Dénia.com
Cercador

Monuments deniers: L'Església de l'Assumpció

29 d'agost de 2010 - 12: 02

El temple de Nta. Sra. De l'Assumpció està emplaçat al centre històric de la ciutat, a la Plaça de la Constitució, junt al lloc on s'assentava des del segle XV l'Ermita de Sant Roc, a l'Arrabal de la Vila de Dénia.

Edifici construït en el segon terç del segle XVIII. Planta de creu llatina inscrita en un rectangle. Té una nau de quatre trams, coberta per volta de canó amb llunetes i capelles laterals rematades per cúpules circulars, comunicades entre si per amplis passos, ample creuer amb cúpula mitja taronja sobre tambor octogonal i presbiteri de dos trams flanquejat per dos recintes: una sagristia i la Capella de la Comunió.

A la façana principal presenta dos ingressos: el d'accés al temple i el de la Capella del Roser o de Sant Roc. A un dels costats la torre-campanar.

La portada principal està disposada sobre un immafront rectilini rematat amb boles i pinacles. És barroca, però molt mesurada. Va flanquejada per pilastres i contrapilastras toscanes sobre pedestals; a sobre, un entaulament amb denticles i, rematat el conjunt, un edicle avenerado amb dues mènsules. Quatre pinacles l'adornen.

És interessant destacar la fornícula avenerada, potser del XVI, amb frontó sobre pilastres dòriques i fris amb tríglifs i mètopes, que està sobre la porta de la Capella del Roser o de Sant Roc. Va haver de ser incorporada a aquesta façana procedent d'un edifici anterior. A l'interior del temple, l'alçat s'ordena a base de pilastres estriades d'ordre compost, amb capitells que seguixen els mateixos models. Sobre elles corre un entaulament amb el fris llis, denticles i una cornisa que marca un ressalt a l'altura d'aquesta pilastra.

Les obres es van iniciar en 1734 i el temple va ser beneït el 13 d'agost de 1756, traslladant el Santíssim Sagrament al dia següent. Les obres del campanar no van finalitzar fins al 29 de juliol de 1766. L'edifici va patir danys considerables durant la Guerra de la Independència, que van significar la seua reconstrucció i benedicció del temple a l'agost de 1816. Durant la guerra civil, en 1936, va perdre una part significativa del seu patrimoni moble.

El model de planta, freqüent en moltes esglésies valencianes del segle XVIII, és l'exponent del gir classicista que van impulsar els "novatores" valencians prenent com a model les esglésies romanes en general i la del Gesú de Vignola en particular. Així mateix, es relaciona amb les mesures que Tosca dóna en el seu treball d'arquitectura. El seu acabat interior -realitzat cap 1760- presenta grans rocalles simètriques barrejades amb caps de querubins, que coronen les claus dels arcs, rematen les llunetes i adornen els arcs faixons.

Sabem que en el moment de la benedicció, el 1756, van ser col·locats diversos retaules de l'església del castell, entre ells el del presbiteri, dels quals només coneixem una taula que representa St. Pere, obra de Joan Reixac Del patrimoni moble desaparegut, destacava el retaule principal, realitzat al voltant de 1770, constava de dos cossos amb àtic.

Pels escrits de Josep Esteve Bonet. "El llibre de la veritat", coneixem que aquest va realitzar tota l'escultura del retaule a 1771. De fins del XVIII o principis del XIX són els frescos presents en les petxines de la cúpula i en el creuer. Representen als quatre Evangelistes i als Sants Pares de l'Església occidental.

Text: Josep A. Gisbert Santonja Sant Lluch, 2008.
Fotografies: Josep. A. Gisbert Santonja

Deixa un comentari

    37.861
    4.463
    12.913
    2.700