués desenes de vehicles que van ser retirats per aire, Ara ha quedat en res.
Són les restes d'una llarga odissea que també desapareixeran quan l'equip de submarinistes torni a deixar l'entrada del port sense rastres de Pinar del Río.
