Dénia.com
Cercador

Opinió de Susana Mut: «Veure'ls nerviosos pels seus familiars i amics encara residents allà, nerviosos per com seran tractats els seus fills aquí, és realment commovedor»

06 2022 abril - 14: 53

L'actual guerra a Ucraïna ens toca molt a prop del cor a tothom. Qui no té un amic, un veí o un alumne ucraïnès o rus? Veure'ls, els uns i els altres, nerviosos pels seus familiars i amics encara residents allà, nerviosos per com seran tractats els seus fills aquí, és realment commovedor.

Que al S. XXI haguem d'explicar als nostres fills que un senyor ha decidit començar una guerra, per motius molt discutibles i difícils d'entendre, que sentim a les notícies que estan morint fins i tot nens. Que s'estiguin duent a terme veritables matances humanes, és tan lamentable, tan incomprensible i tan trist.

I mentre tu com a mare intentes explicar de la millor manera a la teua filla què està passant, no tan lluny d'aquí, però intentes tranquil·litzar-la, dient-li que, per sort, nosaltres vivim en un altre país. Un país democràtic, en què no mana un subjecte així, et trobes amb una mare que està trencada per dins perquè encara que ja no viu a Rússia ni recolza en absolut el que està passant, fins i tot té família als dos països. Està profundament preocupada per quin serà el tracte que rebi la xicoteta, únicament per la seua procedència. Bastant estan passant les famílies com per sobre haver de preocupar-se de què diran als seus fills a l'escola oa l'institut.

Aquí és on la nostra tasca cobra tot el sentit. La nostra tasca com a pares i com a docents, en el meu cas, és assegurar-nos que sota cap concepte es marqui una criatura per la seua procedència, que no se'l farà responsable de res. Hem d'intentar limitar les notícies que escolten sobre això els nostres xicotets i deixar-los explicar allò que han sentit i explicar-los de manera senzilla els dubtes que mostren sobre això.

Mentre el que és habitual és que sentim pares i mestres queixar-se de la ràtio, aquesta famosa ràtio que fa que les nostres aules estiguin plenes de nens, i que els mestres es queixin, ens queixem, de no poder atendre de la millor manera els nostres xicotets, ves per on, ara aquesta famosa ràtio s'ha incrementat en 2,5 alumnes per aula per l'espera de refugiats ucraïnesos, i ningú es queixa, al contrari, en aquest cas sembla que tots i cadascun dels mestres estan esperant, desitjant , que arribin aquests xicotets procedents d'Ucraïna, i així, posar el seu granet de arena contra aquesta guerra absurda.

I els alumnes encantats, il·lusionats, amb la seua innocència i la seua eloqüència típica explicant que tindran amiguets nous, que vénen d'Ucraïna a les classes a ser feliços, a jugar, a poder dormir tranquils. Que parlen un altre idioma, però que no passa res, que amb senyals ens entenem tots. Quanta raó tenen!
Veure la cara de felicitat d'aquests nous alumnes, que encara que no parlen el nostre idioma, es fan entendre i ens entenen, veure l'alegria amb què cada dia vénen a l'escola, i veure la cara de felicitat dels seus nous companys, tan feliços de poder ajudar-los, jugar amb ells, ensenyar-los l'idioma, fer-los la vida un poc més feliç, això, això no té preu.

Doncs sí, és meravellós veure com de coses horribles ixen coses tan meravelloses. Tant de bo aquesta barbàrie acabi aviat i no es torni a repetir.

Deixa un comentari

    37.861
    4.463
    12.913
    2.700