La llum es veu a final de túnel, o aquesta és la sensació que tenim respecte a la pandèmia. I no és estrany, ja que cada vegada les nostres vides tornen a una normalitat més reconeixible -dis-li nova normalitat, si ho preferixes-. Especialment pel que fa a la cultura, un dels sectors més castigats i, no obstan això, en el que més ens hem recolzat durant els pitjors mesos.
Una bona manera de celebrar aquest esperançador proper final és retornant la cultura a les places i carrers. I tornant a retrobar-se amb els seus protagonistes, com farà Dénia el proper 4 de juliol, amb el concert de Zoo, un dels grups més importants, i actius, de la nova escena valenciana.
Durant la llarga gira de presentació del seu últim àlbum, Llepolies, el grup de la Safor s'aturarà a Dénia per tocar davant del públic de la Marina, on tenen milers de seguidors. Per aquest motiu, parlem amb el seu cantant, Panxo, que ens explica com és fer una gira en mig d'una pandèmia i com ha canviat Zoo després de tres discos.
PREGUNTA. Canteu en valencià i heu omplit sales arreu de l'estat, sent assidus de festivals com el Viña-Rock o dels escenaris més emblemàtics de Madrid. No és estrany que siga més difícil veure-vos en llocs valencianoparlants, com Dénia, que en altres punts?
RESPOSTA. Quan acabem una gira, el balanç de concerts en pobles catalanoparlants, incloent Balears i Catalunya, sobre territoris amb altres llengües, possiblement siga d'entre el 60-70%. Una tercera part són del territori valencià.
Busquem dosificar les actuacions aquí, per no tirar tota la culpa als ajuntaments que no ens contracten. Nosaltres també intentem no saturar segons quines comarques. Per exemple, la Marina, en concret, és una zona on quan nosaltres vam començar vam fer uns 20 concerts en un sol estiu.
Nosaltres volem que hi haja certa il·lusió de veure'ns, i no convertir-nos en una orquestra ambulant de la Marina o d'on siga, perquè pensem que si fèiem això en tres anys la gent estaria avorridíssima dels nostres concerts.
P. T'ho preguntava perquè a la Marina Alta, sent una comarca que ha servit de trampolí per a tants grups, la capital ha destacat durant un temps per apostar per un altre tipus de programacions allunyades daquesta línia.
R. Realment tots els pobles turístics programen a l'estiu per la gent de fora, per als forasters, de manera que és cert que s'ha fet més complicat organitzar aquest tipo de nits. O aquesta sensació em dóna. Es programen coses que molesten menys, per dir-ho clar.
P. Et va sorprendre que vos cridaren d'ací?
R. Mmm ... Si et dic la veritat, a mi aquest any no. El disc nou ha fet que ens criden de molts llocs. Per posar exemples, toquem a Zamora o Leganés per als seus ajuntaments. Ens alegra molt, això sí, i celebrem que s'atrevisquen a aquestes coses en pobles tan turístics on l'estiu és de cara al de fora.
Jo que sóc de Gandia ho sé, que fa quatre o cinc anys van portar a Julio Iglesias i no sé quants anys fa que no es programa una nit de rock en valencià. Per això, jo ho celebre.
P. L'altre dia vaig veure que cumplíeu set anys de l'videoclip de Estiu, que és el videoclip en valencià més reproduït de la història. Aquesta cançó va ser un primer senzill, i si no recorde malament al principi fins i tot t'encargaves tu en persona de vendre les samarretes de la cançó en una paradeta als peus dels escenaris. Com heu canviat durant aquestos anys tu i Zoo, amb tres discos ja a l'esquena?
R. Hem canviat, perquè el viscut ens ha canviat molt i ens ha obligat a madurar i integrar moltes coses d'aquesta nova vida. A mi fa set anys no em coneixia ningú, i ara sí. Fa set anys estava en una situació econòmica molt precària, que condicionava molt la meua vida, i ara tinc la sort de poder dedicar-me al que m'agrada, viure d'això i tindre una vida relativament còmoda. Doncs bé, ha canviat molt. Això tant jo com la resta del grup.
Com a grup hem crescut també molt, perquè hem madurat, hem après, ens hem conegut més ... Ja portem set anys tocant junts.
Dins de tot això, sempre hem tingut molt clar que volíem ser el que hem estat sempre. No volíem renunciar a algunes conviccions... Bé, no volíem que tots els avantatges que ens ha donat aquest projecte ens canviara a nosaltres, per a mal, o que traïrem l'educació rebuda dels nostres pares. Sempre hem intentat tindre molt present no perdre de vista a la gent que ens ha envoltat, als nostres amics, ser curosos i agraïts amb la nostra gent, i tindre molt clar que això que ens ha passat és una sort que algun dia s'acabarà.
P. Però de moment Zoo no s'acaba, i, com estaves dient, esteu fent un fum de concerts. Fa poc vau estar a Catalunya tocant davant de milers de persones. És fàcil tocar ara durant la pandèmia?
R. Pensàvem que seria més difícil. Quan anàvem a començar la gira, veient el tema del públic assegut i amb les mascaretes, vam pensar que seria molt difícil per a nosaltres, com a grup, interactuar així, amb un públic que no pot ballar i no saps si canta, perquè com tenen la boca tapada... Però ens hem adaptat molt ràpid. També és cert que ha coincidit la eixida amb un moment en què sembla que això comença a acabar.
En alguns puestos, com Catalunya, estan començant a ser més permissius, podent la gent alçar-se de la cadira, quedant-se al seu lloc però deixant que puguen ballar. Jo espere que d'ací al 4 de juliol també deixin ací.
Però, en essència, és diferent i no és fàcil. Era molt més fàcil abans, quan la gent estava cantant, ballant i llançant-se els cubates per damunt.
P. M'he adonat que molts grups, ara amb la pandèmia, han apostat per fer versions acústiques dels seus discos o dels seus directes, cosa que convida més, al principi, a ser gaudit asseguts. Zoo va treure el Tobogan. En cap moment vau pensar a reinventar-vos per a emmotlar-vos més a les possibilitats?
R. Sí, sí. Ho vam pensar. L'any passat, quan estàvem fent el disc, no es sabia res del que anava a passar. Va ser molt angoixant, perquè no sabíem si això ja era per sempre. Molts grups van decidir fer un format acústic, més íntim, que permeta anar a pubs o cases de la cultura... A nosaltres ens va rondar pel cap, però de seguida vam veure que no tenia cap sentit com Zoo. Que si això fèiem altre projecte amb una altra sonoritat, però com Zoo ...
P. És clar, el disc que heu tret és igual de festiu que sempre. O al menys jo ho veig així.
R. Sí, vam dir que si anàvem, anàvem amb totes i ja està. I si després no podem tocar o hem d'esperar sis mesos, doncs esperem.
Damunt el disc ho teníem molt avançat. I vam dir: tío, açò és el que ens ha ixit bé i anem a treure-ho. Si després ens hem de fastidiar doncs bé. Com l'any passat hi va haver tants grups que es van fastidiar, no anàvem a ser nosaltres els més desgraciats, sinó que seríem un més que es menjava el marró.
P. Però vos ha anat bé, perquè sou un dels grups més actius ara mateix. La gent respon, no? O noteu que hi ha cert públic que prefereix encara esperar per anar a un concert?
R. Algun missatge hem rebut alguna vegada, però en cada concert que hem donat s'han venut totes les entrades. No podem queixar-nos, està anant-nos molt bé.
La gent té moltes ganes d'anar a concerts encara que siga asseguts, perquè molts han estat un any sense poder anar a cap. I ja no poden més.
També hi ha una cosa molt bonica, o tinc aquesta sensació, i és que molta gent ha pres consciència de la importància d'ajudar a la cultura i donar-li suport. Abans la gent no es plantejava tant que per treure un disc, per exemple, havies de fer una inversió brutal de temps, energia i diners. Amb tota la pandèmia es va articular molt bé el discurs que això té un cost i mou a molta gent treballadora. Crec que molta gent ho va entendre i ara paguen una entrada amb gust, dient «aquesta gent ho ha passat molt malament i no em sap greu gastar-me 15 pavos en una entrada».
P. Com siga, hi haurà 2.000 persones esperant veure-us al que abans eren els Festes de la Santíssima Sang i ara s'han rebatejat com a FEstiu 2021, perquè la situació impedeix la celebració de la majoria d'actes religiosos, així com d'altres com els Bous a la Mar. Per tant, la programació aquest any és pràcticament tota enfocada a actuacions culturals. Sabent això, penses que les restriccions potser han portat, en certa manera, alguna cosa bona?
R. Home, que no es facen els Bous a la Mar per les restriccions ... doncs jo ho celebre (rialles). És a dir, jo crec que és una cosa bona.
Conforme m'ho has explicat ho veig molt bé redirigit, a la cultura, i tant de bo més ajuntaments facen el mateix. El que passa, i ho he de dir encara que potser siga tirar-me pedres, és que certs esdeveniments culturals, tal com estaven plantejats abans de la pandèmia, tampoc es poden fer, perquè no són segurs. Està bé redirigir a la cultura, i reinventar també un poc la cultura perquè, bé, estem en una pandèmia! Hem de donar-nos compte i saber ser responsables.
P. Però sembla que, a poc a poc, tot va millorant i el final ja es veu més a prop. Quan tot acabe, com vas a celebrar-ho?
R. Fent una festa amb amics, que puguem estar tot el dia, ser 30 o 40, sense estar amb por i sense estar ratllat per si bec del teu got, o ens abracem o ens besem. Jo vaig a celebrar-ho com tota la vida, de manera senzilla. No em veuràs en una correguda de bous o una processó, faré una bona paella amb els meus amics.
I si pot ser, fer un concert on la gent puga fer pogos, ballar i abraçar-se.
Si, gràcies a la Pandèmia la gent llegeix més i s'interessa per tindre més coneixements sobre diversos temes, es nota en les converses que el nivell ha pujat considerablement, jajajaja