Gravíssima situació la que seguim vivint a Dénia amb l'absència de planejament; una mateixa fase ambiental per a dos plans generals sobre la taula: el consensuat de 2015 oblidat per l'actual govern local, i un 2017 que ens diuen ser més sostenible, però que en no respectar la realitat urbanística dels últims trenta anys, trenca amb tots els principis d'una mínima seguretat jurídica que eviti altíssimes responsabilitats patrimonials.
La Conselleria continua revespradant l'aprovació d'un Nutu que convertiria en inviable la proposta municipal, la qual és conceptualment oposada i contrària als més bàsics criteris de prudència econòmica, i que ara l'Ajuntament escenifica amb el seu últim ple d'aprovació de les modificacions del pla estructural, recaient de nou en dos pecats capitals: el de la renúncia a la participació en no convocar el Consell d'Urbanisme, i el de l'òbvia deriva cap a un obscurantisme procedimental que defuig de la tan esbombada transparència, i que en aquest cas, es reflecteix en l'absència de cartografia que faci comprensibles aquestes modificacions.
De nou, l'Ajuntament oculta els plans, però llança notícies com la de l'increment de la superfície del Bosc de Diana, passant per art de màgia de set a catorze hectàrees de zona verda, sense acabar d'identificar l'emplaçament d'aquest sòl. Sens dubte, una bomba nuclear que sobrecarregaria la ja fràgil economia ciutadana amb bastants desenes de milions d'euros. Però, qui estrenyerà aquest botó roig ?, l'Ajuntament amb la seua indefinició, o la mandrosa Generalitat? Potser és aquest el motiu del continuat retard del Nutu autonòmic, de l'estat ruïnós de l'estructural, tot això fruit d'una irresponsable política que no troba tècnics signants amb els quals materialitzar els objectius electorals.
La Conselleria s'ha compromès a aprovar el Nutu abans del 20 de desembre, per la qual cosa és probable que torni a apurar els terminis fins divendres 14 en què es reuneix el Consell de la Generalitat. Potser llavors ja tingui presa la decisió del Bosc de Diana, deixar-lo com està, desclasificarlo, o suspendre'l.
Mentrestant, l'Ajuntament utilitza el planejament urbanístic com si fos l'esponja on tot és possible per fer política. Idees variades amb què mobilitzar vots i intencions, i si per a això han de delatar-un cop més en el reconeixement explícit de renunciar al Pla General en aquesta legislatura, doncs ho fan, i ens presenten un Pla Estratègic de Turisme Sostenible que, pel que sembla , anirà de la mà del Estructural, encara que amb això es sacrifiqui qualsevol possibilitat d'aprovació propera.
Moltes coses s'han trencat, també la nostra paciència. L'extrema duresa d'aquestes paraules respon a l'enorme dany que des de la Regidoria d'Urbanisme se li està fent al territori, així com a les activitats econòmiques i al conjunt de la ciutadania. Resulta intolerable i ofensiva l'actitud. Ens sentim profundament defraudats pel menyspreu als agents socials en rebutjar nostres tallers participatius, per no convocar el Consell d'Urbanisme, per negar-nos documentació indispensable per a la comprensió de la situació, per convertir-nos en testimonis directes d'actituds esquizofrèniques que han portat al xoc entre dues administracions públiques, i que, encara que políticament diuen treballar braç a braç, la veritat és que en l'ordenació territorial refereix, no hi ha més que sagnants cops de colze tant a nivell tècnic com jurídic.
CERCLE EMPRESARIAL DE LA MARINA ALTA
