Els nostres pobles també tenen els seus monstres

Torna Halloween com cada any des que s'assentés aquí aquesta festivitat d'origen anglosaxó. Cada 31 d'octubre, persones de totes les edats es disfressen de manera esgarrifosa per passar desapercebuts entre tots els monstres que campen al seu aire pels carrers de cada ciutat. Tot això durant una única nit, de festa i de terror.

Imatge: ian-espinosa-rX12B5uX7QM-unsplash

És, per tant, molt habitual durant aquesta nit creuar pel carrer amb alguna bruixa, alguna mòmia, vampirs i molts zombis. Però també es colen entre ells altres éssers que porten moltes generacions entre nosaltres i fins fa poc no disposaven de cap dia per celebrar entre els vius. Aquests són els monstres de la tradició valenciana, que antany terroritzaven els petits i ara, després d'un temps oblidats, tornen a veure la llum.

Imatge: fey-marin-KnVwCMg3GbA-unsplash

Éssers com el Moro Mussa, un personatge tradicional de la nostra mitologia del que s'explica que viatjava acompanyat per la seva gat negre i amb una serp enroscada en el seu cos.

També és el cas del Butoni, una mena de monstre, o dimoni, un personatge habitual en el bestiari de l'imaginari valencià, que es dedica a fer malifetes, i fa por als nens petits.

I qui no recorda l'home del sac? Es diu que segresta els nens ficant-los en un sac. Se sol representar com un home que vaga pels carrers amb un sac a la recerca de nens perduts. És un dels estereotips de ser amb la qual es fa por a les criatures.

Imatge: Watari-j85t8FTaCcE-unsplash

Entre els monstres del bestiari valencià destaca també la Quarantamaula, una criatura misteriosa, d'origen demoníac, un ésser fantàstic que servia per espantar als nens i nenes quan es portaven malament.

I no cal oblidar els Gambosins, una mena d'homenets, encara que un altre els consideren animalots, que viuen amagats en els boscos que hi ha prop dels pobles. Els agrada apropar-se als nuclis poblats per observar la gent del poble i imitar els seus gestos i accions. També solen acostar-se a zones d'acampada o zones amb fons i taules per menjar. Quan troben algú es burlen d'ell. Uns diuen que tenen cua, d'altres que udolen i ballen a la lluna plena; i altres els consideren follets capritxosos.

Imatge: daniel-jensen-NMk1Vggt2hg-unsplash

A ells se sumen Donyets, la Cuca Fera, l'Home dels Nassos, els Gegants o les Bruixes. En definitiva, un gran ventall d'éssers per sentir-nos orgullosos que la nostra tradició també té monstres, històries i llegendes relacionades amb la por.

articles Relacionats

Comentaris a "Els nostres pobles també tenen els seus monstres"

(Cal fer)

33.565
3.889
6.543
1.610
Utilitzem cookies pròpies i de tercers per oferir-publicitat personalitzada i recopilar dades estadístiques. Si continua navegant considerem que accepta la nostra política de cookies.